Sida
- E articulo aki ta uza ortografia di Papiamento. Lo aprecia si por mantene e articulo aki na estilo di Papiamento.
Supkategoria di | human immunodeficiency virus infectious disease, acquired immunodeficiency, sexually transmitted infection, disease ![]() |
---|---|
Fecha inisial | 1959 ![]() |
Has cause | HIV ![]() |
Ta kousa | death from AIDS-related complications ![]() |
Time of discovery or invention | 1981 ![]() |
Location of discovery | Estadonan Uni di Merka ![]() |
Afflicts | Homo sapiens ![]() |
Health specialty | infectious diseases ![]() |
Medical examination | blood test, ELISA, blotting, rapid antigen test ![]() |
Possible treatment | management of HIV/AIDS ![]() |
Anatomical location | T-lymphocytes ![]() |
Genetic association | PARD3B, DGKI, RXRG, TGFBRAP1 ![]() |
Handled, mitigated, or managed by | management of HIV/AIDS ![]() |
ICPC 2 ID | B90 ![]() |
NCI Thesaurus ID | C2851, C2851 ![]() |
Sida (Sindrom di Inmuno Deficiencia Adkiri) of miho conoci mundialmente AIDS (Acquired Immune Deficiency Syndrome) ta un malesa di caya causa pa un retrovirus HIV.
Historia di Sida[editá | editá fuente]
Malesa desconoci[editá | editá fuente]
Na kabamento di aña 70, insio di aña 80 a plama un malesa no konosi na Merka y Europa. E karakteristika di e malesa aki tabata, ku e resistensia di e persona afekta a wordu infekta, nuebe for di dies pashent tabata homosexual y 98% tabata homber.
E tabata mustra manera un 'malesa di gay', manera hopi korant a reporta, p'esey hende tabata papia den prome instante over di GRID (Gay-Related Immunodeficiency). Despues e indikashon aki no tabata korekto. Den 1982 a bira kla ku uzado di droga y esnan ku ta sufri hemofolia por haya e enfermedad aki. Tranfusion di sanger ta mustra ku ta wordu infecta cu e malesa aki. E malesa aki a haya un nomber prome ku e patogeno a wordu haña: Acquired Immune Deficiency Syndrome.