Kevin Osepa
| Kevin Osepa | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Kevin Osepa | ||
| Informashon básiko | ||
| Nasementu | 1994 | |
| Residensia | ||
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | artista visual, sineasta | |
| Genero artístiko | fotografia, video, pelíkula, instalashon | |
| Distinshon | Gouden Kalf (2022) Premio Charlotte Köhler (2023) Premio Amsterdam pa Arte (2023) Prix de Rome (2025) | |
| Wèpsait ofisial | ||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Kevin Osepa (☆ 1994 na Willemstad) ta un artista visual i sineasta di Kòrsou, ku ta biba i traha pa gran parti na Hulanda. Su obra ta enfoká riba spiritualidat, identidat i memoria kolonial afrokaribense, aserká for di un perspektiva personal i queer.[1]
Bida i karera
[editá | editá fuente]Kevin Osepa a lanta prinsipalmente na Otrobanda, den bario di Domi Abou.[2] Su mayornan a separá ora e tabatin tres aña. Fotografia tabata su hòbi i el a gana un kámara komo e di dos premio den un kompetensia di pelíkula lokal. Na 2012, despues di kompletá enseñansa sekundario na Kolegio Alejandro Paula, el a muda pa Hulanda pa kontinua su estudio. Na 2017 el a gradua den fotografia na Hogeschool voor de Kunsten Utrecht (HKU), unda mas lat el a kuminsá traha komo dosente.[1]
Osepa ta traha ku varios medio, inkluyendo fotografia, video, pelíkula i instalashonnan artístiko. Su obra a risibí numeroso nominashon i premio i a wòrdu ekshibí na varios museo i institushon kultural. Publikashonnan di su obra a aparesé entre otro den Foam Editions i Volkskrant Magazine.[3] Awendia, su obra ta forma parti di e kolekshon di institushonnan manera Banko ING, Rijksmuseum, i museum Boijmans van Beuningen.[4]
Tema i enfoke artístiko
[editá | editá fuente]Un tema sentral den e obra di Osepa ta spiritualidat afrokaribense, ku un enfoke spesífiko riba rito, memoria i identidat den un konteksto postkolonial. Su obra ta eksplorá kon experensia personal i tradishonnan spiritual heredá ta intersektá ku historia kolonial i strukturanan di poder. Hopi di e narativanan ku e ta presentá ta basá riba su propio infansia na Kòrsou i observashonnan personal.
Ku Mester Blousé, un seri di potrèt den kua e ta investigá kon spiritualidat i ritonan tradishonal a forma su identidat personal, Osepa a bira na 2018 e nominado mas hóbèn den historia di e Premio di Arte Visual Volkskrant.[5]
Pelíkula i instalashonnan
[editá | editá fuente]Na 2020, Osepa a amplia su enfoke artístiko ku pelíkula debutando ku Watamula.[2] E pelíkula aki a haña tres nominashon pa un premio Gouden Kalf na Nederlands Film Festival.
Entre su proyektonan multimedia ta tambe Klof: Bario di Spiritu; spiritu bin, spiritu bai (2021), un instalashon ku ta konsistí di sinku video i vários performance. E ta visualisá e narativa di Klof, un área riba e kaminda pa Bandabou ku ta konosí pa ta kultural i spiritualmente kargá.[6]
Na 2022, Osepa a gana e premio Gouden Kalf pa Mihó Pelíkula Kòrtiku ku La última ascensión.[2] E pelíkula ta presentá Kòrsou komo un mundu di pensamentu unda no solamente e laso entre un mama i su yu hòmber piskadó ta resultá imposibel pa kibra, pero tambe e interkonekshon intimo entre e bibu i mortonan, e pasado kolonial i e presente postkolonial.[7]
Na 2023, el a risibí tantu e Premio Charlotte Köhler komo e Premio Amsterdam pa Arte. Ku e instalashon Lusgarda, basá riba e rito di luto di 'Ocho Dia', un kustumber despues di entiero ku ta desaparesiendo gradualmente na Kòrsou,[1] Osepa a gana e premio bianual 'Prix de Rome' na 2025.[8] E obra ta inspirá riba e patio patras di e kas di su wela i ta inkluí ophetonan di kas, popchi trahá na man, un pelíkula i un grabashon históriko di un seremonia kompletu di 'Ocho Dia', dokumentá na 1963 pa e antropólogo Elis Juliana.[9] E obra a ser spesífikamente kreá pa Prix de Rome, ku ta konsiderá e premio hulandes mas importante pa artistanan hóben.
Exposishonnan (selekshon)
[editá | editá fuente]- 2017 - Stedelijk Museum Schiedam
- 2017 - Nederlands Fotomuseum, Rotterdam
- 2021 - TENT Rotterdam
- 2024 – Unpacking Boijmans - Het koloniale verleden en de collectie, Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam
- 2024 - Fotodok, Utrecht
- 2025 - Stedelijke Museum, Amsterdam
- 2025 - Schunck Museum, Heerlen
Sinematografia
[editá | editá fuente]- 2020 - Watamula
- 2022 - La última Ascensión
Referensia
|
[[Kategoria:Hende]