Wikipedia:Info
Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
[editá] Charles Cooper
Di bendedó di korant pa diputado. Un historia real di un yu di Kòrsou real. Un hóben ku for di su mucha a sa di lucha, perseverá i bringa pobresa. Charles Cooper konosí tambe komo Chaleco of Chief a nanse den e bario humilde di Parera. su famia a konsistí di solamente un mama, ku mester a traha duru pa lanta dos yu hòmber i dos yu muhé.
Su promé eksperensia na skol ela pasa na Alouisius kleuterschool na Pietermaai. Despues ela krusa kaya i a bishitá St. Jozef School te ku su di tres klas. E sobra klasnan di skol básiko ela sigui na Dr. Da Costa Gomez school na Koraal Specht, ya komo ku e famia a muda pa e bario ei. Den su ora liber semper ela buska ko'i hasi den su bario. Ela kue djòp di chapi kura, traha mekániko i asta ela siña saka sla.
Ku su 13 aña ya e tabata bon konosí den e mundu di korant. E tabata e promé ku a kuminsá bende korant na lusnan di tráfiko na Dr. Maalweg, mainta promé ku e bai skol, pa despues atardi e parti korant pa varios kas den e bario nan Janwe, Bottelier, Dominguito i Koraal Specht. Ku e ganashi atkerí e tabata yuda na kas i sòru pa su mes.
Ku su 15 aña ela optené su diploma di A-stroom na Technische School St. Paulus. Djei ela sigui pa su T-stroom na Jan Ruimers technische school, kua ela kaba ku éksito den apénas 2 aña.
E siguiente paso den su karera tabata e 2 añanan ku ela kursa na Bedrijfschool, di e tempu ei Shell, den oranan di dia i anochi e dos último klasnan di HAVO.
Ku su 19 aña ela kuminsá traha na Shell komo instrumentmaker. Komo Charles Cooper tabata sa ku e por logra mas, ela pidi un beka di Shell pa e por a studia procestechniek na M.T.S. E petishon aki a keda rechasá i despues Charles a keda kla ku un beka di Gobiernu Cenrtal pa e por a bai studia na Tilburg Hulanda.
Dia 3 di ougùstùs 1983 ela sali den e grupo grandi di Beursalen rumbo pa Hulanda. Aya un biaha mas Charles a mustra su kapasidat i a kaba su M.T.S den 2 aña di tempu, Cumlaude i komo "ooit best geslaagde" di e skol. Aya na Hulanda su deseo pa yuda su próhimo a bira mas grandi i e tabata hopi aktivo riba tereno sosial. Por ehèmpel ela militá den un organsisashon ku ta sali na defensa di Antiyanonan, S.A.T. i den komishon di guia pa beursalen i despues komo sekretario di Sirkulo Antiano di Tilburg.
Ku hopi esfuerso Charles Cooper a logra haña un beka pa e por a sigui su H.T.S. Despues di 4 aña ela gradua komo ingeniero den teknologia kímiko na Universidat di Breda. Den apénas un siman ela regresá su isla natal i a bai traha bèk na e mesun empresa ku e tabata traha promé, kual a bira Refineria Isla, pero awor den un otro funshon.
Dirigentenan haltu di Refinería Isla, mirando su kapasidat, despues di 3 luna di labor a ofresé e oportunidat di oro pa e bai hasi Master of sience na Universidat di Zulia na Venezuela. E estudio aki a dura 3 aña. Tabata aki tambe ku ela konosé su futuro esposa ku kende despues ela kontraé matrimonio i aktualmente tin un famia ku ta konsistí di un prensès i dos prínsipe.
Na momentu ku Charles a terminá su estudio ela regresá Kòrsou i a bai traha den e área di kontròl di proseso na nos refineria. Den 3 aña di tempu ela bai okupá e puesto di hefe di kontròl di proseso. Funshon ku ela okupá te ora ku partido MAN, e partido unda ela kuminsá militá komo polítiko aktivo, a pone e responsabilidat di salubridat públiko, asuntunan sosial i medio ambiente, den su man.
E filosofia i prinsipionan di dignidat humano hustisia sosial, libertat i solidaridat ku partido MAN ta para p'e, ta kuadra ku e prinsipionan di bida di Charles Cooper. Eks lider di partido MAN, Sr. Don Martina, un polítiko estadista i ehèmpel kon un bon polítiko mester ta, tabata su ídolo.
Trabou duru i e disponibilidat pa siña tabata e yabi pa un subida relámpago den e partido. Komo diputado, Sr. Cooper den 9 luna di trabou duru a demostrá ku e no ta papia so, pero ta aktua tambe.