Nort-Holland

Nort-Holland | ||
---|---|---|
Provinsia di ![]() | ||
![]() | ||
Divishon atministrativo | ||
Pais | ![]() | |
Koordinatonan | 52°42′N 4°48′E / 52.700°N 4.800°E | |
Geografia | ||
Área | 4,091.76 km² | |
Poblashon | ||
Poblashon (2017) |
2,813,466 habitante 687.59 habitante/km² | |
Otro informashon | ||
ISO 3166-2 | NL-NH | |
Mapa detayá di Nort-Holland | ||
![]() | ||
Imágennan riba ![]() | ||
Wèpsait ofisial | ||
[Editá Wikidata] · [Manual] |
Nort-Holland ta un provinsia na sekshon nortwèst di Hulanda. Riba dia 1 di novèmber 2019, e provinsia tabatin 2.877.909 habitante. Nort-Holland tin un área total di 4.092 km2, di kua 2.662 km2 ta tera. Esaki ta resultá den un densidat di poblashon di 1.082 habitante pa km2. E kapital di e provinsia ta Haarlem, miéntras ku Amsterdam ta e stat di mas grandi. E provinsia ta tambe tin Aeropuerto di Amsterdam Schiphol, e aeropuerto mas grandi di Hulanda i e di tres mas grandi di Oropa.
Historia
[editá | editá fuente]Holland tabata e provinsia mas importante durante e Repúblika hulandes (1588-1795). Na 1795 e Repúblika di Batavia a wòrdu proklamá. Despues di e golpi di estado di 21 di yanüari 1798, e Konstitushon pa e Pueblo di Batavia a wòrdu adoptá dia 23 di aprel 1798, ku a revisá e fronteranan regional radikalmente. Holland tabata dividí den:
- departamentu di Texel
- departamentu di Amstel
- departamentu di Delft
Ademas, partinan di e departamentu di Scheldt i Meuse i e departamentu di Rijn tabata situá riba teritorio Holland.
E reorganisashon a resultá inefektivo. Na 1801 a restaura e departamento di Holland, a base di e fronteranan bieu di e region. Na 1806 e Mankomunidat di Batavia a wòrdu remplasá pa e Reino di Holland. Na 1807 e departamentu di Holland a wòrdu dividí den:
- Amstelland (mas o ménos Nort-Holland di awendia)
- Maasland (mas o ménos Sùit-Holland di awendia)
Despues di e anekshon dor di e Imperio Franses na 1811, Amstelland a wòrdu kombiná ku Utrecht den e département de la Zuyderzée (departamentu di Zuiderzee), miéntras ku Maasland a wòrdu nombrá komo département des Bouches-de-la-Meuse (Boka di e Meuse).
Despues di e retiro franses na fin di 1813, e divishon inisialmente a keda meskos. Ku e Konstitushon di 29 di mart 1814, e departamentunan a wòrdu remplasá pa provinsianan. Amstelland i Maasland a keda uni den e provinsia di Holland. Minister Van Maanen a propone pa uza e nomber "Holland i Wèst-Friesland", pero esaki a wordo rechasa.
E provinsia inisialmente tabatin dos gobernador, kada un responsabel pa un di e departamentunan anterior. Na 1820 e fronteranan ku Utrecht i Gelderland a keda establesé.
Pa por a redusí e dominio di Holland denter di Hulanda, e provinsia a wòrdu dividí den Nort-Holland i Sùit-Hulanda den un amendement (revishon) konstitushonal na 1840. Esaki no a wòrdu persibí komo nesesario na Sùit-Holland, pero mas ainda na Nort-Holland, spesialmente na Amsterdam. Na Wèst-Friesland hende tabata ke a regresá na e divishon promé ku 1795, pero e petishon aki no a wòrdu kumplí.
Despues di e drenmentu di e Haarlemmermeer na 1855, e área aki a wòrdu agregá na Nort-Holland. Komo kompensashon, Sùit-Holland a haña e parti mas grandi di e munisipio di Leimuiden na 1864.
Na 1942, e islanan di Vlieland i Terschelling a wòrdu inkorporá den e provinsia di Friesland. E isla anterior di Urk tabata parti di Nort-Holland te ku 1950. Te ku 2002, Loosdrecht tabata forma parti di e provinsia di Utrecht.
Entre 2010 i 2012 a papia di un fushon entre Nort-Holland, Flevoland i Utrecht. Na 2014 a sali na kla ku e plannan aki lo no bay door.
Referensia
|