Reino Hulandes
| |||||
Himno: Wilhelmus | |||||
![]() | |||||
Kapital | No tin un kapital. Gobièrnu di Reino ta sintá na Den Haag, Hulanda | ||||
Siudat mas grandi | Amsterdam | ||||
Idioma(nan) ofisial | Hulandes, Fries, Limburgo, Papiamento | ||||
Forma di gobernashon - Rei
|
Monarkia Konstitushonal Willem-Alexander | ||||
Statuut |
28 òktober 1954 | ||||
Area - Total - Awa (%) |
42.506 km² - | ||||
Poblashon 2013 - Aproksima - Densidat |
17.100.000 393/ km² | ||||
Moneda | Euro (Hulanda), Florin Antiano (Antias Hulandes), Florin Arubano (Aruba) ( EUR, ANG, AWG )
| ||||
Zona di tempu | (UTC+1 i -4) | ||||
TLD di internet | .nl, .an i .aw | ||||
Kódigo pa yama | +31 (Hulanda), +599 (Antias Hulandes) i +297 (Aruba)
| ||||
1 Na nivel di Reino no tin un idioma poné den lei di Reino. Hulandes ta e uniko idioma ku ta huzá dor di gobièrnu di reino. Na Hulanda Fries tambe ta un idioma ofisial (ta papiá solamente den e provinsia Friesland). Na e islanan anteriormente den Antias Hulandes i Aruba Papiamentu of Papiamento tambe ta un idioma ofisial. |
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Reino Hulandes ta un Reino ku for di 1954 ta konsistí di diferente país. Aworaki Reino Hulandes ta konsistí di cuater país: Hulanda, St. Maarten, Korsou i Aruba. Te ku aña 1975, Surnam tabata un país den Reino Hulandes. Nieuw Guinea tabata un país den Reino Hulandes te ku aña 1962. E Reino ta un monarkia federal ku e Rei di Hulanda komo kabes di estado. E relashonan entre e paísnan den reino ta skibí den e Statuut di 28 òktober 1954. Difisil ta pa mira e diferensia entre e Reino Hulandes (e tres paísnan) komo monarkia federal i e país Oropeo (Hulanda) ku ta karga e mesun nomber.
Historia[editá | editá fuente]
Desde 1955 e Teritorio Insular Autonomo di Aruba a introduci su propio Escudo y desde 1976 su propio Himno y Bandera nacional y a base di un Referendum teni na maart 1977 a skoge tambe pa su Independencia, pa a bira un Pais politicamente completamente separa y independiente, completamente para riba su mes y un Estado Miembro di un Reino Hulandes den forma di un commonwealth segun e modelo di e Statuut di Westminster y e Commonwealth Britanico, consistiendo di cuater Pais, manera tawata e deseo di e pueblo ancra tambe caba for di augustus 1947 den un staatstuk oficialmente presenta y publica.
Paísnan[editá | editá fuente]
- Hulanda (inkluyendo Boneiru, Sint Eustatius i Saba komo munisipionan hulandes, e islanan BES)
- Korsou
- Sint Maarten
- Aruba
Kabes di Estado[editá | editá fuente]
Rei Willem-Alexander di Hulanda. Rei Willem-Alexander ta kabes di estado di henter Reino Hulandes: cu ta consisti di e cuater nacionnan y paisnan separa y independienteHulanda, Aruba(1986), Curacao i St. Maarten (2010) .
Gobiernu di Reino[editá | editá fuente]
E Gobièrnu di Reino ta konsistí di e Rei di Hulanda (Rei Willem-Alexander) i e Ministerraad di Reino cu ta konsistí di e Ministerraad completo di Hulanda hunto ku e tres Ministernan cu cada un ta representa un di e tres paisnan Aruba, Curacao i St. Maarten.