Jump to content

Al-Andalus

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
For di 711 pa 1492, e teritorio bou di kontrol musulman tabata wòrdu atministrá den hopi diferente manera i pa vários poder—tin bia komo parti di imperionan árabe i berber, goberná sentralmente na Kórdoba, òf dividí den taifas (reinonan chikitu).
E imágen ta mustra mapanan di e Kalifato Omeya, e Kalifato di Kórdoba, e imperionan Almoravid i Almohad, i finalmente e Reino Nasrid di Granada, ku e fechanan di susesonan relevante.

Al-Ándalus ta e nòmber usá dor di mòslem den edat medio pa Península ibériko. Historiografia moderno ta usa e término aki pa deskribí e teritorio peninsular, i inisialmente tambe Septimania, bou di dominio islámiko entre añanan 711 i 1492.

Outornan kristian di siglo nuebe generalmente a reservá e término "Hispania" pa e partinan peninsular bou di gobernashon musulman. Pa outornan árabe di edat medio, e término "al-Andalus" tabata referí na tur e áreanan konkistá pa ehérsito mòslem den teritorio ku awendia ta pertenesé na Spaña, Portugal, Fransia, Andorra, i teritorio britániko di Gibraltar.

Despues di e konkista mòslem di Península ibériko, al-Andalus a wòrdu inkorporá inisialmente den provinsia Nort Afrikano di kalifat Umayyad. Na 756, el a bira e emirato di Kordoba i despues, na 929, e kalifat di Kordoba, independiente di kalifat Abbasid. Segun ku e Rekonkista (un periodo di aproksimadamente 780 aña), inisiá pa kristian den regionnan di montaña pa nort di e península, a avansá, e nòmber "al-Andalus" a bin ta referí na e teritorio ku tabata mengua bou di gobernashon mòslem. Su fronteranan a wòrdu pushá progresivamente pa sùit te na e kaptura di Granada (munisipio na Andalusia) dor di e monarka katóliko na 1492, ku a terminá e gobernashon polítiko islámiko den Península ibériko. Sinembargo, mayoria di poblashon mòslem inisialmente a keda; algun a kombertí na katolisismo, miéntras ku otronan, ku kreensianan mas firmemente ankrá, a retirá pa áreanan di Sierra Nevada te na ekspulshon eventual.

Etimologia

[editá | editá fuente]
Un dinar di aña 98 di Hijra (716 d.K.) kua e nòmber "al-Andalus" ta aparesé pa promé biaha na e banda árabe. E otro banda ta mustra e mesun teksto na latin, loke ta permití "al-Andalus" pa wòrdu identifiká ku Hispania.

E nòmber "al-Andalus", ku ta referí na Península bbériko, ta wòrdu dokumentá pa promé biaha riba un moneda, wardá den e Museo Nashonal Arkeológiko di Spaña, ku ta data di aña 98 di Hijra (716 d.K.), apénas algun aña despues di e konkista peninsular dor di mòslemnan.

E dinar bilingwe latin-árabe tin na un banda e inskripshon latin Ferit[us] soli[dus] in Span[ia] ann[o] XCVII (lit. "e solidus aki a wòrdu imprimí na Spaña na aña 97 [sic, promé ku 98]"), i na otro banda e ekivalent árabe: duriba hadal-dinar bi-l-Andalus sanata taman wa-tisin (lit. "e dinar aki a wòrdu imprimí na al-Andalus na aña 98 [di e Hijra]"). For di esaki, e filologo i historiadó, María Jesús Viguera Molins ta konkluí ku "Spania òf Hispania tabata korespondé ku al-Andalus, kua tabata resien inkorporá denter imperio islámiko." E ta deklará mas aleu ku "uso di nòmber nobo ta reflehá intenshon pa establesé un entidat estatal nobo, kua ta enfatisá un kiebro kla onomástiko i desisivo ku e reino visigótiko, miéntras ta konserbá unidat teritorial." E Real Academia Española (RAE) tambe ta permití e ortografia el Ándalus, pero e forma aki ta poko usá.

Aunke ta bisto ku al-Andalus a wòrd usá den árabe komo sinonimo di Hispania, ta sigur ku e no ta un palabra di orígen árabe. Su orígen pues ta deskonosí, i vários teoria a wòrdu proponé.

