Jacques Cassard

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
Jacques Cassard
Pais di nashonalidatFransia Editá
Nòmber den idioma propioJacques Cassard Editá
Nòmber di dilantiJacques Editá
FamCassard Editá
Fecha di nasementu30 sèptèmber 1679 Editá
Lugá di nasementuNantes Editá
Fecha di fayesimentu21 yanüari 1740 Editá
Lugá di fayesimentuHam Editá
Dominio di idiomafranses Editá
OkupashonOfficer of the French Navy Editá
Rango militarcapitaine de vaisseau Editá
KonfliktoNine Years' War Editá
DistinshonKnight of the Royal and Military Order of Saint Louis Editá

Jacques Cassard (☆ 30 di sèptèmber 1679 - † 1740) tabata un ofisial di marina i korsario franses.

Biografia[editá | editá fuente]

Orígen i hubentut[editá | editá fuente]

Guera[editá | editá fuente]

Escort Den Mediteraneo[editá | editá fuente]

E blokada di Katalunia[editá | editá fuente]

E West Indies[editá | editá fuente]

Dia 2 di desèmber 1711 el a haña di rei e mando di un eskadron di tres barku i sinku fregata i a embarka den un ekspedishon durante kua el a saqueá kolónianan ingles, hulandes i portugues na Kabo Verde i Karibe. Durante 27 luna el a saquea y saquea barconan enemigo. E ta tuma partikularmente e fuerte di Praia na e isla di Santiago na Kabo Verde.

"Santiago, e depósito di komèrsio portugues ku e kosta okushonal di Afrika, a ruiná Kompletamente. El a hasi un botín asina grandi aya, segun E Memòrionan di e tempu, ku, pa no sobrecarga su eskwadra, el a laga parti di dje, ku a ser estimá na mas ku un mion franko. »

El a para na Martinica pa reparacion y a deposita e botin retira na Kabo Verde. E filibustero di Santo Domingo ku no a lubidá nan akshonnan durante e sitiamentu di Cartagena ta bin busk'é i ta pidi pa uni kuné. Komo lider di un flota chikitu, el a tuma E islanan ingles di Montserrat i Antigua promé ku el a bai Pa e poseshonnan hulandes di Sürnam ku el a sitiá i ku el a tuma. E gobernador di e lugá ta ofresé pa kumpra e establesimentu, ku Cassard ta aseptá i ta fiksa e kantidat di reskate na £ 2.400.000.

Despues di a bishitá tambe Berbice i Askebe (òf Esequibo), dos otro establesimentu na Guayana Hulandes, Cassard ta bolbe un biaha mas na Martinique, dilanti e aplauso di e kolonan franses, asombrá di mira asina tantu rikesa akumulá den su haf, ku el a ser raptá for di e enemigunan di e patria. Pero Cassard no a para aya i a zarpa pa e isla di Sint Eustatius, tambe pertenesé na e hulandesnan, ku el a reskatá meskos ku e establesimentunan di Sürnam.

Finalmente, e ta prepará pa ataká Paramaribo i Kòrsou. Kòrsou, tabata un establecimento mas considerable y rico, cu e anteriornan, pero tambe hopi miho defendé. E expedicion aki na West Indies tabata un exito total; y, despues di otro stop na Martinique, el a bolbe Fransia cu un botin calcula na diez miyon di libra.