Mathias Voges


Mathias Voges | ||
---|---|---|
Imagen desea: Mathias Voges | ||
Di 1° minister plenipotensiario di Sint Maarten na Hulanda | ||
Término di ofisina 2010–2014 | ||
Monarkia | Beatrix (1980-2013) | |
Promé minister | Sarah Wescot-Williams | |
Antesesor | funshon kreá | |
Susesor | Josianne Fleming-Artsen | |
Informashon personal | ||
Nòmber kompleto |
Matthias Sinclair Voges | |
Nasementu | 23 di febrüari 1943 Philipsburg | |
Pais | ![]() | |
Informashon profeshonal | ||
Ofishi | edukador, polítiko | |
[Editá Wikidata] · [Manual] |
Mathias Sinclair Voges (☆ 23 di febrüari 1943 na Philipsburg) ta un dirigente, polítiko i outor di Sint Maarten. E tabata e promé Minister Plenipotensiario di Sint Maarten na Den Haag for di 10 di òktober 2010 te 19 di desèmber 2014.
Bida i karera
[editá | editá fuente]Mathias Voges a nasé na Sint Maarten komo e di nuebe di diesdos yu di Johannes Ricardo Voges i Theresa Winifred Lejuez.[1] Ora Mathias tabata yòn ainda, e famia a muda pa Kòrsou, unda su tata a bai traha pa LRTD. El a gradua for di Peter Stuyvesant College na 1965, despues di kual el a kontinua su estudio pa maestro na Maastricht. Un aña despues e ta bolbe muda pa Aruba, unda e ta gradua komo maestro na 1975.
Na 1981 Voges a regresa Sint Maarten i a bira hefe di e sekshon MAVO i for di 1983 pa 1987 cabesante di Milton Peters College na Cul-de-Sac. Entre 1988 i 1994 el okupá e puesto di direktor di enseñansa katóliko na Islariba i den e kapasidat ei a funda varios skol básiko.
Voges a wòrdu nombrá gezaghebber interino di e teritorio insular di Sint Maarten na 1990, funshon ku el a okupá pa 15 aña.[2] Dia 10 di òktober 2010 el a bira e promé minister plenipotensiario di Sint Maarten i miembro di Konseho di Minister di Reino representando Sint Maarten. E ta mantené e funshon tambe durante e di dos i e di tres gabinete Wescot-Williams.
Voges tabata presidente di Universidat di St. Martin i a sirbi den e direktiva di vários fundashon pa preservashon di herensia kultural na Sint Maarten.
Na 2019 el a publiká e buki tokante e ròl históriko di e sùrnan Dominikano den enseñansa i kuido di salú katóliko na Islariba, Pioneers in the Catholic Education and Healthcare in the Windward Islands 1890 to 2000, ku ta parsialmente un tradukshon di su buki previo Zusters Dominicanessen van Voorschoten 100 jaar op St. Maarten 1890-1990.[3][4]
Bibliografia
[editá | editá fuente]- Zusters Dominicanessen van Voorschoten 100 jaar op St. Maarten 1890-1990 (1990)
- Pioneers in the Catholic Education and Healthcare in the Windward Islands 1890 to 2000 (2019)
- Cul-de-Sac People - A St. Martin Family Series (2006, House of Nehesi Publishers)
Honor
[editá | editá fuente]Voges a wòrdu kondekorá komo un Ofisial (officier) den Orden di Oranje-Nassau na 1993. Na 1996 el a risibí e premio papal Pro Ecclesia et Pontifice pa su kontribushonnan na enseñansa katóliko.[1]
Fuente, nota i/òf referensia
|