  • E teoria di vandal: Algun hende ta kere ku e nòmber ta bini di e Vandalnan, un grupo germániko ku tabata biba den sur di Spaña promé ku nan a muda pa Afrika. A sugerí ku e region tabata wòrdu yamá "vandalisia" òf "tera di e vandalnan".
  • E teoria di visigot: Un otro teoria ta sugerí ku e ta bini di un palabra gótiko, Landa-hlauts, ku ta nifiká "tera di sorteo", kua ta referí na kon visigotnan tabata dividí tereno dor di sorteo.
  • E teoria atlántiko: Algun historiadó ta kere ku e nòmber ta relashoná ku e mito di Atlantis di Plato. Nan ta sugerí ku e konkistadónan a mira e península komo un isla legendario na rand di mundu.

Historia

[editá | editá fuente]

E historia di al-Ándalus ta dividí den vários etapa polítiko grandi:

  • Konkista i Emirato Independiente: Kuminsando na 711, forsanan islámiko dirigí pa Tariq ibn Ziyad a derotá e Rei Visigó Roderiko. Na 756, Abd al-Rahmán I a establesé un emirato independiente sentrá na Kórdoba, kibrando for di e kontrol polítiko di Damasko.
  • E Kalifato di Kórdoba: Na 929, Abd al-Rahmán III a deklará su mes Kalifa, loke a hasi Kórdoba un poder mundial i un sentro di kultura i komersio. Esaki tabata e periodo di mas splendor, ounke el a terminá na 1031 despues di un guera sivil.
  • Reinonan di Taifa i Imperionan Afrikano: Despues di e Kalifato, e teritorio a dividí den hopi estado chikitu yamá Taifas. Komo ku nan tabata debil, finalmente nan a wòrdu tuma over pa dos imperio grandi for di Nort Afrika: promé e Almoravidnan i despues e Almohades.
  • E Reino di Granada: Pa meimei di añanan 1200, mayoria di al-Ándalus a bai pèrdí pa forsanan kristian. E dinastia Nasrid a goberná e Reino chikitu di Granada pa dos siglo mas komo un baluarte islámiko final te na su entrega na 1492.

Organisashon teritorial i estatal

[editá | editá fuente]

Al-Ándalus tabata un estado sumamente organisá i sentralisá. E Kalifa tabatin tantu poder spiritual komo polítiko. E tabata wòrdu asistí pa un promé minister yamá un hachib i gobernadornan lokal konosí komo valíes. E tereno tabata dividí den provinsianan yamá Koras, ku a wòrdu dividí mas aleu den distritonan mas chikitu. Regionnan militar spesial yamá “Marks” a wòrdu establesé serka di e fronteranan nort pa defendé kontra atakenan kristian.

Ekonomia i agrikultura

[editá | editá fuente]

E yegada di sivilisashon islámiko a transformá e ekonomia di unu rural pa unu urbano próspero. Statnan tabatin un merkado sentral yamá un souq (zoko), kaminda artesania, seda i artíkulonan di luho tabata wòrdu komersialisá.

Agrikultura a mehorá signifikantemente pasobra e mòslemnan a introdusí téknikanan avansá di irigashon, manera wielnan di awa i kanalnan nobo. Nan a kombertí tera seku den hardinnan fértil di “oasis”. Nan a introdusí hopi kultivo nobo na Oropa, inkluyendo aros, bèrdura, alkachofa, palu di suku, i frutanan sitrus manera lamunchi i apelsina.

Sosiedat i kultura

[editá | editá fuente]

E sosiedat di al-Ándalus tabata diverso. Miéntras ku e mòslemnan tabatin mas poder, tabatin poblashonnan signifikante di Kristian (Mozarab) i Hudiu. Por lo general, e minorianan religioso aki tabata permití pa praktiká nan fe tanten ku nan tabata paga un impuesto spesífiko. Kulturalmente, al-Ándalus tabata un lider mundial den siensia, filosofia i medisina. El a sirbi komo un brug ku a trese konosementu griego antiguo i invenshonnan nobo di Oriente den Oropa Oksidental.