Usuario:Caribiana/Sandbox/Albert Kikkert
| Caribiana/Sandbox | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Caribiana/Sandbox/Albert Kikkert | ||
| Gobernador-general | ||
| Término di ofisina 1816–1819 | ||
| Susesor | Petrus Bernardus van Starckenborgh | |
| Informashon personal | ||
| Nòmber kompleto |
Albert Lambertsz Kikkert | |
| Fayesimentu | Kòrsou | |
| Region | Karibe Hulandes | |
| Alias | Kòrsou i Dependensianan | |
| Pareha | Anna Maria Cornelia van Uytrecht | |
| Famia | ||
| Yu | 4 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | ofisial di marina hulandes, atministradó kolonial, | |
Albert Lambertsz Kikkert (☆ 17 di novèmber 1761 na Vlieland - † 18 di desèmber 1819 na Kòrsou), tabata un ofisial di marina hulandes, doño di plantashi na Kòrsou i gobernante durante e era kolonial. El a hunga un ròl importante den e lantamentu di Tula na 1795 i despues a okupá e funshon altu di Gobernador-General riba e Islanan ABC.
Biografia
[editá | editá fuente]Kikkert a nasé riba e isla di Vlieland na aña 1761. El a drenta marina hulandes na un edat hoben i a subi te na e rango di ofisial. Su entrenamentu marítimo trempan a pone e fundeshi pa su tareanan atministrativo despues na e kolonianan hulandes den Karibe. Despues di su transferensia pa Kòrsou, el a invertí den un plantashi. Na 1789 el a kasa ku Anna Maria Cornelia van Uytrecht (1768-1847) di Kòrsou, i huntu nan a hana kuater yu.[1] Anna tabata e yu muhé di un shon di plantashi riku, Casper Lodewijk van Uytrecht. Dor di su matrimonio Kikkert a bira doño di e plantashinan, Jan Sofat (antes Jan Zoutvat) i San Juan. Na 1795, el a drenta den konflikto ora e lider di katibu Tula a dirigí un rebelion riba e isla. Kikkert a wòrdu akusá di ta un kómplise di e medidanan kontra e rebeldenan, loke a pon’é den un posishon kontroversial denter di e kolonia.
Okupashon ingles
[editá | editá fuente]Kikkert tabata na Korsou ora ku e patriotanan a tuma poder na Hulanda na aña 1795 cu ayudo di e Francesnan y a funda Repúblika di Batavia. Stadtholder Willem V a hui bai Inglatera i for di einan a ordená tur gobernador i ofisial kolonial pa entregá na e inglesnan, pa e teritorionan di ultramar no kai den man di franses (revolushonario). E gobièrnu nobo a kita mayoria di e ofisialnan, ku mayoria di nan tabata noble. E pregunta di ken pa sirbi a hiba na confusion y tambe intrankilidad riba e barconan Hulandes. Kikkert a scoge e banda di e gobernantenan nobo na Hulanda y asina a opera na servicio di e Francesnan. Su patriotismo tabata oportunista, pasobra despues el a mustra di ta un Orangista konvensí atrobe pa ku e inglesnan.
Konflikto ku Tula
[editá | editá fuente]Inspira pa e intrankilidad revolucionario na Europa y e lantamento exitoso di esclavo na Haiti Frances, un lantamento di esclavo tambe a brota riba Curaçao na 1795. E “capitan” di e rebeldenan, Tula, tabata propiedad di Kikkert su cuñado Casper Lodewijk van Uytrecht (1730-1855). Dos otro lider di e rebelion tabata propiedat di Kikkert mes, entre nan Pedro Wacao i Carpata. ‘Bastiaan’ Carpata tabata foreman òf ofisial pretu riba su plantashi San Juan. Parsialmente pa e motibu aki, Kikkert tabata determiná pa pone e rebelion abou. I asina el a hasi, usando e fragatanan Ceres i Medea. For di e Ceres, Kikkert a trese dos bateria di kañon na tera, i tambe munishon i otro suministronan. El a komandá e mariniernan ku a bringa banda di e milisia sivil riba kabai riba e isla. E rebelion a terminá ku un ehekushon brutal i ehemplar di e lidernan rebelde, den kua Kikkert tabata enbolbí aktivamente. El a nota friu den e registro di su barku ‘Den 3e’ (òktober 1795): “... dos negro a wòrdu kibra bibu riba e wiel i pretu, despues dekapitá i nan kabes poné riba e horka, un negro a haña su mannan kòrtá i su kabes kibra aden ku un martiu i despues a wòrdu kologá.” E kastigunan tabata di akuerdo ku e veredikto di Gobernador Johannes de Veer (1738-1796) cum suis.[3][4]
Regreso di gobernashon hulandes
[editá | editá fuente]Durante e gobernashon franses den añanan 1800, probablemente Kikkert a kolaborá ku outoridatnan bou di Louis Napoleon, ruman di Emperador Napoleon Bonaparte. Despues di e regreso di e gobièrnu hulandes bou di Rei Willem I, el a wòrdu nombrá Gobernador-General di e Islanan ABC. Den e funshon aki, e tabata responsabel pa e atministrashon sivil i protekshon di interesnan kolonial na Kòrsou, Aruba i Boneiru. El a hunga un ròl sentral den ehekushon di legislashon atministrativo i fiskal durante e periodo aki. Kikkert a fayesé inesperadamente dia 18 di desèmber 1819 na Kòrsou. Su morto a marka e fin di un karera influyente den tantu sírkulonan kolonial komo militar riba e islanan ABC.
Fuente, nota i/òf referensia
|