Hulanda

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Nederland
Hulanda
Bandera di Hulanda Eskudo di Hulanda
Bandera Eskudo
Himno: Het Wilhelmus
Lokalisashon di Hulanda
Kapital Amsterdam¹
Siudat mas grandi Amsterdam
Idioma(nan) ofisial Hulandes²
Forma di gobernashon Demokrasia parlamentario
Monarkia konstitushonal
Willem-Alexander
Mark Rutte
Independensia
• deklará
• rekonosí

26 di yüli 1581
30 di yanüari 1648
Area
 - Total
 - Awa (%)
 
41.528 km² 
18,41%
Poblashon 2018
 - Aproksima
 - Densidat
 
17.215.830 
415/ km² 
Moneda Euro (€ EUR)
Zona di tempu CET (UTC+1)
TLD di internet .nl
Kódigo pa yama +31
¹ E gobièrnu ta situá na Den Haag
² Den Friesland e idioma fries tambe ta un idioma ofisial
Hulanda (10.10.2010)

Hulanda (òf Ulanda) ta un país den Oropa ku ta limitá pa e Laman Nort den nort i wèst di e país, Bélgika den zùit, i Alemania den ost. Hulanda, Kòrsou, Sint Maarten i Aruba huntu ta forma e Reino Hulandes (Koninkrijk der Nederlanden na hulandes). Hulanda ta un monarkia konstitushonal. Su fronteranan aktual tabata formá na aña 1839.

Hulanda ta un di e paísnan ku densidat di poblashon mas grandi na mundu. E ta konosí pa su mulinanan, sapatu di palu, damnan, tùlpnan i baiskelnan. Su leinan liberal ta haña hopi atenshon internashonal, manera esnan tokante droga, homoseksualidat, prostitushon i eutanasia. E Korte Internashonal di Hustisia i e Korte Penal Internashonal ta situá na Den Haag.

Historia[editá | editá fuente]

Bou di Carlos V, Emperador di e Imperio Santu Romano, lider di e Imperio Burgoño i rei di Spaña, e region tabata parte di e Dieshete Provinsia di Hulanda, ku tambe tabata inkluí gran parti di Belgica, Luxemburg, i pida di Fransia i Alemania. E Guera di Ochenta Aña entre e provinsianan i Spaña a cuminsa na aña 1568. na aña 1579, e parti nort di e Diesshete Provinsia a deklará su mes independiente i a forma e Union di Utrecht, lokual ta mirá komo e fundashon di Hulanda. Felipe II, yu di Carlos V, no tabata ke laga nan bai i e guera a sigui te ku 1648, e aña ku Spaña a rekonosé independensia hulandes.

Despues ku Hulanda a haña su independensia formal di e Imperio spañó bou di Rei Felipe IV, el a bira un di e podernan marino i ekonómico mas grandi di siglo 17, durante e periodo di e Repúblika Hulandes. Den e era ei, konosí komo e Siglo di Oro Hulandes, colonianan tabata establesí alrededor e mundo

Hopi historiadó di ekonomia ta konsiderá Hulanda komo e promé país kapitalista di mundu. Den kuminsamentu di e tempu modèrnu di Europa e tabata tin e siudat di negoshi mas riku (Amsterdam) i e promé beurs na mundo.

Despues di algun aña bou di Napoleon I su Promé Imperio Franses, Reino Hulandes a nace. Esaki tabata konsistí di Hulanda, Bélgika i Luxemburg. e rei tabata rei di Hulanda, Belgika i gran duque di Luxemburg. na aña 1830 Bélgika a rebeldiá i a declara nan independensia foi Reino Hulandes. y na 1890 E union personal entre Luxemburg i Hulanda a cibra dor di leinan di ascension ku tabata prevení Reina Wilhelmina bira Gran Dukesa.

Hulanda tabata tin varios colonia, manera India Hulandes (awor Indonesia) i Sürnam. E 'colonianan' aki tabata administrá pa e Vereenigde Oostindische Compagnie òf VOC, i e West-Indische Compagnie òf WIC, tur dos tabata compania privá. Tres siglo despues e companianan aki a haña nan mes ku problema finansiero i e teritorionan ku nan tabata tin a kai bou di gobièrnu hulandes (den 1815 i 1791 respektivamente). Ta ei nan a bira colonia ofisial di Hulanda.

