Luna di Nèptünùs
Aparensia
Un imágen anotá den infrákòrá ku algun luna di Nèptünùs kapturá dor di teleskop espasial James Webb
Nèptünùs tin 16 luna, tur ta nombrá pa vários deidat di laman i nimfanan den metologia griego. Tur luna, ménos dos, a wòrdu nombrá.
Solamente dos luna a wòrdu deskubrí ku teleskop riba tera, promé ku NASA su sonda espasial Voyager 2 a bishita e sistema di Nèptünùs. E luna mas grandi den e sistema ta Triton, deskubrí pa William Lassell den 1846. Mas ku un sigel a pasa promé ku astronómo hulandes Gerard Kuiper a deskubrí e di dos satelit natural, Nereid, den 1949. Un otro 40 aña a surpasa promé ku Proteùs, e di dos luna mas grandi di Nèptünùs, a wòrdu deskubrí den 1989. Kasi mita pa ku deskubrimentu di Nèptünùs su lunanan a okurí dekadanan despues di Voyager 2 a slengu pasa e sistema di Nèptünùs.[1]
| Etikèt | Nòmber | Deskubrí |
|---|---|---|
| Nèptünùs I | Triton | 1846 |
| Nèptünùs II | Nereid | 1949 |
| Nèptünùs III | Naiad | 1989 |
| Nèptünùs IV | Talassa | 1989 |
| Nèptünùs V | Despina | 1989 |
| Nèptünùs VI | Galatea | 1989 |
| Nèptünùs VII | Larissa | 1981 |
| Nèptünùs VIII | Proteùs | 1989 |
| Nèptünùs IX | Halimede | 2002 |
| Nèptünùs X | Sámaté | 2003 |
| Nèptünùs XI | Sao | 2002 |
| Nèptünùs XII | Laomedeia | 2002 |
| Nèptünùs XIII | Neso | 2002 |
| Nèptünùs XIV | Hipokampùs | 2013 |
| Nèptünùs XV | S/2002 N 5 | 2002 |
| Nèptünùs XVI | S/2021 N 1 | 2021 |
Fuente, nota i/òf referensia
|