Guera di Bosnia
| Guera di Bosnia | ||
|---|---|---|
| Fecha | 6 aprel 1992 – 14 desèmber 1995 | |
| Imágennan riba | ||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
E Guera di Bosnia (na serbio-kroata: Rat u Bosni i Hercegovini / Рат у Босни и Херцеговини) tabata un konflikto armá den Bosnia Herzogovina entre 1992 i 1995, despues di e disolushon di Yugoslavia. E Guera di Bosnia ta konsiderá un di e konfliktonan mas sangriento den Oropa despues di Guera Mundial II.
Historia
[editá | editá fuente]E guera a kuminsá ofisialmente dia 6 di aprel 1992, ora ku Bosnia i Herzegovina a deklará su independensia i a risibí rekonosementu internashonal. Antes di esaki, tabatin ya un seri di tenshon ètniko i insidente violento.
E konflikto a involukrá prinsipalmente:
- Forsa Armá di Repúblika di Bosnia i Herzegovina, ku tabata defende e gobièrnu internashonalmente rekonosí;
- Forsa kroata di Herzeg-Bosnia, ku a risibí sosten di Kroasia;
- Forsa Armá di Repúblika Srpska, ku tabata apoyá pa Servia i Yugoslavia.
Durante e guera a tuma lugá un sitio largu di Sarajevo, limpiesa ètniko na varios region i masakrenan notorio, inkluyendo esun na Srebrenica (1995). Den total, mas di 100.000 hende a pèrdè nan bida, i shen miles di persona a bira refugiado of a keda internamente desplasá.
E guera a terminá formalmente dia 14 di desèmber 1995 ku e Akuerdo di Dayton, ku a establesé e struktura aktual di e pais: dos entidat outónomo (Federashon di Bosnia i Herzegovina i Repúblika Srpska) i e Distrikto Brčko.[1][2]
Kronologia di susesonan
[editá | editá fuente]- mart 1992 – Referèndum ta wòrdu organisá; bosnio-musulmán i kroatanan ta vota pro independensia, pero gran mayoria di e poblashon serbio ta boikotiá esaki.
- 6 di aprel 1992 – Bosnia i Herzegovina ta risibí rekonosementu di UO i Merka; guera ta kuminsá ku sitiamentu di Sarajevo.
- 1992–1993 – Limpiesa ètniko intensivo; masakre i kampamentonan di refugiado ta forma. Kroata i Bosnio-musulmán ta drenta den konflikto ku otro den 1993.
- novèmber 1993 – E Tribunal Penal Internashonal pa eks-Yugoslavia (ICTY) ta wòrdu establesé pa persiguí krímennan di guera.
- yüli 1995 – Masakrenan na Srebrenica: mas di 8.000 hòmber musulmán matá pa e forsanan serbio-bosnio.
- ougùstùs–septèmber 1995 – OTAN ta ehekutá atakenan aéreo kontra posishonnan serbio-bosnio na Bosnia.
- 14 di desèmber 1995 – Akuerdo di Dayton ta wòrdu firmá; e guera a yega ofisialmente su fin.
Referensia
|