Juan de Ampués

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Juan Martín de Ampués
Pais di nashonalidatSpaña Editá
Nòmber di dilantiJuan Editá
FamMartín Editá
Fecha di nasementu15. century Editá
Lugá di nasementuZaragoza Editá
Fecha di fayesimentu8 febrüari 1533 Editá
Lugá di fayesimentuHispañola Editá
TataMartín Martínez de Ampiés Editá
Dominio di idiomaspaño Editá
Okupashonexplorer, militar Editá

Juan Martínez de Ampiés of Martín de Ampués (☆ fecha deskonosí na Aragón - † 1533 na Hispañola) tabata un ofisial di ehérsito spaño promé ku el a parti pa Hispañola ront di 1511. Aki, komo regidor, el a atkerí un puesto distinguí den gobièrnu. Tambe e tabatin plantashon, bestia i e monopolio di sklabitut indígena pa e peska di perla na Cubagua, dilanti di e kosta di Venezuela aktual.

Na 1513-1515 el a organisá deportashon di e indígenanan di Kòrsou, Aruba i Boneiru. Nan kantidat ta ser estimá na serka di 2000. Nan mester a traha den plantashon i minanan di Hispañola. Na aña 1525, De Ampiés a kumpra e islanan ABC komo enkomienda.[1]

Juan de Ampiés, Santa Ana de Coro.

El a funda Santa Ana de Coro na yüli di 1527 pa establesé kontakto na benefisio di e komersio di esklabo indígena den e region. E tabata e promé gobernador di provinsia Venezuela (1527-1529). El a bandoná Venezuela despues ku emperador Carlos V a duna e famia bankero Welser e derechinan kolonial. Su representantenan tabata inisiadó di e kolonisashon aleman di e kontinentenan merikano i e devastashon di e West India, manera deskribí pa Bartolomé de Las Casas. E kolonisashon di e islanan abou a keda para.

De Ampies a fayesé na Hispañola na 1533. E enkomienda deskuidá di e islanan abou a ser tuma over pa su yerno Lázaro Bejarano.[2]