Jump to content

Nort-Holland

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Nort-Holland
Provinsia di  Hulanda
Nort-Holland
Divishon atministrativo
Pais  Hulanda
Koordinatonan  52°42′N 4°48′E / 52.700°N 4.800°E / 52.700; 4.800
Geografia
Área 4,091.76 km²
Poblashon 
Poblashon
(2017)
2,813,466 habitante
687.59 habitante/km²
Otro informashon
ISO 3166-2 NL-NH
Mapa detayá di Nort-Holland
Map
Imágennan riba Wikimedia Commons Wikimedia Commons
Wèpsait ofisial
[Editá Wikidata] · [Manual]

Nort-Holland ta un provinsia na sekshon nortwèst di Hulanda. Riba dia 1 di novèmber 2019, e provinsia tabatin 2.877.909 habitante. Nort-Holland tin un área total di 4.092 km2, di kua 2.662 km2 ta tera. Esaki ta resultá den un densidat di poblashon di 1.082 habitante pa km2. E kapital di e provinsia ta Haarlem, miéntras ku Amsterdam ta e stat di mas grandi. E provinsia ta tambe tin Aeropuerto di Amsterdam Schiphol, e aeropuerto mas grandi di Hulanda i e di tres mas grandi di Oropa.

Historia

[editá | editá fuente]

Holland tabata e provinsia mas importante durante e Repúblika hulandes (1588-1795). Na 1795 e Repúblika di Batavia a wòrdu proklamá. Despues di e golpi di estado di 21 di yanüari 1798, e Konstitushon pa e Pueblo di Batavia a wòrdu adoptá dia 23 di aprel 1798, ku a revisá e fronteranan regional radikalmente. Holland tabata dividí den:

  • departamentu di Texel
  • departamentu di Amstel
  • departamentu di Delft

Ademas, partinan di e departamentu di Scheldt i Meuse i e departamentu di Rijn tabata situá riba teritorio Holland.

E reorganisashon a resultá inefektivo. Na 1801 a restaura e departamento di Holland, a base di e fronteranan bieu di e region. Na 1806 e Mankomunidat di Batavia a wòrdu remplasá pa e Reino di Holland. Na 1807 e departamentu di Holland a wòrdu dividí den:

  • Amstelland (mas o ménos Nort-Holland di awendia)
  • Maasland (mas o ménos Sùit-Holland di awendia)

Despues di e anekshon dor di e Imperio Franses na 1811, Amstelland a wòrdu kombiná ku Utrecht den e département de la Zuyderzée (departamentu di Zuiderzee), miéntras ku Maasland a wòrdu nombrá komo département des Bouches-de-la-Meuse (Boka di e Meuse).

Despues di e retiro franses na fin di 1813, e divishon inisialmente a keda meskos. Ku e Konstitushon di 29 di mart 1814, e departamentunan a wòrdu remplasá pa provinsianan. Amstelland i Maasland a keda uni den e provinsia di Holland. Minister Van Maanen a propone pa uza e nomber "Holland i Wèst-Friesland", pero esaki a wordo rechasa.

E provinsia inisialmente tabatin dos gobernador, kada un responsabel pa un di e departamentunan anterior. Na 1820 e fronteranan ku Utrecht i Gelderland a keda establesé.

Pa por a redusí e dominio di Holland denter di Hulanda, e provinsia a wòrdu dividí den Nort-Holland i Sùit-Hulanda den un amendement (revishon) konstitushonal na 1840. Esaki no a wòrdu persibí komo nesesario na Sùit-Holland, pero mas ainda na Nort-Holland, spesialmente na Amsterdam. Na Wèst-Friesland hende tabata ke a regresá na e divishon promé ku 1795, pero e petishon aki no a wòrdu kumplí.

Despues di e drenmentu di e Haarlemmermeer na 1855, e área aki a wòrdu agregá na Nort-Holland. Komo kompensashon, Sùit-Holland a haña e parti mas grandi di e munisipio di Leimuiden na 1864.

Na 1942, e islanan di Vlieland i Terschelling a wòrdu inkorporá den e provinsia di Friesland. E isla anterior di Urk tabata parti di Nort-Holland te ku 1950. Te ku 2002, Loosdrecht tabata forma parti di e provinsia di Utrecht.

Entre 2010 i 2012 a papia di un fushon entre Nort-Holland, Flevoland i Utrecht. Na 2014 a sali na kla ku e plannan aki lo no bay door.