Jump to content

Quito Nicolaas

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E articulo aki ta uza ortografia di Papiamento. Lo aprecia si por mantene e articulo aki na estilo di Papiamento.
Quito Nicolaas
Quito Nicolaas
Informacion basico
Nomber completo Julio Rafaël Nicolaas
Nacemento  26 òktober 1955
 Aruba
Residencia  Hulanda
Lenga materno  Papiamento
Educacion
Alma mater Universidad di Amsterdam
Informacion profesional
Ofishi escritor, critico literario
Disciplina poema, novela, ensayo, cuenta cortico, articulo
Obra
Tema Caribe
Lenga literario Hulandes, Papiamento
Otro informacion
Distincion Ofisial den Orden di Oranje-Nassau (14 febrüari 2022)[1]
[Edita Wikidata] · [Manual]

Julio Rafaël (Quito) Nicolaas (☆ 26 di oktober 1955 na San Nicolas) ta un poeta, escritor, critico literario y ensayista Arubano residencia na Hulanda.

Cu 17 aña Nicolaas ta bay studia trabou cultural na Hulanda y despues a continua cu estudionan den ley y ciencia politico na Universidad di Amsterdam. Durante su periodo di studiante, el a cuminsa skirbi. Su biahenan y e desaroyonan den su pais natal y e politica internacional tabata su fuente di inspiracion. Na 1980 el a debuta den revista Kontakto Antiyano cu e poema E dia di mañan, deriva di e titulo di e buki di e Morgen is het zover , di e filosofo frances Michel Foucault. Despues numeroso publicacionnan a sigui; entre nan coleccionnan di poema, cuentanan cortico i su prome novela na 2003 Sentencia sin Proceso.[2] Na 2010 a sali publica su prome novela na hulandes Verborgen leegte.[3] Cu 8 coleccion di poema, 4 novela i un coleccion di columna Nicolaas ta pertenece na e autor i poetanan mas productivo di Aruba.[4] Su obranan tambe a wordo incorpora den antologianan na diferente pais; manera Hulanda (2004), Albania (2008), China (2010), Argentina (2013), Italia (2014), Merca (2014) y Peru (2014).[5]

Nicolaas a skirbi ensayo y articulo cu a sali publica den revista y corant na Aruba y Hulanda, manera den Diario, Bon Dia, Awe Mainta, Trouw, Het Parool y NRC Handelsblad. Su ensayonan riba literatura Caribense a aparece den diferente publicacion internacional.[6] Como critico di buki e tabata skirbi entre otro pa e revistanan Contrast (2001-2004), e-zine Literair Nederland (2004-2006) i e-zine Caribe. Tambe como columnista el a skirbi pa Caraibisch Uitzicht. Banda di a presenta su poemanan den varios teatro Nicolaas tambe a duna charla riba literatura di Aruba, Antias y Caribe na y pafor di Hulanda. Notabel tabata su presentacion di e poema Litteken (sicatris) na ocacion di develo di e monumento di sklabitud na 2002 den Oosterpark na Amsterdam.[7]

Nicolaas ta e tata spiritual di fundacion Simia Literario, e prome organisacion di autornan Caribense na Hulanda. El a fungi como su presidente di 2001 pa 2005 y awendia ta miembro honorario. E ta miembro di Sociedad dos poetas amigos y Poetas del siglo XXI.

Na 2022 el a ricibi un condecoracion como Oficial (Officier) den Orden di Oranje-Nassau.[3]

Bibliografia

[editá | editá fuente]
  • Eclips Politico (1990)
  • Ilusion Optico (1995)
  • Destino (2000)
  • Gerede Twijfels (2002)
  • Tera di Silencio (2004)
  • Atardi di Antaño (2005)
  • Alameda (2008)
  • Verborgen leegte (2010)
  • Bos pa Planta (2011)
  • Sombra di recuerdo (2013)
  • Cucuisa Cabisha/Als de aloë sluimert (2015)
  • Met Open Ogen, columns (2016)
  • Argus (2019)

