Jump to content

Kevin Osepa

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Kevin Osepa
Imagen desea: Kevin Osepa
Informashon básiko
Nasementu  1994
 Kòrsou
Residensia  Hulanda
Informashon profeshonal
Ofishi artista visual, sineasta
Genero artístiko  fotografia, video, pelíkula, instalashon
Distinshon Gouden Kalf (2022)
Premio Charlotte Köhler (2023)
Premio Amsterdam pa Arte (2023)
Prix de Rome (2025)
Wèpsait ofisial
[Editá Wikidata] · [Manual]

Kevin Osepa (☆ 1994 na Willemstad) ta un artista visual i sineasta di Kòrsou, ku ta biba i traha pa gran parti na Hulanda. Su obra ta enfoká riba spiritualidat, identidat i memoria kolonial afrokaribense, aserká for di un perspektiva personal i queer.[1]

Bida i karera

[editá | editá fuente]

Kevin Osepa a lanta prinsipalmente na Otrobanda, den bario di Domi Abou.[2] Su mayornan a separá ora e tabatin tres aña. Fotografia tabata su hòbi i el a gana un kámara komo e di dos premio den un kompetensia di pelíkula lokal. Na 2012, despues di kompletá enseñansa sekundario na Kolegio Alejandro Paula, el a muda pa Hulanda pa kontinua su estudio. Na 2017 el a gradua den fotografia na Hogeschool voor de Kunsten Utrecht (HKU), unda mas lat el a kuminsá traha komo dosente.[1]

Osepa ta traha ku varios medio, inkluyendo fotografia, video, pelíkula i instalashonnan artístiko. Su obra a risibí numeroso nominashon i premio i a wòrdu ekshibí na varios museo i institushon kultural. Publikashonnan di su obra a aparesé entre otro den Foam Editions i Volkskrant Magazine.[3] Awendia, su obra ta forma parti di e kolekshon di institushonnan manera Banko ING, Rijksmuseum, i museum Boijmans van Beuningen.[4]

Tema i enfoke artístiko

[editá | editá fuente]

Un tema sentral den e obra di Osepa ta spiritualidat afrokaribense, ku un enfoke spesífiko riba rito, memoria i identidat den un konteksto postkolonial. Su obra ta eksplorá kon experensia personal i tradishonnan spiritual heredá ta intersektá ku historia kolonial i strukturanan di poder. Hopi di e narativanan ku e ta presentá ta basá riba su propio infansia na Kòrsou i observashonnan personal.

Ku Mester Blousé, un seri di potrèt den kua e ta investigá kon spiritualidat i ritonan tradishonal a forma su identidat personal, Osepa a bira na 2018 e nominado mas hóbèn den historia di e Premio di Arte Visual Volkskrant.[5]

Pelíkula i instalashonnan

[editá | editá fuente]

Na 2020, Osepa a amplia su enfoke artístiko ku pelíkula debutando ku Watamula.[2] E pelíkula aki a haña tres nominashon pa un premio Gouden Kalf na Nederlands Film Festival.

Entre su proyektonan multimedia ta tambe Klof: Bario di Spiritu; spiritu bin, spiritu bai (2021), un instalashon ku ta konsistí di sinku video i vários performance. E ta visualisá e narativa di Klof, un área riba e kaminda pa Bandabou ku ta konosí pa ta kultural i spiritualmente kargá.[6]

Na 2022, Osepa a gana e premio Gouden Kalf pa Mihó Pelíkula Kòrtiku ku La última ascensión.[2] E pelíkula ta presentá Kòrsou komo un mundu di pensamentu unda no solamente e laso entre un mama i su yu hòmber piskadó ta resultá imposibel pa kibra, pero tambe e interkonekshon intimo entre e bibu i mortonan, e pasado kolonial i e presente postkolonial.[7]

Na 2023, el a risibí tantu e Premio Charlotte Köhler komo e Premio Amsterdam pa Arte. Ku e instalashon Lusgarda, basá riba e rito di luto di 'Ocho Dia', un kustumber despues di entiero ku ta desaparesiendo gradualmente na Kòrsou,[1] Osepa a gana e premio bianual 'Prix de Rome' na 2025.[8] E obra ta inspirá riba e patio patras di e kas di su wela i ta inkluí ophetonan di kas, popchi trahá na man, un pelíkula i un grabashon históriko di un seremonia kompletu di 'Ocho Dia', dokumentá na 1963 pa e antropólogo Elis Juliana.[9] E obra a ser spesífikamente kreá pa Prix de Rome, ku ta konsiderá e premio hulandes mas importante pa artistanan hóben.

Exposishonnan (selekshon)

[editá | editá fuente]
  • 2017 - Stedelijk Museum Schiedam
  • 2017 - Nederlands Fotomuseum, Rotterdam
  • 2021 - TENT Rotterdam
  • 2024 – Unpacking Boijmans - Het koloniale verleden en de collectie, Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam
  • 2024 - Fotodok, Utrecht
  • 2025 - Stedelijke Museum, Amsterdam
  • 2025 - Schunck Museum, Heerlen

Sinematografia

[editá | editá fuente]
  • 2020 - Watamula
  • 2022 - La última Ascensión

[[Kategoria:Hende]