Salta pa kontenido

Jan Olphert de Jong van Beek en Donk

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
Jan Olphert de Jong van Beek en Donk
Jan Olphert de Jong van Beek en Donk
Gobernador di Kolonia Kòrsou
Término di ofisina
11 di sèptèmber 19011909
Monarkia Wilhelmina (1898-1948)
Antesesor Charles Barge
Susesor Theodorus Nuyens
Informashon personal
Nòmber 
kompleto
Jan Olphert de Jong van Beek en Donk
Nasementu  14 di desèmber 1863
 Hulanda
Fayesimentu  28 di mart 1935
Den Haag
Pareha Elisabeth Maria Stern
Famia
Yu 4
Informashon profeshonal
Ofishi gobernante
Imágennan riba Wikimedia Commons Wikimedia Commons
[Editá Wikidata] · [Manual]

Jan Olphert de Jong van Beek en Donk (☆ 14 di desèmber 1863 na Alkmaar – † 28 di mart 1935 na Den Haag) tabata un polítiko hulandes ku a sirbi komo Gobernador di Kolonia Kòrsou for di 1901 te 1909.

Biografia

[editá | editá fuente]

De Jong tabata yu di Johan Jan François de Jong van Beek en Donk (1834-1890), ku tabata abogado general na Korte di Apelashon na 's-Hertogenbosch, i Anna Cecile W.J.J. Nahuijs (1826-1905). E tabata nietu di su welo homónimo, Jan Olphert de Jong van Beek en Donk (1806-1886), ku tabata miembro di Tweede Kamer.

E tabata ruman di e feminista Cécile de Jong van Beek en Donk i kuñá di e kompositor Alphons Diepenbrock.

Na 1896, De Jong a kasa ku Elisabeth Maria Stern; di e matrimonio aki a nase kuater yu. Despues di nan kasamentu, e pareha a bai biba na Eijckenlust, un kas grandi (kastio) na Noord-Brabant, ku a wòrdu renobá.

De Jong a kuminsá su karera komo ofisial di Marina Real. Entre 1885 i 1892, e tabata teniente-komandante di di dos klase. Na 1893, el a wòrdu nombrá komo alkade di Beek en Donk. Paralelamente, el a traha komo inspektor di skol den e distrito di Helmond.

Karibe Hulandes

[editá | editá fuente]

Na 1901, De Jong a keda nombrá Gobernador di Kolonia Kòrsou, un posishon ku el a mantené te 1909.

Apertura ofisial di e Eksposishon Kolonial na Hendrikschool (Soublette & Fils)

Den su kapasidat komo gobernador, el a habri ofisialmente un Eksposishon Kolonial riba 23 di mei 1904 na Hendrikschool na Willemstad.

Durante su gobernashon:

  • El a kontribuí na pone fin na un konflikto komersial prolongá ku Venezuela.
  • El a tuma medida kontra sekura dor di stimulá sistema di irigashon (rekonosibel ainda awe pa e mulinanan di bientu riba e isla).[1]
  • El a mustra gran interes den enseñansa, i a yuda pa hisa e nivel di skolnan spesial (bijzonder onderwijs), loke despues a kondusí na un status i finansiamentu igual na esunnan di skolnan públiko (openbaar onderwijs).[2]
  • el a dediká esfuersonan tambe na floresementu di kultivonan, krio di bestia i e industria di sombré durante e añanan di ousteridad den e kolonia.

Na mes tempu, su mandato tabata marká pa tenshon ku e Konseho Kolonial, ku a resultá den konfliktonan polítiko i hasta retironan masal.[2]

De Jong no tabata mashá popular bou di tur grupo di e poblashon. Den un kantika tradishonal di tambú, e tabata wòrdu kritiká pa supuestamente a manda tumba un edifisio di misa katóliko na Pietermaai pa duna lugá na un kerki protestante.[3]

Despues di 1909, De Jong no a ocupá mas posishon polítiko. Sin embargo, el a keda aktivo den varios ròl auksiliar:

Presidente di e Hunta di Regente di prizònnan na Den Haag (mas ku 20 aña) Miembro di e Hunta di Supervishon di Centraal Beheer Presidente di e Asosiashon Hulandes pa Promoshon di Apikultura

Despues di gobernashon

[editá | editá fuente]

Ora de Jong a sali foi Kòrsou na 1909 despues di su gobernashon, e no a okupá mas posishon polítiko. Sinembargo, el a keda aktivo den varios ròl auksiliar:

  • Presidente di e Hunta di Regente di prizònnan na Den Haag (1922-1943).
  • Miembro di e Hunta di Supervishon di Centraal Beheer.
  • Presidente di e Asosiashon Hulandes pa Promoshon di Apikultura.

Distinshon

[editá | editá fuente]

Jan Olphert de Jong van Beek en Donk a risibí varios honor: