Vesuhely Americaan
| Vesuhely Americaan | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Vesuhely Americaan | ||
| Informashon básiko | ||
| Nasementu | 1993 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | artista visual, eskritor, artista di spoken word | |
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Vesuhely Americaan (☆ 1993 na Kòrsou) ta un artista visual, artista di spoken word, i eskritor di Kòrsou. Su obra ta enfoká riba identidat, historia kolonial i herensia kultural, ku un aserkamentu interdisiplinario ku ta kombiná arte visual, spoken word i pelíkula.
Bida i karera
[editá | editá fuente]Americaan a deskubrí su pasion pa skirbimentu na un edat tempran despues di gana un kompetensia di kuenta kòrtiku ku 11 aña. Na edat di 14 aña, el a a skirbi su promé obra di teatro. Ounke posteriormente el a disidí di enfoká prinsipalmente riba arte visual, skirbimentu a keda un elemento fundamental den su proseso kreativo.[1]
Na Hulanda el a gradua for di Hogeschool voor de Kunsten Utrecht (HKU) na 2018 i seguidamente a regresá Kòrsou. Di 2019 te 2021, i atrobe for di 2026, e tabata supervisor di studiante na Instituto Buena Bista (IBB).[2] Durante su tempu na IBB, el a partisipá den proyektonan manera All You Can Art na Kunsthal Rotterdam.[3]
Americaan ta kofundadó di Carrying Narratives, un kolektivo di eskritornan hóben na Kòrsou. E ta sekretaria i miembro di hunta di redakshon di e komunidat literario Stichting Patruli.[4] For di 2024, e ta un konsehero di Fondo Mondriaan.[5]
Tema
[editá | editá fuente]E obra di Americaan ta karakterisá pa un búskeda konstante pa identidat. Den su investigashon artístiko, e ta analisa historia kolonial i su influensia riba identidat kolektivo i individual. Inspirá pa tradishon oral i ritonan, e ta konstruí narativonan nobo ku ta redefiní herensia kultural i ta kura troumanan transgenerashonal.[5]
Den e proseso aki, Americaan a hiba un diálogo ku hende muhé entre 18 i 35 aña, i a kolaborá ku miembronan di e tim nashonal di sòftbòl di Kòrsou. E kolaborashonnan aki a sirbi komo base pa krea un espasio sigur pa reflekshon i ekspreshon tokante identidat i inseguridat personal.[6][7] For di e interkambio aki a surgi e pelíkula kòrtiku Manchá ku Goso.
Ekshibishon
[editá | editá fuente]Americaan a ekshibí su obranan na Hulanda, Kòrsou i Aruba. Na 2020, el a partisipá den un eksposishon di arte kontemporáneo na Oude Bieb na Utrecht. Na 2023, el a forma parti di Boys Won’t Be Boys Curaçao[5][8] i a aktua komo artista di spoken word na apertura di e eksposishon Harmonies of Art na Museo di Kòrsou.[9]
Na 2025, el a partisipá den e eksposishon Ressurgir, organisá pa Arteria Gallery, kaminda tres obra di video i Manchá ku Goso a wòrdu presentá.[10]
Pelíkula i teatro
[editá | editá fuente]E pelíkula kòrtiku Manchá ku Goso a wòrdu presentá na Museo di Kòrsou i na festivalnan internashonal manera Curaçao International Film Festival, Mostra Livre de Cinema (Brasil) i Playa Film Festival (Aruba).[11]
Na 2022, Americaan a aktua den e dokumental Ga retro en haal het di Clarice Gargard. Na 2024, el a dirigí e dokumental Herensia ta Awe pa fundashon NAAM i a traha komo asistente di e setdresser riba e pelíkula Invasie di Bobby Boermans.[12]
Na 2025, el a a dirigí e kuenta di hada teatral Thorns, The Light Within 2025 komo parti di e selebrashon di e di sinku aniversario di e Katedral di sumpiña.[13]
Despues di e proyekto Ressurgir, Americaan a risibí un voucher di desaroyo di Fondo Mondriaan. Ku e sosten aki, el a a hasi un biahe di investigashon i interkambio pa Angola, kaminda el a presentá su trabou na Instituto Politécnico de Arte “Complexo das Escolas de Arte” (CEART) na Luanda.
Fuente, nota i/òf referensia
|