Willem de Regt
| Willem de Regt | ||
|---|---|---|
| Imagen desea: Willem de Regt | ||
| Informashon básiko | ||
| Nòmber kompleto | Willem William van Strij de Regt | |
| Nasementu | 8 di yüni 1906 | |
| Fayesimentu | 16 di yanüari 1994 | |
| Informashon profeshonal | ||
| Partido | Partido Demokrat | |
| Ofishi | sikiatra, kolumnista, polítiko | |
Willem William van Strij de Regt (☆ 8 di yüni 1906 na Rotterdam - † 16 di yanüari 1994 na Hulanda), miho konosí komo Dr. De Regt, tabata un sikiatra, kolumnista i polítiko aktivo na Kòrsou durante e promé mita di siglo binti. El a hunga un ròl signifikativo den e desaroyo di kuido sikiátriko na kolonia Kòrsou i den e formashon inisial di e paisahe polítiko demokrátiko di Kòrsou.
Biografia
[editá | editá fuente]De Regt a nase na Rotterdam dia 8 di yüni 1906. Durante Guera Mundial I el a biba na Rumania, unda e tabata refugiá for di okupashon aleman.[1] Despues di regresa Hulanda, el a studia medisina na Universidat di Leiden i seguidamente a spesialisá den neurologia i sikiatria.
Entre 1934 i 1938 el a traha komo neurólogo na Middelburg. Na 1938, De Regt a muda pa Kòrsou, kaminda el a wòrdu nombrá sikiatra di gobièrnu i direktor médiko di Rustoord,[2] un institushon sikiátriko nashonal ku a habrí na Groot Kwartier na 1936, pa sirbi henter komunidat di Karibe Hulandes.[3] E institushon aki ta konosí awendia komo Klínika Capriles.
E desaroyo i ekspanshon di Rustoord a sosodé bou di supervishon di De Regt. E tabata biba riba e tereno di e institushon huntu ku su famia.
Durante Guera Mundial II, De Regt, komo sikiatra di gobièrnu, tabata parsialmente responsabel pa e bienestar mental di internado i detenidonan, inkluyendo personanan detení den kampamentunan na Boneiru. Entre esakinan tabatin e pamfletista i aktivista Medardo de Marchena.[4] Korespondensia entre De Regt i De Marchena a wòrdu preservá i ta wòrdu konsiderá di gran balor históriko.
Na 1943, el a wòrdu nombrá eksperto ofisial pa asesorá e instansianan di hustisia riba e estado mental di sospechoso i akusadonan den kasonan penal.
Aktividat públiko
[editá | editá fuente]Den e mesun periodo, De Regt tabata miembro di e Curaçaose Vereniging van Luchtbescherming, fundá na 1939 pa prepara e poblashon di e isla pa posibel atakenan aéreo.[5]
Mas aleu, De Regt tabata miembro di direktiva di Curacaose Radio Vereniging (Curom) i tabata enkargá di e redakshon di e Curomgids.[6]
Aktividat polítiko
[editá | editá fuente]De Regt tabata estrechamente asosiá ku e formashon di Partido Demokrat (DP), fundá ofisialmente dia 8 di desèmber 1944. Na 1945 el a wòrdu elegí miembro di direktiva di e partido.[7] For di su promé edishon e tabata kontribuí regularmente na e semanario Curaçao[8] komo kolumnista i ideólogo di partido DP.
Pa e elekshonnan dia 5 di novèmber 1945 di Staten van Gebiedsdeel Curaçao, De Regt tabata kandidato nr. 2 riba e lista di DP.[9] E tabata konosí pa su krítika fuerte kontra hipokresia den gobernashon, spesialmente ora e tabata kombiná ku influensia religioso, en partikular di iglesia katóliko-romano.
Durante un reunion elektoral dia 24 di ougùstus 1945, De Regt a pronunsiá un diskurso krítiko kontra liderato polítiko i religioso.[10] E diskurso aki a kulminá den su retiro komo amtenar, komo ku un funshonario públiko no tabata permití pa ekspresá opinion polítiko abiertamente.[4]
Retiro i elekshon
[editá | editá fuente]Dia 15 di òktober 1945, De Regt a keda retira al instante, pero ku honor, dor di gobernador Kasteel.[11] Segun su propio deklarashon, e retiro tabata relashoná ku krítika ku el a ekspresá riba e gobernashon tokante devaluashon monetario i salario mínimo. Su trato a wòrdu krítika, komo no a permití De Regt pa haya asistensia di un abogado durante kontaktonan ku e outoridatnan hudisial.
Fin di òktober 1945, De Regt a bandoná Kòrsou pa regresa Hulanda. Oun asina, el a permanesé kandidato di DP pa e elekshonnan binidero. E partido a organisá un despedida amplio, ku diskurso,, poesia na Papiamentu, entre otro di Guillermo Rosario, i un album konmemorativo ku firma di polítikonan prominente.[4]
Den e elekshonnan di novèmber 1945, DP a resulta e partido mas grandi. De Regt a obtené 66 voto personal i a logra un asiento, apesar ku e no tabata físikamente presente na Kòrsou.[12] E ta aseptá formalmente su miembresia komo parlamentario,[13] sinembargo, debí na e echo ku su "geloofsbrief" no a wòrdu risibí na tempu, su asiento a keda vakante i e siguiente kandidato riba e lista, Pieter H. (Goengoe) Maal, a bira miembro di Staten.[14]
Kontroversia
[editá | editá fuente]E retiro di De Regt a lanta kontroversia den e komunidat. E kaso a trese na kla e tenshon entre e ròl di empleado públiko i libertat di ekspreshon polítiko, ya ku otro miembronan di DP, yu di Kòrsou, ku tabata expresando krítika similar no a wòrdu sanksioná.[4] Durante un reunion di Staten, e miembro Jan Hendrik (Shon Henny) Eman a puntra su mes si amtenar no mester tin e mesun derechonan sivil ku otro siudadanonan, indikando ku De Regt tabata papia den interes general.[15]
Bida personal
[editá | editá fuente]Willem de Regt tabata kasá ku Janna Hendrika Schuurkamp, médiko i lider komunitario. Durante Guera Mundial II, Janna de Regt-Schuurman tabata aktivo ku rekoudamento di fondo; entre otro den su funshon komo presidente di Vrouwen Organisatie Curaçao (VOC) a kolektá US$4.500 pa ayudo humanitario pa Hulanda liberá, via Vrouwen Vrijwilligers Hulp Korps (VVHK).[16] E pareha tabatin sinku yu, di kua dos a nase na Kòrsou.
De Regt a bolbe kasa na fin di añanan 1960 i a fayesé dia 16 di yanüari 1994 na Hulanda na edat di 87 aña.[17]
Mira tambe
[editá | editá fuente]Fuente, nota i/òf referensia
|