Publicacion internacional

[editá | editá fuente]
  • Haiku / Haik Albanian, Elbasan (2008)
  • Behind Literary shadows: Literary development in Aruba from 1971-1996, ensayo den: Leeward Voices,2009
  • Prometeo, Revista Latinoamericana de Poesía, Nr.86-87 / Medellín (2010)
  • The other face of the Aruban literature, lectura october 2010
  • World Poetry Yearbook, China (2013)
  • Arte Poëtica, Argentina (2013)
  • Caribbean Literature of the ABC-Islands in the Netherlands, ensayo den: Researching the Rhizhome, 7 di novenber 2013.
  • Poems for the Hazara, New York(2014)
  • El canto eterno, Chile (2014)
  • The Remnants of Colonialism in Aruban Literature, ensayo den: Creole Connections, Curaçao / Puerto Rico, p. 255-261, 2014.
  • The Dictionary of Caribbean and Afro-Latin American biography, Oxford University, Londen (juni 2016)
  • Antologia Festivalului International Noptile de Poezie de La Curtea de Arges, Boekarest, (2017)
  • Prometeo, Revista Latinoamericana de Poesía, Nr.111-112 / Medellín (2019)
  • World Poetry Tree, an Anthology for Hope, Love and Peace, Expo 2020, Dubai, UAE. (2021)
  • Micro-estadonan y nan Independencia, den: Sembra awe pa cosecha mañan, Universidad di Groningen, 1986.
  • SLM-luchtvaartramp, den: Ñapa/Amigoe, Oranjestad/Willemstad, 23 di september, 1989.
  • De arbeidsmarktpositie van vrouwen in Aruba, den: Op de bres voor eigenheid, Universidad di Amsterdam, 1990.
  • Gemenebest met beweegbare grenzen, Parool, jaargang 50, Amsterdam, 12 di april 1990.
  • Politiek doet instituut enquête geweld aan, den: Trouw, Amsterdam, 4 di juni 1999.
  • Mester crea un Infrastructura literario, Diario, 23 di december 2000.
  • Uitwijzing van Antillianen, OCAN-info, volumen 2, nr. 2, juni 2001
  • Het kerkelijk leven en de slavernij op Curaçao, Nieuw Dekenaal Peil, volumen 5, nr. 3, juli 2001
  • Analyse van de Arubaanse parlementsverkiezingen, Resumen, 6 di oktober 2001.
  • De Nederlandse taal in de Antilliaanse Literatuur, in Multined, volumen 2, nr. 02-19, 8 di januari 2003
  • Antillianen bezig met inhaalslag in de politiek, Internet, februari 2006.
  • Dalende belangstelling voor literatuur met L, den: Caribe magazine, 4-11-2010
  • Federico Oduber: Een strijdlustig dichter, den: Caribe magazine, 10-8-2011
  • Verhalen die ons verleden navertellen, den: Caribe magazine, 1-3 di sept. 2011
  • De schrijver nodigt de lezer uit voor een Tango, den: De slaaf vliegt weg. Amsterdam, dec. 2013
  • De rol van migranten in de Arubaanse literatuur, den: Kristòf, volumen XVI-1, p. 27-36, 2015.
  • 19e-eeuws poëziealbum reist oceaan, den: Ñapa, p. 6-7, 22 di augustus 2015.
  • De Chinese gemeenschap op Aruba, den: Ñapa, p. 12-13, 14 di november 2015.
  • Miguel Pourier: De man van de vernieuwing, den: Ñapa, p. 12-13, 21 di mei 2016.
  • Theater vanuit een ander perspectief, den: Ñapa, p. 12-13, 20 di augustus 2016
  • Het taalgebruik tijdens de Amerikaanse verkiezingscampagne, den: Ñapa, p. 4-5, 5 november 2016
  • Caribische literatuur in het onderwijs, opiniestuk, den: Levende Talen magazine, oktober 2016, volumen 103, nr.7
  • Antilliaanse en Arubaanse studenten in de jaren 60/70, den: Ñapa, p. 8-9, juni 2017.
  • Papiamentstalige Arubaanse literatuur en de eigen identiteit, den: Ñapa, p. 6-7, aug. 2017.
  • Een uniforme spelling vereist meer dan een linguïstische benadering, den: Ñapa, p. 4-5 , nov. 2017.
  • Arubanen komen in vele kleuren: het gevoel van verbondenheid, den: Ñapa, p. 10-11, jan. 2018.
  • Spaanstalige literatuur op school vergt andere aanpak, den: Ñapa, p. 10-11, april 2018
  • Meeslepende kroniek over de Abraham dynastie, den: Ñapa, p. 10-11, mei 2018.
  • Ontwikkeling van San Nicolas broodnodig voor economische groei, den: Ñapa, p. 4-5, 1 di sept. 2018
  • De hemelpoorten van de Courtisane, 29 april 2009.
  • Reading Ritmo di Cambio (Veranderingsritme) 15-18 november 2008, Aruba.
[editá | editá fuente]