Dies Mandamentu

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber

E Dies Mandamentu (hebreo Bíbliko עששררתת הַדְּבָרִים, ˈăsere ʿhadəāārīm, lit. 'E Dies palabranan', par. e hebreo mishná עששררתת הַדִּבְּרותת, ˈăseret hadībbərōt, lit. E Dies Palabranan, E Dies Deklarashonnan), òf E Dekalogo (di e latino decalogus, di e griego antiguo δεκάλογος [dekalogos], lit. "diez palabras"), ta un kolekshon di prinsipionan bíbliko relashoná ku étika i kulto ku ta hunga un ròl fundamental den hudaismo, kristianismo i Islam. E teksto di E Dies Mandamentu ta aparesé dos biaha den Beibel: Eksodo 20: 2-17 i Deuteronomio 5: 6-21.

Segun e Buki di Eksodo den Torah, e Dies Mandamentu a ser revelá na Moises riba Seru Sinai, konta pa Moises na e israelitanan den Eksodo 19: 25 i inscritá pa e dede di Dios riba dos tabla di piedra.[1]

E erudito no ta di akuerdo tokante ki ora e Dies Mandamentu a ser skirbí i pa ken, i algun erudito moderno ta sugerí ku probablemente nan tabata basá riba leinan i tratatonan hitita i mesopotámiko moderna.