Frank Martinus Arion
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Sekso o género | maskulino ![]() |
---|---|
Pais di nashonalidat | Reino Hulandes ![]() |
Nòmber di nasementu | Frank Efraim Martinus ![]() |
Nòmber di dilanti | Frank ![]() |
Seudónimo | Frank Martinus Arion ![]() |
Fecha di nasementu | 17 desèmber 1936 ![]() |
Lugá di nasementu | Kòrsou ![]() |
Fecha di fayesimentu | 28 sèptèmber 2015 ![]() |
Lugá di fayesimentu | Kòrsou ![]() |
Kasá | Trudi Guda ![]() |
Lenga materno | Hulandes ![]() |
Dominio di idioma | Papiamentu, Hulandes ![]() |
Writing language | Papiamentu ![]() |
Okupashon | eskritor, poeta, Suriname studies researcher, prose writer, linguist ![]() |
Área di trabou | prose, poesia, Papiamentu, lingwístika ![]() |
A studia na | Universidat di Leiden ![]() |
Lugá di trabou | Kòrsou ![]() |
Distinshon | Kabayero den Orden di Oranje-Nassau, Lucy B. en C.W. van der Hoogt award, Premio Cola Debrot ![]() |
Frank Martinus Arion, tambe konosí komo Frank Efraim Martinus, (☆ 17 di desèmber 1936 na Kòrsou - † 28 di sèptèmber 2015 na Otrobanda) tabata un eskritor, poeta i lingwista antiano. E tabata skirbi obranan tantu na idioma hulandes komo na idioma Papiamentu. Su obra mas famoso ta e novela Dubbelspel (Changá). E ta konosí tambe pa su investigashon di e orígen di Papiamentu i pa su empeño pa uso di Papiamentu komo idioma di instrukshon.
Biografia[editá | editá fuente]
Frank Martinus Arion a nase na 1936 i tabata un di tres yu di Minuel Martinus Arion i Marina Jansen di bario di Buena Vista, Willemstad. Poko despues di su nasementu e famia ta muda pa Aruba, unda su tata a wòrdu empleá pa e refineria Lago. Ku kuater aña su mama i un ruman ta fayesé den un aksidente di tráfiko, despues di kual e ku su otro ruman a wòrdu mandá bek Kòrsou i alohá serka varios miembro di famia. Frank Martinus Arion a lanta den bario di Otrobanda. Su talento pa skirbimentu a manifesta fo'i skol basiko; den su último aña di skol básiko e ta gana e Premio Neerlandia pa e mihor ensayo na hulandes. Durante su tempu na skol e ta kuminsa usa e nòmber Frank Efraim Martinus pa motibu di e laso ku su tata tabatin ku e partido polítiko PNP. E no tabata deseá di wòrdu asosiá ku e aktivismo polítiko di su tata; te añanan 50 e ta usa su fam original pa publikashon di su promé obranan.
Na kabamentu di skol sekundario na 1955, Arion ta muda pa Hulanda unda e ta studia idioma i literatura hulandes na Universidat di Leiden. Durante su temporada na universidat ela lanta e komunidat studiantil "Baranka Antilliana", kual tabata fungi komo refugio pa studiante prosedente di Antias Hulandes, manera e mes. Tambe den e époka aki e tabata skirbi un seri di poema, kualnan a sali publika pa promé bes den e revista "Antilliaanse Cahiers" komo kolekshon titulá Stemmen uit Afrika.
Frank Martinus Arion a fayesé na 2015 na e edat di 78 aña den hospital na Otrobanda.
Durante Curaçao International Film Festival Rotterdam na 2014 a estrená e dokumentario di Cindy Kerseborn, titula "Yu di Korsou", tokante e bida di Martinus Arion.[1]
Obranan[editá | editá fuente]
- 1957 - Stemmen uit Afrika (poesia)
- 1972 - Bibliografie van het Papiamentu
- 1973 - Dubbelspel
- 1974 - Sisyphiliaans alpinisme tegen miten
- 1975 - Afscheid van de koningin
- 1977 - Albert Helman, de eenzame jager
- 1979 - Nobele wilden
- 1993 - De ibismensmuis
- 1995 - De laatste vrijheid
- 1996 - The Kiss of a Slave. Papiamentu's West-African Connections (tesis doktoral)
- 2001 - De eeuwige hond
- 2005 - Eén ding is droevig
- 2006 - De deserteurs
- 2006 - Drie romans (kontiniendo: Afscheid van de koningin; Nobele wilden; De laatste vrijheid)
- 2009 - Intimiteiten van het schrijven (ensayo)
- 2013 - Heimwee en de ruïne
Mira tambe[editá | editá fuente]
Referensia
|