Jump to content

Gilmar Pisas

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Gilmar Pisas
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Fecha di nasementu28 òktober 1971 Editá
Okupashoncivil servant, politiko Editá
Funshonpromé ministro di Kòrsou Editá
Partido polítikoMovementu Futuro Kòrsou Editá

Gilmar Simon ("Pik") Pisas (☆ 28 di òktober 1971 na Soto, Kòrsou) ta un polítiko kurasoleño i promé minister di pais Kòrsou desde 14 di yüni 2021.[1] Entre 2017 i 2021 e tabata miembro di parlamento di Kòrsou i a fungi komo promé minister di 24 di mart 2017 pa 29 di mei 2017 den e gabinete interino Pisas I. E ta lider di partido Movementu Futuro Kòrsou (MFK) i susesor di Gerrit Schotte desde 2020.

Bida i labor

[editá | editá fuente]

Pisas a nase i lanta den área rural di Bandabou, den e pueblo di Soto.[2][3] El a kuminsá su karera ku kuerpo polisial i a kompletá su entrenamentu na e akademia di polis na 1993 komo e mihó graduado.[4] Pisas a dal su promé pasonan den polítika ku PNP; despues el a djòin e Partido MAN. Na 2010 el a kambia pa e partido nobo MFK, kaminda el a logra traha su kaminda pa bira e di dos hòmber di e partido despues di Gerrit Schotte.[3]

Pisas a keda eligí komo miembro di parlamento di Kòrsou den e elekshonnan di 5 di òktober 2016. Dia 17 di febrüari 2017, el a keda eligí tambe komo presidente di parlamento.

Dia 24 di mart 2017, Pisas a huramentá komo promé minister y tambe a okupá e funshon di minister di Hustisia. El a enkabesá e gabinete Pisas I[5], un gabinete interino ku tabatin e tarea di prepará e elekshonnan parlamentario di 28 di aprel 2017. Despues di e elekshonnan aki, e gabinete lo ta ofisialmente demisionario. E gabinete Rhuggenaath a huramentá dia 29 di mei 2017. Na 2018, investigashon di minister Armin Konket di Atministrashon, Planifikashon i Servisio a mustra ku numeroso nombramentu, promoshon i bonus iregular a tuma lugá durante e gobernashon kòrtiku di Pisas. Esakinan a wòrdu parsialmente deshasí, pero sin konsekuensianan adverso pa esnan enbolbí.[6]

Pisas a regresá komo miembro di parlamento despues di elekshon. Na kuminsamentu di febrüari 2019, el a bira lider di frakshon di MFK i e susesor di Gerrit Schotte, kende a pèrdè su miembresia di parlamento pa motibu di tin ku sinta un kastigu di tres aña di prizòn pa, entre otro kosnan, korupshon ofisial. Meimei di 2020 el a wòrdu eligí lider di partido MFK, komo susesor di Gerrit Schotte.[7]

Konsternashon

[editá | editá fuente]

Na aprel 2017, Pisas a sali den notisia pa via di un bishita na prizòn den kua el a primintí prezunan ku tabata ke vota 750 euro pa luna.[8] “Riba medionan sosial ta papia di un stunt di elekshon.”[9]

Rònt di mart 2022, tabatin un konsternashon rondó di e patronchi di biahamentu di parlamentarionan durante e reseshon na Kòrsou. Un biahe pa Dubai a resultá di ta hopi karu sin resultadonan konkreto[10], i tabatin krítika riba e patronchi di biahamentu en general di miembronan di parlamento.[11][12]

Na fin di 2022, a resultá ku e negosiashonnan pa reapertura di Isla a kaba na nada. E kandidato pa atkisishon CPR a resultá di a entregá dokumentonan falsifiká tokante posibel finansiamentu pa e mehorashon di e refineria, loke a kondusí na un denunsia dor di CBCS[13]. Varios debate den parlamento a mustra ku Pisas a skonde i retené informashon krusial.[14]