Fransia
Parti di | Western Europe, Pyrenees–Mediterranean Euroregion, Union Oropeo, European Economic Area |
---|---|
Fecha di fundashon òf kreashon | ougùstùs 843 |
Nòmber den idioma propio | République française |
Nomber ofisial | République française |
Nòmber nativo | République française |
Nomber kòrtiku | France |
Partisipante na | Rif War, May 2019 Burkina Faso hostage rescue |
Nòmber duná di | Franks |
Idioma ofisial | franses |
Himno | La Marseillaise |
Kultura | culture of France |
Motto | Liberté, égalité, fraternité |
Motto text | Liberté, égalité, fraternité |
Kontinente | Oropa |
Pais | Fransia |
Kapital | Paris |
Zona di tempu | UTC+01:00 |
Situá den of banda di | English Channel, Oceano Atlantiko, North Sea, Laman Mediteráneo |
Koordinatonan geográfiko | 47°0′0″N 2°0′0″E |
Coordinates of easternmost point | 42°16′56″N 9°33′36″E |
Coordinates of northernmost point | 51°5′20″N 2°32′44″E |
Coordinates of southernmost point | 41°20′1″N 9°15′32″E |
Coordinates of westernmost point | 48°26′45″N 5°9′4″W |
Punto mas altu | Mont Blanc |
Lowest point | Étang de Lavalduc |
Basic form of government | semi-presidential system |
Office held by head of state | presidente di e Republika Franses |
Hefe di estado | Emmanuel Macron |
Puesto okupá pa e hefe di gobièrnu | promé minister di Fransia |
Kabes di gobièrnu | Gabriel Attal |
Órgano ehekutivo | Government of France |
Órgano legislativo | French Parliament |
Outoridat hudisial supremo | Court of Cassation, Conseil d'État, Court of Audit, Constitutional Council of France, Cour de Justice de la République |
Banko sentral | Bank of France |
Moneda | Euro |
Coextensive with | France |
Foundational text | Constitution of France |
Driving side | banda drechi |
Electrical plug type | Europlug, Type E |
Ta remplasá | Free Cities of Menton and Roquebrune, Kingdom of Bora Bora, Kingdom of France |
Distinshon | Lagun Onari, The Economist country of the year |
Studiá pa | francology |
Has facility | roundabout, crematorium |
Wèpsait ofisial | https://www.service-public.fr/ |
External data available at URL | https://www.data.gouv.fr/ |
Hashtag | France |
Top-level Internet domain | .fr |
Bandera | flag of French |
Eskudo | coat of arms of France |
Has seal, badge, or sigil | Great Seal of France |
Geografia | geography of France |
Karakterisá pa | free country |
Historia | history of France |
Railway traffic side | left, banda drechi |
Obranan den kolekshon | National Gallery of Victoria |
Open data portal | data.gouv.fr |
Ekonomia di e tópiko | economy of France |
Demografia di e tópiko | demographics of France |
Gregorian calendar start date | 20 desèmber 1582, 1 yanüari 1806 |
Mobile country code | 208 |
Country calling code | +33 |
Trunk prefix | 0 |
Emergency phone number | 112, 15, 17, 18, 114 |
GS1 country code | 300-379 |
Licence plate code | F |
Maritime identification digits | 226, 227, 228 |
Etikèt na Stack Exchange | https://travel.stackexchange.com/tags/france |
Unicode character | 🇫🇷 |
Category for honorary citizens of entity | Q8942785 |
Kategoria pa mapa | Category:Maps of France |
Fransia, ofisialmente e Repúblika Franses (franses: République française), ta un pais na West Oropa i na superfisie e pais oropeo di dos mas grandi. Fransia ta keda entre e Kanal Britaniko, e Oceano Atlantiko i e Golfo di Biskaje na parti west, Belgika i Luxemburg na parti nort, Alemania Suisa anto Italia na parti ost, anto Spaña i Andorra, anto e Laman Mediteráneo na parti siut. Tambe e isla di Corsica den e Laman Mediteranio ta parti di e pais Franses, komo varios luganan altamar.
Si bo inklui e areanan ultramar e pais tin un superfisie di 674.843 km² i un poblashon di 65,4 mion hende (januari 2010). Fransia, dor di su forma seisangular ta wordu yamá l'Hexagone, e tambe ta e pais mas grandi den e Union Oropeo. E kapital ta Paris, ku tambe ta e siudad mas grandi di e pais. For di e tratado di Verdun na 843 Fransia ta konosi su historia kontiniua i ku unidat gobernamental di kultural. Fransia ta pesei e poder oropeo mas largu te ainda funshonando. E indentidat kultural Franses ta wordu pensa ku ta mas ku 2000 aña bieu, pasobra e influensia Romano tabata asina grandi. E grensnan ta keda for di e Pas di Nijmegen di 1678 relativamente stabil anto mayoria di nan ta kai riba grensnan natural. Awendia Fransia ta un estado Uni i un republika demokratiko semi-presidenshal. E pais ta miembro di organisashonan grandi i importante manera e UO e NU e Konseho di Seguridat, NATO, G8, OESO i WTO. Fransia tabata un di e initiativonan di e Unidat Monetario di Oropa, ku den 2002 a bini ku e Euro komo moneda di Oropa. Na 1960 Fransia tabata, despues di e Estadonan Uni di Merka, Union Sovietiko i Reino Uni, e di kuater pais pa tin arma nuklear. Fransia tambe ta un di e 10 pais mas desaroyá na mundu.
-
Bandera di Fransia
-
Emblema di Fransia
Paisnan den Oropa | |
---|---|
Albania | Alemania | Andorra | Austria | Belarus | Bélgika | Bosnia Herzogovina | Bulgaria | Czechia | Dinamarka | Estonia | Finlandia | Fransia | Gresia | Hungria | Hulanda | Irlanda | Islandia | Italia | Kroatia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburg | Nort Macedonia | Malta | Moldavia | Monako | Montenegro | Noruega | Polonia | Portugal | Reino Uni | Romania | Rusia | San Marino | Serbia | Siudad Vatikano | Slovakia | Slovenia | Spaña | Suesia | Suisa | Ukrania |