Jump to content

Dies Mandamentu

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
Dies Mandamentu
Moises i Dies Mandamentu, entre 1600 i 1624, anónimo, Museo Catharijneconvent, Utrecht

E Dies Mandamentu (hebreo: עשרת הדברות asèrèt hadibrot, lit. "E Dies palabranan òf deklarashonnan"), par. e hebreo mishná עששררתת הַדִּבְּרותת, ˈăseret hadībbərōt, lit. E Dies Palabranan, E Dies Deklarashonnan) ta un kolekshon di prinsipionan bíbliko relashoná ku étika i kulto ku ta hunga un ròl fundamental den hudaismo, kristianismo i Islam. E teksto di E Dies Mandamentu ta aparesé dos biaha den Beibel: Éksodo 20: 1-17 i Deuteronomio 5: 6-22.[1][2] Sinembargo, E ta notabel ku tin mas ku dies mandamentu. Den Éksodo 20 tin por lo ménos diesdos prohibishon i dos mandamentu ta wòrdu hañá, i den Deuteronomio 5 tin diesdos prohibishon i tres mandamentu.

Segun e Buki di Eksodo den Torah, e Dies Mandamentu a ser revelá na Moises riba Seru Sinai, konta pa Moises na e israelitanan den Eksodo 19: 25 i inscritá pa e dede di Dios riba dos tabla di piedra.[3]

E erudito no ta di akuerdo tokante ki ora e Dies Mandamentu a ser skirbí i pa ken, i algun erudito moderno ta sugerí ku probablemente nan tabata basá riba leinan i tratatonan hitita i mesopotámiko moderna.

Mira tambe

[editá | editá fuente]