Maria Liberia-Peters

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Maria Liberia Peters
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di dilantiMaria Editá
Fecha di nasementu20 mei 1941 Editá
Lugá di nasementuWillemstad Editá
Okupashonpolitiko Editá
Funshonpromé minister di Antias Hulandes Editá
Partido polítikoPartido Nashonal di Pueblo Editá

Maria Liberia-Peters (☆ 20 di mei 1941 na Willemstad) tabata un eks-polítiko antiano di PNP. E tabata promé minister di Antias Hulandes di 1984 te 1986 i di 1988 te 1988 i e promé muhé den Reino Hulandes pa sinta largu den e funshon di promé minister. Previamente e tabata minister di Asuntunan Ekonómiko di Antias Hulandes di 1982 pa 1983. E tabata miembro di Parlamento di Antias Hulandes brevemente na 1982 i di 1986 te 1988. Na 2023 el a wòrdu nombrá minister di estado di Kòrsou.[1]

Biografia[editá | editá fuente]

Maria Peters a nase na Willemstad, Kòrsou. Su tata, James Louis Peters, tabata prosedente di Sint Maarten i su mama Mabel Albertina Hassell, tabata di Saba.[2] El a studia pa maestro di skol na Hulanda, na siudat di Emmen. Mas despues el a kasa ku Niels Liberia i huntu nan a adopta dos yu.

Su entrada den polítika tabata kasualidat. Banda di su trabou real komo maestro e tabata enbolbí ku asuntunan hubenil. E tabata di opinion ku e úniko manera pa realisa kambionan esensial tabata pa drenta arena polítiko.

Liberia-Peters ta miembro di e Konseho di Lider Mundial Femenino (Council of Women World Leaders), un ret global pa asuntunan di hende muhé konstituí pa (eks)-presidente i (eks)-promé ministernan feminino.

Distinshon[editá | editá fuente]

  •  Hulanda: Gran ofisial den Orden di Oranje-Nassau
  •  Colombia: Gran Krus den Orden di Boyacá
  •  Venezuela: Gran ofisial den Orden di Sol de Carabobo (1993)
  •  Venezuela: Gran Cordón den Orden di e Libertador
  • Dia 12 di yanüari 2023 Liberia-Peters a risibí e título "doktor honoris causa" di UoC pa su empeño inkansable komo polítiko pa pais Kòrsou.[3]