Reino Hulandes
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
|
|||||
| Himno: Wilhelmus | |||||
| Lokashon di Reino Hulandes | |||||
| Kapital | No tin un kapital. Gobièrnu di Reino ta sintá na Den Haag, Hulanda | ||||
| Stat mas grandi | Amsterdam | ||||
| Idioma(nan) ofisial | Hulandes, Fries, Papiamentu (Papiamento)1 | ||||
| Forma di gobernashon
- Reina
|
Monarkia Konstitushonal Reina Beatrix |
||||
| Statuut |
28 òktober 1954 |
||||
| Area - Total - Awa (%) |
42.506 km² (n/a) - |
||||
| Populashon - 2006 est. - Densidat |
16,5 mion (n/a) 391/km² (n/a) |
||||
| Moneda | Euro (Hulanda), Florin Antiano (Antias Hulandes), Florin Arubano (Aruba) ( EUR, ANG, AWG) |
||||
| Zona di tempu | (UTC+1 i -4) | ||||
| TLD di internet | .nl, .an i .aw | ||||
| Kódigo pa yama | +31 (Hulanda), +599 (Antias Hulandes) i +297 (Aruba) |
||||
| 1 Na nivel di Reino no tin un idioma poné den lei di Reino. Hulandes ta e uniko idioma ku ta huzá dor di gobièrnu di reino. Na Hulanda Fries tambe ta un idioma ofisial (ta papiá solamente den e provinsia Friesland). Na e islanan anteriormente den Antias Hulandes i Aruba Papiamentu of Papiamento tambe ta un idioma ofisial. | |||||
Reino Hulandes ta un Reino ku for di 1954 ta konsistí di diferente país. Aworaki Reino Hulandes ta konsistí di cuater país: Hulanda, Sin Maarten, Korsou i Aruba. Te ku aña 1975, Surnam tabata un país den Reino Hulandes. Nieuw Guinea tabata un país den Reino Hulandes te ku aña 1962. E Reino ta un monarkia federal ku e Rei di Hulanda komo kabes di estado. E relashonan entre e paísnan den reino ta skibí den e Statuut di 28 òktober 1954. Difisil ta pa mira e diferensia entre e Reino Hulandes (e tres paísnan) komo monarkia fedral i e país Oropeo (Hulanda) ku ta karga e mesun nomber.
Kontenido |
[editá] Historia
Desde 1955 e Teritorio Insular Autonomo di Aruba a introduci su propio Escudo y desde 1976 su propio Himno y Bandera nacional y a base di un Referendum teni na maart 1977 a skoge tambe pa su Independencia, pa a bira un Pais politicamente completamente separa y independiente, completamente para riba su mes y un Estado Miembro di un Reino Hulandes den forma di un commonwealth segun e modelo di e Statuut di Westminster y e Commonwealth Britanico, consistiendo di cuater Pais, manera tawata e deseo di e pueblo ancra tambe caba for di augustus 1947 den un staatstuk oficialmente presenta y publica.
[editá] Paísnan
- Hulanda (inkluyendo Boneiru, Sint Eustatius i Saba komo munisipionan hulandes, e islanan BES)
- Korsou
- Sint Maarten
- Aruba
[editá] Kabes di Estado
Reina Beatrix di Hulanda. Reina Beatrix ta kabes di estado di henter Reino Hulandes: cu ta consisti di e cuater nacionnan y paisnan separa y independienteHulanda, Aruba(1986), Curacao i St. Maarten (2010) .
[editá] Gobiernu di Reino
E Gobièrnu di Reino ta konsistí di e Rei di Hulanda (Reina Beatrix) i e Ministerraad di Reino cu ta konsistí di e Ministerraad completo di Hulanda hunto ku e tres [[Ministernan cu cada un ta representa] un di e tres paisnan Aruba, Curacao i St. Maarten.