Carmita Henriquez
| Carmita Henriquez | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Carmita Henriquez | ||
| Informashon básiko | ||
| Nòmber kompleto | Carmita Nicolasia Henriquez-Hernandez | |
| Nasementu | 6 di desèmber 1922 Willemstad | |
| Fayesimentu | 31 di desèmber 2003 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | kosedó i trahadó di popchi | |
| Famia | ||
| Kasá | Plinio Miguel Henriquez | |
| Yu | Jeanne Henriquez | |
| Otro informashon | ||
| Distinshon | Premio Cola Debrot (1988) | |
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Carmita Nicolasia Henriquez-Hernandez (☆ 6 di desèmber 1922 na Willemstad – † 31 di desèmber 2003 na Kòrsou) tabata un kosedó i trahadó di popchi i un figura importante den e desaroyo di arte folklóriko na Kòrsou. Su obra ta konsiderá di gran balor pa e preservashon di e herensia afrokurasoleño.
Biografia
[editá | editá fuente]Carmita Henriquez tabata yu muhé di Francisco Javier Hernandez i Monica Ursulina Martina.[1] Na edat di diesdos aña, el a keda wérfano i a wòrdu kriá pa e ruman muhé di su tata, kende tabata manehá un skol di kose. Den e ambiente ei, el a siña kosé for di un edat yòn i a yuda tantu den e tayer komo na kas.
Su promé bisti ku el a traha su mes tabata pa entiero di su tata.
Na 1942, el a kasa ku Plinio Miguel Henriquez (1916-1982), un analista di laboratorio na e refineria Shell. Nan tabatin tres yu muhé. Un di nan yunan ta Jeanne Henriquez, historiadó i aktivista kultural.[2]
Obra
[editá | editá fuente]Na edat di 46 aña, Henriquez a kuminsá dediká su mes di manera konsiente na preservashon di historia i tradishonnan di Kòrsou dor di vestuario folklóriko. El a krea popchi ku ta representá esenanan di bida diario, bistí ku paña histórikamente korekto i inspirá pa e kultura afrokurasoleño.
Su obranan a yuda na dokumentá i transmití forma di bisti tradishonal i aspektonan di identidat kultural di e isla.
Dia 13 di mart 1972, Henriquez a presentá dos di su popchi na Gobernador Ben Leito komo regalo di kumpleaños pa Reina Juliana.[2][3][4]
Premio i rekonosementu
[editá | editá fuente]Na 1988, Henriquez, hunto ku Lucia Schnog, a risibí e prestigioso Premio Cola Debrot, e mas altu rekonosementu kultural na Kòrsou. E hurado a rekonosé kontribushonnan di kada un den nan propio ramo, folklor i baile.[5][6]
Fuente, nota i/òf referensia
|