Naturalis Biodiversity Center
| Naturalis Biodiversity Center | ||
|---|---|---|
| Lokalisashon | ||
| Pais | Hulanda | |
| Lokalisá na | Leiden | |
| Adrès | Darwinweg 2 | |
| Koordinato | 52°9′53″N 4°28′24″E / 52.16472°N 4.47333°E | |
| Museo | ||
| Tipo | Instituto di investigashon i museo di historia natural | |
| Funda | 9 di ougùstùs 1820 | |
| Apertura | 1984 | |
| Bishitante | 440.000 (2022) | |
| Mapa | ||
![]() | ||
| Imágen riba | ||
| Wèpsait ofisial | ||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Naturalis Biodiversity Center ta un instituto di investigashon i museo di historia natural na Leiden.
Naturalis a wòrdu kreá for di e fushon entre Museo Zoológiko Amsterdam, e Harbario Nashonal di Hulanda, i Natuurhistorisch Museum Naturalis. E nòmber Naturalis Biodiversidat Center ta den uso for di 2012. E instituto renobá i ekspandé a habri su portanan dia 31 di ougùstùs 2019.
Kolekshon
[editá | editá fuente]E instituto ta maneha mayoria di kolekshonnan pa ku historia natural hulandes. E kolekshon total di Naturalis Biodiversity Center ta entre e tòp sinkunan na mundu pa loke ta trata tamaño i a kontené mas ku 43 mion opheto na 2022.
E kolekshon ta buskabel riba e wèpsait Bioportal. E kolekshon tambe por wòrdu buská via e Naturalis-app, ku ta útil pa durante bishita na e museo.
E museo ta informá públiko tokante e diversidat biológiko na Tera. Un parti importante di esaki ta e desaroyo di trayektonan edukashonal moderno pa enseñansa básiko i sekundario. Na 2022, e museo a raportá di a atraé mas ku 440 mil bishitante. E instituto ta manehá multiple wèpsait tokante informashon pa ku naturalesa, manera e Nederlands Soortenregister (lit. "Registro di Espesienan hulandes"), Dutch Caribbean Species Register i ta produsí appnan móbil, manera e Naturalis museumapp i Dierenzoeker. En total, e servisionan di informashon digital manehá dor di Naturalis Biodiversity Center ta wòrdu bishita mas ku sinku mion biaha pa aña (2014).

Un skelèt di un Tirannosauris rex a wòrdu atkerí na 2016, yamá Trix. For di sèptèmber 2016 te ku yüni 2017, e skelet a para den un espasio di eksposishon temporal den Pesthuis, despues di kua e skelèt a bai riba gira pa instansianan na Austria, Spaña i Fransia.

E gastu total di e kompra, transporte, restourashon i instalashon lo tabata alrededor di sinku mion euro. Den e Naturalis nobo, Trix ta den un lugá prominente den e sala "dinotijd" (lit. "tempu di dino") huntu ku un kantidat di otro skèlet di dinosouro.
Desde e reapertura na ougùstùs 2019, tin ocho sala di museo: bida, tempo di dinosouro, promé hende humano, sedukshon, edat di eis, evolushon, morto i tera. Tambe tin un laboratorio di LiveScience unda investigadónan ta demostrá loke nan ta okupá ku ne.
E kolekshon no ta konsistí solamente di ehemplar di numeroso organismo cu ta biba (òf a biba) riba Tera, pero tambe di obheto i dokumentashon geológiko, manera potret, prenchi i mapanan. Den biblioteka, por ehèmpel, bo por haña hopi buki tokante e preparashon i preservashon di bestia, inkluso esnan di P. Staffele, fundadó di Nederlandse Vereniging van Preparateurs (lit. "Asosiashon hulandes di Taksidermista").
Ehemplar
[editá | editá fuente]- 14,6 mion insekto
- 8 mion molusko
- 1,6 mion otro invertebrata
- 615 mil vertebrata, inkluso:
- 380 mil para
- 125 mil piská
- 60 mil reptil i amfibi
- 50 mil mamífero
- 2,2 mion fosil
- 500 mil piedra i mineral
- 4,9 mion mata vaskular
- 705 mil mos
- 350 mil reino di fungi (rango taksonomiko)
- 282 mil korstmos (tipo di fungi)
- 250 mil alga
- 135 mil varen (grupo di mata vaskular)
- 121 mil ehemplar di palo
Dokumentashon
[editá | editá fuente]- 310 mil potrèt, slide i fotografia negativo
- 140 mil volúmen
- 91,5 mil mikro pelíkula
- 57 mil prenchi i pintura
- 14 mil título di revista
- 13 mil karchi
Referensia
|