Durante siglo 19, Hulanda no tabata mes lihé den industrialisakshon, kompará ku otro país di Oropa. Esaki tabata pasombra di su infrastructura di kanalnan i su dependensia riba poder di bientu. Hulanda a ceda neutral durante e promé Guera Mundial i tabata tin intenshon di hasi esei den e Di Dos Guera Mundial. Sinembargo, Nazi Alemania a invadí Hulanda den 1940. Locual a resultá tabata su partisipacion den e aliansa entre Inglatera i Fransia, i su pedido di ayudo. E país tabata derotá rapidamente i despues ocupádo, maske e inglesnan a tene Zeeland un tempu. Durante e okupashon mas ku 100.000 hudiu hulandes tabata matá den e Holokousto hunto ku hopi hende romani. Grupo 21 di Ehérsito di a forsanan aliá tabata tin e tarea di konduktá operashonnan militario pa liberá Hulanda despues di e Bataya di Normandia. Soldadonan di Inglatera, Canada, Polonia i Merca a kuminsa bringa riba tera hulandes den sèptèmber di 1944, lokual a kaba na e operacion "Market Garden". Awor e Aliadónan tabata tin nan wowo riba Alemania i Hulanda tabata liberá porfin riba 5 di mei 1945 (solamente tres dia promé ku tur forsa aleman a capitulá). Pasombra di e avansenan di e Aliadónan i e confiscacion di carga di e alemannan, hulandesnan a sufri òf muri di hamber den e winter di 1944-1945.

Despues di e guera, e economia hulandes a progresá, despues di hopi aña di ta neutral, dor di sera ku paísnan banda di dje. Hulanda a bira miembro di e kooperacion Benelux (di België, Nederland, i Luxembourg). Ainda mas, Hulanda tabata un di e 12 paísnan ku a funda e Organisashon di Pacto Nort Atlántiko (NAVO na hulandes, NATO na ingles) i un di e seis ku a funda e Comunidad Oropeo di Carbon i Stal, ku despues a bira e Union Oropeo.

Política[editá | editá fuente]

Hulanda tabata un demokrasia parlamentario for di aña 1848 i un monarkia constitucional for di 1815. Promé ku esaki e tabata un repúblika di 1581 pa 1806 i un monarkia di 1806 pa 1810 (e tabata parti di Fransia entre 1810 ku 1813). E monarca ta e cabes di estado, cual ta Rey Willem-Alexander. E monarka awe tin solamente un funcion ceremonial, pero e constitucion ta permití e monarca algun poder, por se acaso e ministernan supordiná nan mes. E monarca su firma ta nesesario pa hasi cual ke lei ofisial, i si un conflicto habri entre e i e ministernan, un crisis constitucional lo resultá.

Gobièrnunan hulandes tabata consistí di un coalicion for di siglo 19, pasombra nunca un partido tabata basta grandi pa haña e mayoridad. Formalmente, e monarka ta apuntá e miembronan di gobièrno. Realmente, manera e resultadonan di e eleccion parlamentario ta konosí, un coalicion ta formá (den un proceso di negociacion locual a yega di dura shete luna). Despues di esaki e monarca ta apuntá e gobièrnu formá. E cabes di gobièrnu ta e Promé minister, Minister President na hulandes. E ta un primus inter pares ("promé entre igual") ku normalmente ta e cabes di e partido mas grandi den e coalicion. Algun hende sa debatí cuanto influensia e Reina tin riba e formacion di gobièrno.

E parlamento ta konsistí di dos "kamber". E 150 miembro di e Tweede Kamer ta eligí cada cuatro aña den eleccionnan directo. E asambleanan provinsial tambe ta eligí directamente. E miembronan di e asambleanan provinsial ta eligí un tersero di e senado (Eerste Kamer), lokual ta considerá menos importante ku e Tweede Kamer. Nan ta completamente eligí indirectamente cada seis aña, i por rechasá lei so, anto no por proponé ni cambia ley existente. Hunto, e Eerste i Tweede Kamer ta forma e Staten-Generaal.

