Jump to content

Utrecht

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E articulo aki ta uza ortografia di Papiamento. Lo aprecia si por mantene e articulo aki na estilo di Papiamento.
Utrecht
Municipio di  Hulanda
Oudegracht di Utrecht
Stadhuis di Utrecht
Domtoren
Stacion central di Utrecht
Neude
Division administrativo
Pais  Hulanda
Provinsia  Utrecht
Coordinatonan  52°5′27″N 5°7′18″E / 52.09083°N 5.12167°E / 52.09083; 5.12167
Geografia
Area
  • tera
  • awa
99.21 km²
93.83 km²
5.38 km²
Elevacion 5 meter
Poblacion 
Poblacion
(1 yanüari 2021)
359,370 habitante
3990 habitante/km²
Politica
Sharon Dijksma
Coalicion Groenlinks, D66, PvdA, ChristenUnie, Studenten & Starter
Otro informacion
Codigo postal 3450-3455, 3546 (bario di Vleuten-De Meern), 3500-3585
Mapa detaya di Utrecht
Map
Piramide di poblacion (2023)
Imagennan riba Wikimedia Commons Wikimedia Commons
Website oficial
[Edita Wikidata] · [Manual]

Utrecht (pronunciacion) ta un stad y municipio na Hulanda y e capital di e provincia di e mesun nomber. Cu un poblacion di 374.411 habitante riba 1 di januari 2024, e ta e di cuater municipalidad mas grandi na Hulanda. E habitantenan ta dividi riba cuater area residencial: Utrecht (316.770 habitante), Haarzuilens (620), Vleuten (28.385) y De Meern (21.965). E aglomeracion di Utrecht tabatin un total di 712.700 habitante riba 1 di januari 2019. Na 2021, Utrecht tabata e stad cu a crese mas lihe na Hulanda.

Utrecht ta localisa den e conglomeracion yama Randstad, cu ta inclui e ciudadnan Amsterdam, Rotterdam y Den Haag.

Utrecht ta un di e stadnan mas bieu di e pais y a origina co0mo un fortificacion Romano riba e Limes ('frontera', 'limite'). Den siglo shete a construi un misa na e sitio aki, despues di cua a construi misanan mas grandi den e siglonan siguiente. Na 1122, Utrecht tabata un di e prome stadnan den Hulanda actual cu a ricibi derecho di stad. Su localidad favorabel canto di e Rijn, Utrecht a florece como un stad comercial importante na Europa den siglo diestres y diescuater. Cu e aumento di Conde di Hulanda, a muf comercio gradualmente, loke a causa cu e stad a perde su influencia. Sinembargo, Utrecht a keda e stad di mas grandi pa ku panort di Hulanda te na cuminsamento di siglo diesseis. Na 1808, Utrecht tabata pa un rato e capital di Reino di Hulanda. Durante e Revolucion Industrial, e stad a bira e sentro di industria nashonal pa cu staal y liña di spoor.

Alrededor di 2020, Utrecht tabatin e di dos economia mas grandi den e seccion panort di Randstad, despues di Amsterdam. E region di Utrecht ta un di e areanan economico mas competitivo na Europa. E stat ta un centro importante pa cu trafico riba caminda y spoor. Cu mas di 57 miyon pasahero pa aña, Stacion Central di Utrecht ta e stacion di trein mas druk na Hulanda. Como resultado, hopi compania y institucion grandi tin nan sede den e stad, incluyendo Bol, Nederlandse Spoorwegen, ProRail, Jaarbeurs, y banconan manera Rabobank y De Volksbank.

Utrecht tambe tin un tradicion di arte rico, cu e representantenan mas conoci ta e pintornan di e Skol di Utrecht, manera Jan van Scorel y Roelant Savery, y artistanan di siglo binti manera Gerrit Rietveld, Theo van Doesburg, y Dick Bruna.

Luganan importante

[editá | editá fuente]
  • Universidad di Utrecht
  • Hogeschool Utrecht
  • Hogeschool voor de Kunsten Utrecht
  • Utrecht Centraal Station (station di trein mas grandi na Hulanda)[1]
  • Nijntje Museum (antes: Dick Bruna Huis (Museo))
  • Rietveld Schröderhuis (UNESCO, cas den e estilo di De Stijl)[2][3]
  • Domtoren
  • Botanische Tuinen (Universiteit Utrecht)