Fina Ferreira
| Fina Ferreira | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Fina Ferreira | ||
| Informashon básiko | ||
| Nasementu | 14 di yüli 1960 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Aña aktivo | 1981 - presente | |
| Ofishi | bailarina, koreógrafo, dosente di baile | |
| Distinshon | Premio Cola Debrot (2012); Premio Fundashon Elja (2025) | |
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Josefina (Fina) Ferreira (☆ 14 di yüli 1960 na Kòrsou) ta un bailarina i koreógrafo prominente di Kòrsou. Den su kariéra largu, el a kolabora ku hopi bailarin i koreógrafo na Kòrsou, i a funda su propio skol di baile, ku a presentá produkshonnan nashonal komo internashonalmente.
Biografia
[editá | editá fuente]Fina Ferreira a cuminsa studia ballet na edat di seis aña na "Les Sylphides", e skol di ballet di e bailarina hulandes Cocky van Oost.[1] E tabata baila vários biaha pa siman i a wòrdu enkurashá dor di su dosente pa bira un bailarina profeshonal. Cu 17 aña, despues di kompletá su enseñansa sekundario, el a sali pa Hulanda pa sigui formashon na Amsterdamse Hogeschool voor de Kunsten. Na 1981, el a gradua den baile di teatro i enseñansa di baile, ku un spesialisashon den ballet klásiko, jazz i baile moderno.[2]
Na su regreso na Kòrsou, el a kuminsá duna les na Les Sylphides, i tambe el a baila den Grupo Folklóriko Kreativo bou direkshon di Pacheco Domacassé. E siguiente aña, el a representa Kòrsou na Festival Kultural na Knoxville, Tennessee. Durante e periodo aki, el a bolbe representá su isla na diferente presentashon den eksterior.
Na 1983, el a funda e Skol di Arte di Baile Fina huntu ku Shirley Pool-van Heningen. El a krea desenas di produkshon[2] i despues a kambia nòmber di e skol pa Dance & More Foundation.[3]
Kompania di baile i proyektonan artístiko
[editá | editá fuente]Na 1984, el a forma e kompania nobo Ballet Kontemporaneo di Kòrsou, un grupo ku tabata inkorporá su skol di baile i tabata inkluí bailarinnan (semi)profeshonal. Un aña despues, den 1985, e kompania a presentá huntu ku e agrupashon musikal Survival di Kòrsou na un konferensia médiko na San Francisco, California.
Ferreira tambe a stablesé na 1985 e kompania di baile hubenil, Simia, pa entrená studiantenan ambisioso pa mas estudionan mas avansa di bailarin(a) profeshonal òf maestro di baile[4] i ku a risibí hopi aklamashon lokal. Ademas di baile kontemporaneo i folklor, el a enfoká su enseñansa riba baile urbano i streetdance, i a stimulá su studiantenan pa buska eksperensia pafó di su skol.[2] Na 2000 el a lanta un di tres divishon denter di Dance & More Foundation ku ta enfoká riba programanan di arte di baile pa barionan.[4]
E ta konsiderá folklor lokal komo un parti esensial di e identidat kultural di Kòrsou. El a defendé ku baile folklóriko idealmente mester wòrdu inkluí den e kuríkulo di skolnan básiko. Su esfuersonan pa modernisá folklor a risibí reakshonnan mesklá: algu persona a yam’é “bunita, úniko i spesial,” miéntras ku otronan a mira esaki komo un distorshon di e esun tradicional.[5]
Teatro i kolaborashon
[editá | editá fuente]For di 1991 padilanti, Ferreira a kolaborá ku e grupo di teatro Theatrum, dirigí pa Etta Andreae. E kolaborashon aki a yega na fundashon di e Skol di Teatro Hubenil Kòrsou, despues konosí komo Drazans (Drama–Zang–Dans).[2][6]
Durante su karera, el a presentá i kolaborá ku hopi kreadó i koreógraf lokal i internashonal, inkluyendo Felix de Rooy, Alydia Wever, Tjarck Benschop, Wendell Elisabeth, i añanan despues ku UZIMA (2008).[2]
Honor
[editá | editá fuente]
– Na 2012 Ferreira a risibí e prestigioso Premio Cola Debrot, ku ta rekonosé kontribushonnan eksepshonal den arte i kultura. E premio ta inkluí un pin di oro ku un roset den forma di un flor di laraha.[2]
- Na 2025 na Amsterdam, el a risibí un premio di Fundashon Elja pa henter su obra profeshonal.[4] E premio ta enserá un suma di €12.500.
Referensia
|