Max Nepomuceno

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Max Nepomuceno
Nòmber di dilantiMaximiliano Editá
Fecha di nasementu1908 Editá
Fecha di fayesimentu1975 Editá

Maximiliano "Max" Felino Nepomuceno (☆ 1908 na Otrobanda - † 1975 na Kòrsou) tabata un artista visual yu di Kòrsou. Su obranan den estilo "bleki kòrtá" tabata úniko. Huntu ku Miss Lee, Ocalia i Olario, e ta wòrdu konsiderá komo e artista naïf di mas importante di siglo 20 na Kòrsou.[1]

Biografia[editá | editá fuente]

Max Nepomuceno a nase na Otrobanda den un famia humilde ku un mama bandoná pa su tata, dos ruman muhé i un ruman hòmber.[2] Despues di kaba skol básiko el a bai traha na e refineria Shell. Seguidamente el a traha komo trahadó di waf i na e servisio di pilotiá den waf te su penshun. E tabata un artista outodidakto ku a kuminsa komo hòbiista.[2] Komo "blekero" e tabata krea tur sorto di obra for di pidanan di blek'i konserva of di skrap usando solamente un martíu, un skèr i algun klabu. Su figurinnan di metal despues tabata ser pinta. E obranan por ta di bida diario of basá riba personahenan históriko, religioso òf di folklor, pero tambe por ta basá riba idea i temanan mas abstrakto. Nepomuceno a produsi figurinnan traha te den tur detaye di entre otro Reina Juliana, Santa Birgen Maria i Hesu Kristu.[3]

Nepomucemo tabata un artista úniko i a wòrdu introdusí na públiko dor di Paul Brenneker.[1] E estilo di Nepomucemo ta ser yamá realismo primitivo; e mes tabata yama su arte "bleki kòrtá".[4] Gradualmente su obra a haña rekonosementu komo arte.[5] Na aña 1969 el a ekshibí su obranan, huntu ku e popchinan folkóriko di Carmita Henriquez, na Lanthùis Bloemhof.[6] Despues a sigui mas eksposishonnan ront mundu den paisnan manera Hulanda i Merka.[1] Un kolekshon privá di su arte a wòrdu doná na Lanthùis Bloemhof, kaminda e ta ekshibí permanentemente. Tambe e ta representá den Museo di Kòrsou. Na 1975, despues di su fayesimentu, Brenneker a publiká e buki Portretten in blik.[7]