Jean-Jacques Dessalines

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Jean-Jacques Dessalines
hende
Sekso o géneromaskulino Editá
Pais di nashonalidatHaiti Editá
Nòmber den idioma propioJeun-Jacques Dessalines, Janjak I Editá
Nòmber di dilantiJean-Jacques Editá
FamDessalines Editá
Noble titleemperor Editá
Fecha di nasementu20 sèptèmber 1758 Editá
Lugá di nasementuPlaine-du-Nord Editá
Fecha di fayesimentu17 òktober 1806 Editá
Lugá di fayesimentuPort au Prince Editá
Modo di murihomisidio Editá
KasáMarie-Claire Heureuse Félicité Editá
YuJacques Dessalines Editá
Dominio di idiomafranses Editá
Okupashonpolitiko Editá
FunshonEmperor of Haiti Editá
ReligionIglesia katóliko Editá
Partisipante naRevolushon haitiano Editá
Rango militargeneral Editá

Jean-Jacques Dessalines (☆ 20 di sèptèmber 1758 na Grande-Rivière-du-Nord, Santo Domingo franses – † 17 di òktober 1806 na Port au Prince) tabata durante e revolushon haitiano lider di e katibunan rebelde na Haiti i emperador Jacques I di Haiti di 1804 te 1806.

Biografia[editá | editá fuente]

Dessalines a nase komo katibu na Cormier, un plantashi serka di Grande-Riviere-du-Nord, Santo Domingo franses. Bou mando di e lider pretu di rebelion, Toussaint Louverture, el a destaká su mes birando despues su susesor. Na 1803 e ta logra kore ku Rochambeau, un general despachá pa e promé konsul Napoleon Bonaparte. Komo gobernador-general na Gonaives el a proklamá e independensia di e isla Hispaniola dia 1 di yanüari 1804 bou di e nòmber indjan original di Haiti i a bira su promé gobernante. El a laga masakrá tur hende blanko. Inspirá pa e koronashon di Napoleon komo emperador el a proklamá e monarkia e mesun aña i su mes emperador di e pais bou nòmber di Jacques I.

Emperador Jacques a obsekiá su pais dia 20 di mei 1805 un konstitushon nobo, sinembargo poko despues ta surgi rebeldia kontra su régimen despótiko. Dia 17 di òktober 1806 e konspiradónan Alexandre Pétion i Henri Christophe a laga mat'e. Christophe a bira presidente, pero na 1811 ta proklamá su mes rei Enrique I.

Dessalines tabata kasá ku Marie-Claire Heureuse Félicité Bonheur (1758-1858) di e siudat di Léogane.

Honor[editá | editá fuente]

Haiti a duna Dessalines honor pa medio di estatuanan, un siudat portuario ku ta karga su nòmber i e orden militar Orden di Jean Jacques Dessalines.

Estatua di Jacques I na Cap-Haïtien