Utrecht

Utrecht | ||
---|---|---|
Municipio di ![]() | ||
Oudegracht di Utrecht Stadhuis di Utrecht Domtoren Stacion central di Utrecht Neude | ||
Division administrativo | ||
Pais | ![]() | |
Provinsia | Utrecht | |
Coordinatonan | 52°5′27″N 5°7′18″E / 52.09083°N 5.12167°E | |
Geografia | ||
Area
|
99.21 km² | |
Elevacion | 5 meter | |
Poblacion | ||
Poblacion (1 yanüari 2021) |
359,370 habitante 3990 habitante/km² | |
Politica | ||
Sharon Dijksma | ||
Coalicion | Groenlinks, D66, PvdA, ChristenUnie, Studenten & Starter | |
Otro informacion | ||
Codigo postal | 3450-3455, 3546 (bario di Vleuten-De Meern), 3500-3585 | |
Mapa detaya di Utrecht | ||
![]() | ||
![]() | ||
Piramide di poblacion (2023)
| ||
Imagennan riba ![]() | ||
Website oficial | ||
[Edita Wikidata] · [Manual] |
Utrecht (ⓘ) ta un stad y municipio na Hulanda y e capital di e provincia di e mesun nomber. Cu un poblacion di 374.411 habitante riba 1 di januari 2024, e ta e di cuater municipalidad mas grandi na Hulanda. E habitantenan ta dividi riba cuater area residencial: Utrecht (316.770 habitante), Haarzuilens (620), Vleuten (28.385) y De Meern (21.965). E aglomeracion di Utrecht tabatin un total di 712.700 habitante riba 1 di januari 2019. Na 2021, Utrecht tabata e stad cu a crese mas lihe na Hulanda.
Utrecht ta localisa den e conglomeracion yama Randstad, cu ta inclui e ciudadnan Amsterdam, Rotterdam y Den Haag.
Utrecht ta un di e stadnan mas bieu di e pais y a origina co0mo un fortificacion Romano riba e Limes ('frontera', 'limite'). Den siglo shete a construi un misa na e sitio aki, despues di cua a construi misanan mas grandi den e siglonan siguiente. Na 1122, Utrecht tabata un di e prome stadnan den Hulanda actual cu a ricibi derecho di stad. Su localidad favorabel canto di e Rijn, Utrecht a florece como un stad comercial importante na Europa den siglo diestres y diescuater. Cu e aumento di Conde di Hulanda, a muf comercio gradualmente, loke a causa cu e stad a perde su influencia. Sinembargo, Utrecht a keda e stad di mas grandi pa ku panort di Hulanda te na cuminsamento di siglo diesseis. Na 1808, Utrecht tabata pa un rato e capital di Reino di Hulanda. Durante e Revolucion Industrial, e stad a bira e sentro di industria nashonal pa cu staal y liña di spoor.
Alrededor di 2020, Utrecht tabatin e di dos economia mas grandi den e seccion panort di Randstad, despues di Amsterdam. E region di Utrecht ta un di e areanan economico mas competitivo na Europa. E stat ta un centro importante pa cu trafico riba caminda y spoor. Cu mas di 57 miyon pasahero pa aña, Stacion Central di Utrecht ta e stacion di trein mas druk na Hulanda. Como resultado, hopi compania y institucion grandi tin nan sede den e stad, incluyendo Bol, Nederlandse Spoorwegen, ProRail, Jaarbeurs, y banconan manera Rabobank y De Volksbank.
Utrecht tambe tin un tradicion di arte rico, cu e representantenan mas conoci ta e pintornan di e Skol di Utrecht, manera Jan van Scorel y Roelant Savery, y artistanan di siglo binti manera Gerrit Rietveld, Theo van Doesburg, y Dick Bruna.
Luganan importante
[editá | editá fuente]- Universidad di Utrecht
- Hogeschool Utrecht
- Hogeschool voor de Kunsten Utrecht
- Utrecht Centraal Station (station di trein mas grandi na Hulanda)[1]
- Nijntje Museum (antes: Dick Bruna Huis (Museo))
- Rietveld Schröderhuis (UNESCO, cas den e estilo di De Stijl)[2][3]
- Domtoren
- Botanische Tuinen (Universiteit Utrecht)
Galeria
[editá | editá fuente]-
Mapa di Utrecht den Hulanda
Fuente, nota i/òf referensia
|