Rafael Simón Urbina

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Rafael Simón Urbina
Pais di nashonalidatVenezuela Editá
Nòmber di dilantiRafael Editá
Fecha di nasementu1897 Editá
Lugá di nasementuPuerto Cumarebo Editá
Fecha di fayesimentu13 novèmber 1950 Editá
Lugá di fayesimentuCaracas Editá
Dominio di idiomaspaño Editá
Okupashonpolitiko, militar Editá

Rafael Simón Urbina López (☆ 28 di òktober 1897 na Puerto Cumarebo - † 13 di novèmber 1950 na Caracas) tabata un lider polítiko i revolushonario venezolano, ku a lucha kontra e régimen diktatorial di Juan Vicente Gómez, presidente di Venezuela (1908-1913, 1922-1929 i 1931-1935).

Biografia[editá | editá fuente]

Despues di un estadia kòrtiku na e akademia militar, el a bai Siudat Bolivar kaminda na desèmber 1913 el a partisipá, huntu ku su tio Joaquín Urbina, den un rebelion di general José Manuel Hernández ("El Mocho") kontra e régimen di Juan Vicente Gómez.[1] Pa e motibu aki el a pasa algun aña den prizòn.

Promé i di dos eksilio[editá | editá fuente]

Despues di su liberashon, huntu ku un otro tio, Manuel Urbina, el a kondusí desde 1919 un gueria den e serunan di Falcón, su region natal. Entre 1923 i 1925, Urbina a keda den eksilio na Havana (Cuba) i Barranquilla (Colombia), despues di kual el a risibí amnistia i a bolbe Venezuela. Na yüli 1928 el a dirigí un lantamentu na Coro i a hui bai Kòrsou, kaminda su estadia a koinsidí ku otro eksilio venezolano na e isla, entre nan, Rómulo Betancourt i Miguel Otero Silva.[2][3] Mas despues den 1928 a sigui un intento nobo pa kibra e régimen di Gómez i pa e motibu aki el a ser deportá pa Barranquilla. Ora el a keda arestá aki un biaha mas riba petishon di gobièrnu di Gómez pa ser ekstraditá, el a skapa bai Costa Rica i despues Panama.[1]

Gòlpi na Kòrsou[editá | editá fuente]

Urbina, despues di a bishita e isla di Kòrsou varios biaha bou di nòmber i nashonalidat falsu, a reklutá algun sentenares di venezolano (entre otro empleadonan di Shell) riba e isla.[4] Dia 8 di yüni 1929, huntu ku 250 hòmber, el a invadí Fort Amsterdam inesperadamente pa apropiá su mes di e armanan i munishon di e arsenal di e garnizon. E gòlpi a kosta tres bida, mientras a keda kapturá e gobernador di Kòrsou, Leonard Albert Fruytier i e komandante di e garnizon. Ku un barku merikano hòrtá, Urbina i su banda di gueriero a bandoná e isla e mesun anochi.[5] E gobernador i e komandante tabata akompaña nan temporalmente komo rehén pa evitá ku e barku lo a wòrdu ataká. E dos rehénnan a bolbe Kòrsou despues ku Urbina i su hòmbernan a desembarká na Venezuela. Gobernador Fruytier a haña hopi krítika na Hulanda pa e insidente i e mesun aña a keda honorabelmente retirá.[4] Na Kòrsou 12 venezolano a ser kondená pa nan partisipashon den e invashon.

E meta di Urbina tabata atrobe pa logra e kaida di Gómez, pero e intento di gòlpi aki, den kual tambe lider di partido komunista Gustavo Machado Morales tabata enbolbí, tambe a frakasá. Despues di un eksilio na Mexico na 1930, Urbina a purba atrobe na òktober 1931 ku un aterisahe na Puerto Gutiérrez, atrobe en vano.

E último eksilio[editá | editá fuente]

Na 1936 Urbina a ofresé su servisionan na e futuro presidente i lider komunista Eleazar López Contreras, ku kua el a laga su kompañeronan gueriero di antes, manera Gustavo Machado, kai. El a oponé e gòlpi di estado venezolano na 1945 i despues di a buska asilo den e embahada di Haiti, el a hui bai Barranquilla i despues bai Santo Domingo, kaminda el a buska yudansa di diktator Rafael Leonidas Trujillo pa invadí Venezuela. Na 1948 el a bolbe Venezuela despues di un otro gòlpi di estado, y a purba sin éksito di rekuperá su pertenensianan konfiská na 1945.[1]

Na novèmber di 1950, e tabata enbolbi den e intento frakasá di sekuestra Carlos Delgado Chalbaud, e presidente venezolano di e tempu ei, ku a kousa su morto. Urbina a ser kapturá dor di tropanan di gobièrnu venezolano i asesiná e mesun anochi durante un transporte di un prizòn pa otro. Seguidamente Marcos Pérez Jiménez a bira e lider nobo di Venezuela.