Charles de Gaulle
| Pais di nashonalidat | Fransia |
|---|---|
| Nòmber den idioma propio | Charles de Gaulle |
| Nòmber di nasementu | Charles André Joseph Marie de Gaulle |
| Nòmber di dilanti | Charles, André, Joseph, Marie |
| Fam | de Gaulle |
| Seudónimo | Charles de Lugale |
| Fecha di nasementu | 22 novèmber 1890 |
| Lugá di nasementu | Lille |
| Fecha di fayesimentu | 9 novèmber 1970 |
| Lugá di fayesimentu | Colombey-les-Deux-Églises |
| Modo di muri | kousa natural |
| Kousa di morto | aneurysm |
| Lugá di entiero | grave of Charles de Gaulle |
| Tata | Henri de Gaulle |
| Mama | Jeanne Maillot |
| Ruman(nan) | Marie-Agnès de Gaulle, Jacques de Gaulle, Xavier de Gaulle, Pierre de Gaulle |
| Kasá | Yvonne de Gaulle |
| Yu | Anne de Gaulle, Philippe de Gaulle, Élisabeth de Gaulle |
| Pariente | Henri de Corbie |
| Family | de Gaulle family |
| Lenga materno | franses |
| Dominio di idioma | franses |
| Writing language | franses |
| Okupashon | statesperson, memoirist, military theorist, military officer, politiko |
| Área di trabou | polítika |
| A studia na | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr, Collège Stanislas de Paris, École supérieure de guerre |
| Residensia | Élysée Palace |
| Lugá di trabou | Ingolstadt, Wülzburg, Fransia |
| Periodo activo (fin) | 1946 |
| Partido polítiko | Union of Democrats for the Republic, Rally of the French People |
| Kandidato den elekshon | 1965 French presidential election, 1958 French presidential election |
| Patient of | Louis Guillaumat |
| Religion | katolisismo |
| Rango militar | brigadier general |
| Ramo militar | French Army, Free France |
| Obra notabel | Mémoires de guerre |
| Archivá na | Defence Historical Service, Louis Round Wilson Library, ETH Zurich University Archives |
| Obranan den kolekshon | NIOD Institute for War, Holocaust and Genocide Studies |
| Miembro di | Ordre Nouveau |
| Influencia pa | Philippe Pétain, Charles Maurras |
| Evento notabel | pilgrimage |
| Nominá pa | Nobel Prize in Literature |
| Status pa derecho di autor como creador | obra protehi pa derecho di autor |
| Lista di tema | Q28195738 |
Charles André Joseph Marie de Gaulle (☆ 22 di novèmber 1890 na Rijsel - † 9 di novèmber 1970 na Colombey-les-Deux-Églises (Fransia)) tabata un militar i polítiko franses. El a bringa durante promé Guera Mundial komo ofisial den Bataya di Verdun i a liderá den eksilio e forsanan franses liber kontra Alemania Nazi durante di dos Guera Mundial. Di 1944 pa 1946 el a presidí e gobièrnu provishonal di e repúblika franses pa restorá un repúblika na Fransia. Na 1958 durante e guera di Argelia el a sali for di penshun ora ku el a wòrdu nombrá promé minister pa presidente René Coty. El a renobá e konstitushon franses y a funda e di 5 Repúblika di Fransia despues di aprobashon pa referèndum. E aña siguiente el a wòrdu elegí presidente di Fransia, un posishon ku el a mantené te su renunsia na 1969.
Honor
[editá | editá fuente]Un kantidat di monumento a wòrdu konstruí pa konmemorá De Gaulle. E aeropuerto di mas grandi di Fransia, ku ta situá na Roissy, pafó di Paris, ta yama Aeropuerto Charles de Gaulle. E plasa di mas drùk di Paris, Place Charles de Gaulle, tambe a risibí su nòmber. E plasa aki antes tabata yamá Place de l'Étoile. Den e plasa aki ta pará e Arc de Triomphe. E portavion di Fransia ku ta funshoná ku energia nuklear tambe a risibí su nòmber. Dia 4 di aprel 2005 De Gaulle a keda elegí pa televidentenan komo e hòmber mas grandi di Fransia di tur tempu. Asina por bisa ku el a logra su meta, pasobra el a yega di remarká ku "e persona Charles de Gaulle tabata interes'é solamente komo figura históriko".



| Fuente, nota i/òf referensia
|