Jan Olphert de Jong van Beek en Donk
| Jan Olphert de Jong van Beek en Donk | ||
|---|---|---|
| Gobernador di Kolonia Kòrsou | ||
| Término di ofisina 11 di sèptèmber 1901–1909 | ||
| Monarkia | Wilhelmina (1898-1948) | |
| Antesesor | Charles Barge | |
| Susesor | Theodorus Nuyens | |
| Informashon personal | ||
| Nòmber kompleto |
Jan Olphert de Jong van Beek en Donk | |
| Nasementu | 14 di desèmber 1863 | |
| Fayesimentu | 28 di mart 1935 Den Haag | |
| Pareha | Elisabeth Maria Stern | |
| Famia | ||
| Yu | 4 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | gobernante | |
| Imágennan riba | ||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Jan Olphert de Jong van Beek en Donk (☆ 14 di desèmber 1863 na Alkmaar – † 28 di mart 1935 na Den Haag) tabata un polítiko hulandes ku a sirbi komo Gobernador di Kolonia Kòrsou for di 1901 te 1909.
Biografia
[editá | editá fuente]De Jong tabata yu di Johan Jan François de Jong van Beek en Donk (1834-1890), ku tabata abogado general na Korte di Apelashon na 's-Hertogenbosch, i Anna Cecile W.J.J. Nahuijs (1826-1905). E tabata nietu di su welo homónimo, Jan Olphert de Jong van Beek en Donk (1806-1886), ku tabata miembro di Tweede Kamer.
E tabata ruman di e feminista Cécile de Jong van Beek en Donk i kuñá di e kompositor Alphons Diepenbrock.
Na 1896, De Jong a kasa ku Elisabeth Maria Stern; di e matrimonio aki a nase kuater yu. Despues di nan kasamentu, e pareha a bai biba na Eijckenlust, un kas grandi (kastio) na Noord-Brabant, ku a wòrdu renobá.
Karera
[editá | editá fuente]De Jong a kuminsá su karera komo ofisial di Marina Real. Entre 1885 i 1892, e tabata teniente-komandante di di dos klase. Na 1893, el a wòrdu nombrá komo alkade di Beek en Donk. Paralelamente, el a traha komo inspektor di skol den e distrito di Helmond.
Karibe Hulandes
[editá | editá fuente]Na 1901, De Jong a keda nombrá Gobernador di Kolonia Kòrsou, un posishon ku el a mantené te 1909.

Den su kapasidat komo gobernador, el a habri ofisialmente un Eksposishon Kolonial riba 23 di mei 1904 na Hendrikschool na Willemstad.
Durante su gobernashon:
- El a kontribuí na pone fin na un konflikto komersial prolongá ku Venezuela.
- El a tuma medida kontra sekura dor di stimulá sistema di irigashon (rekonosibel ainda awe pa e mulinanan di bientu riba e isla).[1]
- El a mustra gran interes den enseñansa, i a yuda pa hisa e nivel di skolnan spesial (bijzonder onderwijs), loke despues a kondusí na un status i finansiamentu igual na esunnan di skolnan públiko (openbaar onderwijs).[2]
- el a dediká esfuersonan tambe na floresementu di kultivonan, krio di bestia i e industria di sombré durante e añanan di ousteridad den e kolonia.
Na mes tempu, su mandato tabata marká pa tenshon ku e Konseho Kolonial, ku a resultá den konfliktonan polítiko i hasta retironan masal.[2]
De Jong no tabata mashá popular bou di tur grupo di e poblashon. Den un kantika tradishonal di tambú, e tabata wòrdu kritiká pa supuestamente a manda tumba un edifisio di misa katóliko na Pietermaai pa duna lugá na un kerki protestante.[3]
Despues di 1909, De Jong no a ocupá mas posishon polítiko. Sin embargo, el a keda aktivo den varios ròl auksiliar:
Presidente di e Hunta di Regente di prizònnan na Den Haag (mas ku 20 aña) Miembro di e Hunta di Supervishon di Centraal Beheer Presidente di e Asosiashon Hulandes pa Promoshon di Apikultura
Despues di gobernashon
[editá | editá fuente]Ora de Jong a sali foi Kòrsou na 1909 despues di su gobernashon, e no a okupá mas posishon polítiko. Sinembargo, el a keda aktivo den varios ròl auksiliar:
- Presidente di e Hunta di Regente di prizònnan na Den Haag (1922-1943).
- Miembro di e Hunta di Supervishon di Centraal Beheer.
- Presidente di e Asosiashon Hulandes pa Promoshon di Apikultura.
Distinshon
[editá | editá fuente]Jan Olphert de Jong van Beek en Donk a risibí varios honor:
Hulanda - Kabayero (Ridder) den Orden di Leon Hulandes.
Hulanda - Gran Ofisial (Groot Officier) den Orden di Oranje-Nassau.
Referensia
|