Jean II d'Estrées

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
Jean II d'Estrées
Pais di nashonalidatFransia Editá
Nòmber den idioma propioJean II d'Estrées Editá
Nòmber di dilantiJean Editá
Noble titleQ118111427 Editá
Fecha di nasementu1624 Editá
Lugá di nasementuSolothurn Editá
Fecha di fayesimentu19 mei 1707 Editá
Lugá di fayesimentuParis Editá
TataFrançois Annibal d'Estrées Editá
MamaMarie de Béthune Editá
Ruman(nan)César d'Estrées, François Annibal II d'Estrées, Christine of Estrées Editá
KasáMarie-Marguerite Morin Editá
YuVictor Marie d'Estrées, Jean d'Estrées, Marie Anne Catherine d'Estrées Editá
FamilyHouse of Estrées Editá
Dominio di idiomafranses Editá
Okupashonaristocrat, militar Editá
Rango militarvice admiral Editá
KonfliktoWar of Devolution Editá
Ramo militarFrench Navy Editá
DistinshonKnight of the Order of the Holy Spirit, Knight of the Order of Saint-Michel, Marshal of France Editá

Jean II d'Estrées, konde di Estrées, nase na 1624 na Solothurn (Suisa) i a fayesé na Paris na 1707, ta un mariskal di Fransia, kapitan di e gran guera di e armada di Luis 14, ku tabata viking di Nobo Fransia.

Expedishon karibense[editá | editá fuente]

Durante di zomer di 1676, d'Estrées, apoyá pa Colbert, a bai serka rei i a sugerí urgentemente pa armá barkunan kontra e poseshonnan hulandes na West Indies. E flota hulandes komando Pa Jacob Binckes a tuma Cayena na mart 1676 i despues a rekuperá Tobago for di e inglesnan, despues a sigui su ruta nort, saqueando e puesto komersial franses di Saint-Domingue i Marie-Galante na fabor di Tobago, kaminda 200 sòldánan tabata estashoná. Na òktober, d'Estrées a sali for di Brest ku kuater barku di sinkuenta kanón i kuater fregata armá, konsistí di 400 hòmber. E nòmbernan di e barkunan ta El Glorioso, barku insignia, El Fendant, El Laurel, El Sol Africano, El Intrépido komandá pa Louis Gabaret, El Marqués, El Friponne i El Hada. Dia 21 di desèmber, Nan a tuma Cayenne, den anochi 5.

Riba 20 di febrüari, for di Martinique, e skuadra franses a yega dilanti di Tobago den bahia di Nieuw-Walcheren, kaminda e skuadra [Hulanda|hulandes]] tabata konsentrá. Danki na e prezunan ku a tuma na Cayena, e fransesnan ta informá di e fortalesa i debilidatnan di e enemigunan. D'Estrées a haña e idea pa ataká nan tantu via tera komo via laman, ya ku un kantidat di nan tabata okupá konstruyendo un fòrti aya, pero e plan aki a faya i, mas ku tur kos, a hasi e kolónan hui bai laman, kaminda mayoria a pèrdè nan bida. Riba 3 di mart a Tuma lugá e "Bataya di Tabago", durante kua e atake franses, aunke rechasá, a permití debilitá e forsanan hulandes significativamente, danki na un kandela ku a plama tur barku. Pero e Glorioso, e Intrépido, e Precioso i e Laurel ta, den paniko, pèrdí òf dañá pa kandela. Despues di tres dia, e sobrevivientenan di e skuadra franses ta gana e Granada 6.

Na yüli 1677, d'Estrées a bolbe Versailles i despues a rearmá. Dia 1 di novèmber, el a logra tuma poseshon di e isla di Gorée, rekuperando e isla di 250 hulandes. Riba 20 di novèmber, E tabata kla atrobe pa ataká Tobago, promé ku un parada na Barbados, kaminda informá di e posishonnan hulandes pa e inglesnan, e konde Di Blénac a uni kuné. Dia 6 di desèmber, tropa franses a desembarká, no leu for di e fuerte. Dia 12 a kuminsá ku e interkambio, ku kandela di kanón, i e polverín di e fuerte a eksplodé, matando Jacob Binckes i su ofisialnan, i tambe kasi 250 sòldánan hulandes. Despues, e flota enemigo ta ser kaptu, esta diesseis barku. Dia 29 di desèmber a firma e kapitulashon di e fuerte di Tobago. P'esei, e éksito aki mester ser atribuí na d'estrées7.

E kampaña viktorioso aki ta ser siguí pa un katástrofe. Dia 5 di mei 1678, d'Estrées, ankrá na Saint-Christophe, ke tuma Poseshon di e isla hulandes di Kòrsou. Durante e preparashon pa e atake, e ta nenga obstinadamente di sigui e konsehonan di su ofisina i piloto ku sa mihó ku e konfigurashon i peligernan di e awanan aki, i e ta skohe un piloto nobo ku no sa nada di e lugá i ta un straño pa e barku. E decision aki, ademas di molestia e oficialnan, ta causa e pone na tera di mayoria di su escuadra, es decir, 7 boto, 3 fragata y 7 boto auxiliar, den e arrecife di e Islanan Las Aves, cu na e momento ey no tabata marca den e mapa, sino cu tabata conoci solamente como zona peligroso. Sinembargo, e marineronan ta salbá pa gran parti. Despues di a risibí un kantidat di rapòrt di e insidente, Colbert a manda d'Estrées Na New France, kaminda el a risibí e encargo di investigá den sekreto e akshonnan di Spaña, te na peace.