Carlos Dip

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Carlos Dip
Nòmber di dilantiCarlos Editá
FamDip Editá
Fecha di nasementu1928 Editá
Fecha di fayesimentu2 desèmber 2006 Editá
Okupashonhurista, dosente universitario, civil servant, adviser, chief officer Editá
Funshonminister di estado, miembro di Parlamento di Antias Hulandes Editá
A studia naKolegio Alejandro Paula, Universidat di Leiden Editá
Partido polítikoPartido Nashonal di Pueblo Editá
PaisAntias Hulandes Editá

Carlos Elias Dip (☆ 1928[1] - † 2 di desèmber 2006) tabata un polítiko i hurista di derecho estatal di Antias Hulandes. Durante mas ku 30 aña el a hunga un papel prominente den e mundu hurídiko antiano.

Biografia[editá | editá fuente]

Carlos Dip tabata yu di Emma Rademaker i Elias Dip, un migrante di origen árabe. E tabatin dos ruman muhé. Despues di bishita Peter Stuyvesant College el a kuminsa su karera den servisio di gobièrnu na aña 1947. Na Hulanda el a studia staatsinrichting (konstelashon di estado) i na 1964 a gradua den lei na Universidat di Leiden.[2]

Entre 1954 i 1959 Dip tabata miembro di Parlamento di Antias Hulandes pa e partido NVP.[3] Na ougustus 1959 el a retirá komo parlamentario pa motibo di desakuerdo ku e lidernan di partido.[4]

Dip tabata kofundadó i entre 1970 i 1975 e promé direktor di e Rechtshogeschool van de Nederlandse Antillen[5][6], ku tabata yama Hogeschool desde 1974 i Universidat di Antias Hulandes (UNA) desde 1979. E tabata tambe dosente di derecho estatal i derecho laboral.[2]

Despues di esaki Dip a bira konsehero di Gobièrnu di Antia Hulandes komo hefe di Asuntunan Hurídiko i despues tambe Asuntunan General.[7][8] E tabata miembro di diferente komishon di konseho, entre otro na 1974 e tabata presidente di e sekshon antiano di Koncom (Koninkrijkscommissie) i na 1979 hefe di e departamento legal di e grupo di trabou di Reino, ku tabata trata relashonnan entre e islanan.[9] Ademas, for di 1971 te ku 1976 e tabata presidente di e Konseho Sosio-Ekonómiko (SER) di Antias Hulandes[10][11], i durante 17 aña a okupa e funshon di presidente-komisario di Antilliaanse Televisie Maatschappij (ATM).[12] Despues di 42 aña komo ámtenar el a bai ku penshun na 1989.[13]

Den e periodo ku a sigui el a keda aktivo riba tereno di derecho estatal, fungiendo komo visepresidente di e Konseho di Konsulta di Antia Hulandes,[14] i tabata te na su morto na 2006 minister di estado di Antia Hulandes.

Dip a publiká hopi; entre otro artíkulo i ensayonan tokante derecho estatal antiano, ku a sali den revista, buki i otro publikashonnan. Na 2004 un kolekshon di 21 teksto a ser publiká den e buki Verzamelde geschriften van Carlos Elias Dip.[15] Temanan ku el a duna hopi atenshon tabata na promé lugá e posishon di gobernador, kual no tabata hiba su aprobacion pa motibu ku no por uni den un persona e funshon di pais i esun di rei.[16] Di dos tabata e derecho di disolushon (ontbindingsrecht), a base di kua parlamento por 'manda ministernan kas' pero tambe visevèrsa.[17] Dip su posishon tabata ku e derecho aki ta akseptabel, pero no mester abusa di dje.[18] Pa su persona e interes di e pais i e interes general tabata prevalesé riba tur otro.

Dip a fayesé dia 2 di desèmber 2006 na edat di 78 aña. E tabata kasá ku Erna Galarraga i tata di dos yu hòmber.

Honor[editá | editá fuente]

Na su despedida komo ámtenar na 1989 el a wòrdu honra ku un asina yamá "liber amicorum".[19] Na 1978 el a wòrdu kondekorá komo Gran Ofisial den Orden di Francisco de Miranda pa su rol den e negoshashon di e fronteranan marino entre Reino Hulandes i Venezuela.[20] Pa su kontribushon na e práktika di derecho di estado antiano Universidat di Antia Hulandes a konsedé e título honorífiko di doctor honoris causa na 1995.[17]

Literatura[editá | editá fuente]

  • Eredoctoraat Mr. Carlos E. Dip (1995), UNA Kòrsou
  • Verzamelde geschriften van Carlos Elias Dip (2004), SWP Amsterdam