Edmund Husserl
Pais di nashonalidat | Austrian Empire, German Reich |
---|---|
Nòmber den idioma propio | Edmund Gustav Albrecht Husserl |
Nòmber di nasementu | Edmund Gustav Albrecht Husserl |
Nòmber di dilanti | Edmund |
Fam | Husserl |
Fecha di nasementu | 8 aprel 1859 |
Lugá di nasementu | Prostějov |
Fecha di fayesimentu | 27 aprel 1938 |
Lugá di fayesimentu | Freiburg im Breisgau |
Ruman(nan) | Heinrich Husserl |
Kasá | Malvine Husserl |
Significant person | Tomáš Garrigue Masaryk |
Dominio di idioma | Alemán |
Writing language | Alemán |
Okupashon | mathematician, filósofo, dosente universitario |
Área di trabou | filosofia, phenomenology, epistemologia, transcendental philosophy, idealism |
Dunadó di trabou | University of Freiburg, University of Göttingen, University of Halle-Wittenberg |
A studia na | University of Vienna, Leipzig University, Humboldt University of Berlin, University of Halle-Wittenberg |
Academic degree | Doctor, professor, Privatdozent |
Doctoral advisor | Leo Königsberger, Carl Stumpf |
Doctoral student | Ludwig Ferdinand Clauss, Jacob Klein, Günther Anders |
Studiante | Carlos Astrada, Martin Heidegger, Edith Stein, Günther Anders, Eugen Fink |
Lugá di trabou | Freiburg im Breisgau, Göttingen, Austria-Hungary |
Religion | Lutheranism, hudaismo |
Obra notabel | legitimacy, Logical Investigations |
Archivá na | Higher Institute of Philosophy |
Movemento | filosofia occidental |
Miembro di | Heidelberg Academy for Sciences and Humanities, American Academy of Arts and Sciences |
Time period | 20th-century philosophy |
Edmund Gustav Albrecht Husserl (alemán: [ˈɛtmʊnt ˈhʊsɐl]; ☆ 8 di aprel 1859 na Prossnitz (Czechia) - † 27 di aprel 1938 na Freiburg im Breisgau, Alemania) tabata un filósofo i matemátiko austriako–alemán ku a establesé e skol di fenomenologia.
Den su promé trabou, el a elaborá krítika di historisismo i di sikologismo den lógika basá riba análisis di intenshonalidat. Den su trabou maduro, el a buska pa desaroyá un siensia komo fundeshi sistemátiko basá riba e asina yamá redukshon fenomenológiko. Argumentando ku e konsiensia transedental ta pone e limitenan di tur konosementu posibel, Husserl a redefiní fenomenologia komo un filosofia transedental-idealista. Husserl su pensamentu a influensiá profundamente filosofia di siglo 20, i e ta keda un figura notable den filosofia kontemporáneo i mas leu.
Husserl a studia matemátika, duná dor di Karl Weierstrass i Leo Königsberger, i filosofia duná dor di Franz Brentano i Carl Stumpf.[1] E tabata dosente di filosofia komo privatdozent na Halle for di 1887, despues komo profesor, promé na Göttingen for di 1901, despues na Freiburg for di 1916 te ora el a retirá na 1928, despues di kua el a keda hopi produktivo. Na 1933, bou di e leinan rasial di e Partido Nazi, Husserl a ser ekspulsá for di e biblioteka di Universidat di Freiburg pa motibu di su orígen familiar hudiu i algun luna despues el a renunsiá for di e Deutsche Akademie. Despues di sufri di un malesa, el a fayesé na Freiburg na 1938.
Referensia
|