Bataya den Laman Karibe
| Bataya den Laman Karibe | ||||
|---|---|---|---|---|
| Parti di Guera Mundial II Bataya den Oséano Atlántiko | ||||
| Fecha | 1941 – 1945 | |||
| Lugá | Antia, Laman Karibe i Golfo di Mexico | |||
| Resultado | Viktoria pa e Aliadonan | |||
| Partido den Konflikto | ||||
| ||||
| Lider i komandante | ||||
|
| ||||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||||
E Bataya den Laman Karibe a tuma lugá durante Di Dos Guera Mundial, entre 1941 i 1945, i tabata parti di e Bataya den Oséano Atlántiko. Supmarinonan di guera aleman i italiano a wòrdu desplegá pa korta e liñanan di suministro na Merka di petroli i otro materialnan. Fuera di a senk barkunan den Laman Karibe i den Golfo di Mexico, nan a ataká tambe blankonan na e kostanan di varios isla karibense. E bataya den Karibe a keda primordialmente un asuntu marítimo durante henter e guera. Finalmente, un vershon mehorá di e supmarino di guera di Aliadonan a kore ku e podernan di Aksis for di Karibe, loke a hiba na un viktoria pa e Aliadonan.
Konteksto
[editá | editá fuente]E region di Karibe tabata debe su importansia stratégiko na e ubikashon di e vèltnan di petroli venezolano den sùitost i e Kanal di Panama den sùitwest. E region tabata sede di varios refineria di zeta. Tabatin refineria Shell na Kòrsou; e tabata e refineria di zeta di mas grandi na mundu ku un produkshon di diesun mion bari pa luna. Tambe un otro refineria grandi tabata establesé na Aruba, esta Lago Oil & Transport Company. E refineria na Pointe-à-Pierre na Trinidad tabata esun di mas grandi den e Imperio Britániko. Den e promé añanan di guera, Reino Uni tabata rekerí kuater tankero di petroli pa dia. Despues di e blokeo italiano di e pasada for di Medio Oriente pa Mediteraneo, mayoria di e zeta tabata wòrdu transportá for di Venezuela via Kòrsou.[1]

Pa Merka, Karibe tabatin un nifikashon stratégiko adishonal. E kosta merikano riba Golfo di Mexico, inkluyendo e instalashonnan di petroli i komersio riba riu Mississippi, por wòrdu defendé for di dos punto. Merka tabata bon posishoná pa defendé e estrechonan di Florida, pero tabata ménos kapas pa blòkia akseso for di Karibe via e kanal di Yucatán. Bouksit tabata un materia prima pa aluminio, i un di e poko materia prima stratégiko ku no tabata disponibel na Merka. Fabrikashon di avion militar merikano tabata dependé di bouksit importá for di Guyana via rutanan di nabegashon ku tabata kore paralelo na Antia Menor. Merka a defendé e Kanal di Panama ku 189 bombardero i 202 avion di guera i a stashoná supmarino na Colón, Panama i na “Crown Bay”, un base di supmarino na St. Thomas, Islanan Birgen Merikano.[1][2] Desde 13 di sèptèmber 1939, e hidro-avion di Marina di Merka a inisia for di San Juan, Puerto Rico, ku buelonan di patruya di neutralidat kant'i Antia Menor. Ademas, fasilidatnan na e base naval di Guantanamo Bay i e base aéreo naval di Key West a wòrdu ekspandé.[3]
Reino Uni a stashoná eskuadronnan aereo naval No. 793, 749, 750 i 752 na Aeropuerto Internashonal Piarco na Trinidad. Poko despues di e konkista di Hulanda dor di Alemania Nazi, trupanan britániko a okupá Aruba, Kòrsou i Boneiru.
Segun ku e relashonnan britániko ku Vichy Fransia a bai deteriorando despues di e di dos armistisio na Compiègne, a tene kuenta ku e isla franses di Martinique lo por bira un posibel base pa e barkunan di e podernan di Aksis. Bou di e akuerdo Destroyers for Bases di 2 di sèptèmber 1940 entre Reino Uni i Merka, e merikanonan por a konstruí aeropuertonan na Guyana britániko i riba e islanan di Gran Exuma, Trinidad, Antigua i Santa Lucia.

E atake hapones riba Pearl Harbor dia 7 di desèmber 1941 tambe a envolukrá e region di Karibe den e guera. E islanan karibense, inkluso e kolonianan hulandes Sürnam, Kòrsou i Aruba, tabata situá denter di e zona di seguridat marítimo establesé pa e merikanonan na òktober 1939. Inisialmente e alemannan a respetá esaki, pero despues di Pearl Harbor esaki a kambia. Na yanüari 1942, e bataya a kuminsá den laman di Karibe. "Operashon Paukenschlag" a wòrdu lansá for di basenan supmarino aleman den Golfo di Biskaya (Spaña), ku entre otro tabatin komo meta pa frustrá e suministro di materia prima na e Aliadonan. Riba 11 di febrüari 1942, e sòldánan britániko riba e islanan hulandes ku un refineria a wòrdu remplasá pa trupanan merikano i avionnan di guera Douglas A-20 Havoc a wòrdu stashoná na aeropuerto Hato na Kòrsou i aeropuerto Dakota na Aruba.[1]
Mira tambe
[editá | editá fuente]Fuente, nota i/òf referensia
|