Dia 7 di febrüari 2006, e Tweede Kamer a introdusí e derecho di inisiativa popular ("volksinitiatief") na un nivel nashonal.

Sientífico político ta considerá Hulanda como un país ku tin diferensia grandi entre e gruponan social pero ainda ta mantené su mes stabil. Un splicashon ta ku for di Siglo Medio tabata tin e nesesidat pa differente minoridad kooperá pa yuda bringa e awa. Un mehór teoria ta incluí un fayo parsial di feodalismo i un rechaso ecsitoso di apsolutismo. E sistema di yega na un acuerdo apesar di diferensianan yama e polder model na hulandes. Tambe, Hulanda semper tabata un país di negoshante, dominá pa un burguesia liberal i pa comersio internacional, hende mester tolerá otro su cultura. Na Hulanda mes, maske calvinismo tabata e religion di estado te ku siglo 19, tabata tin un toleransia pa katóliko i hudiu. Sinembargo, católiconan no tabata permití di tin funkshon den gobièrnu te ku siglo 19 i tabata tin restriccion protestant riba tur edifisio católico i hudiu. Te ku medio siglo 19, católico kasi nunca tabata por a traha misa nobo ku claramente tabata católico. Entre 1839 i 1940 Hulanda a purba di ta neutral banda di mayoria asuntu internacional i a logra di ceda afó di e Promé Guera Mundial (maske esaki a faya den Di Dos Guera Mundial). Lokual a resultá ta un reputashon kordial den otro país, un asina bon ku hende ku pasaporte hulandes tin kasi ningun problema pa drenta otro país, pa bishitá òf hasta emigrá.

Sinembargo, den e promé añanan di siglo 21 tabata tin un cambio den polítika hulandes, kual partidonan links ta birando mas grandi ku partidonan drechi. Un ehèmpel di esaki ta e kaso di LPF. Pim Fortuyn, fundadó di e partido, a tene cabinètnan anterior responsabel pa e fayonan den e integracion di imigrantenan.

Na kabes di e gobièrnu aktual ta e kabinèt Balkenende III, un kontinuashon kortiku di Balkenende II (CDA/VVD/D66) sin e partido mas chikitu di e coalicion, D66. Eleccion ta planiá pa 22 novèmber, 2006.

Balkenende II su pólisanan di reformacion economico i imigracion no tabata masha popular, locual a resulta na mas apoyo pa e oposiccion. Den e eleccionnan munisipal di 2006, e coalicion a perde hopi na e otro partidonan, manera e partido laboral (PvdA) i e partido sosialistiko (SP). E desishonnan kontroversial di minister Verdonk tokante e estado legal di polítiko Ayaan Hirsi Ali, e gobièrnu hulandes a cai den crisis riba 29 di yüni, 2006. Jan-Peter Balkenende a presentá su cabinèt temporal na e Reina riba 7 di yüli.

Riba 1 di yüni, 2005, 61,6% di votadónan a disidí den un referèndum kontra un konstitushon pa e Union Oropeo, tres dia despues ku Fransia a vota kontra.

Futuro[editá | editá fuente]

Divishon Administrativo[editá | editá fuente]

Hulanda

Geografia[editá | editá fuente]

Ekonomia[editá | editá fuente]

Demografia[editá | editá fuente]

Idiomanan[editá | editá fuente]

hulandes

Religion[editá | editá fuente]

Kultura[editá | editá fuente]

Arte[editá | editá fuente]

Linknan eksterno[editá | editá fuente]

  • [1] - Portal ofisial di gobièrnu di Hulanda


Paisnan den Oropa
Albania | Alemania | Andorra | Austria | Belarus | Bélgika | Bosnia Herzogovina | Bulgaria | Czechia | Dinamarka | Estonia | Finlandia | Fransia | Gresia | Hungria | Hulanda | Irlanda | Islandia | Italia | Kroatia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburg | Nort Macedonia | Malta | Moldavia | Monako | Montenegro | Noruega | Polonia | Portugal | Reino Uni | Romania | Rusia | San Marino | Serbia | Siudad Vatikano | Slovakia | Slovenia | Spaña | Suesia | Suisa | Ukrania