René Descartes
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Sekso o género | maskulino ![]() |
---|---|
Pais di nashonalidat | Fransia ![]() |
Nòmber den idioma propio | René Descartes, Renatus Cartesius ![]() |
Nòmber di dilanti | René, Cartesio ![]() |
Fam | Descartes ![]() |
Fecha di nasementu | 31 mart 1596 ![]() |
Lugá di nasementu | Descartes ![]() |
Fecha di boutismo | 3 aprel 1596 ![]() |
Fecha di fayesimentu | 11 febrüari 1650 ![]() |
Lugá di fayesimentu | Stockholm ![]() |
Modo di muri | kousa natural ![]() |
Kousa di morto | pneumonia ![]() |
Lugá di entiero | Abbey of Saint-Germain-des-Prés, Adolf Fredrik Church, Abbey of St Genevieve ![]() |
Tata | maricoel que lo lea ![]() |
Mama | Jeanne Brochard ![]() |
Sibling | Pierre Descartes ![]() |
Unmarried partner | Helena Jans van der Strom ![]() |
Yu | Francine Descartes ![]() |
Relative | Catherine Descartes ![]() |
Lenga materno | franses ![]() |
Dominio di idioma | Latin, franses ![]() |
Writing language | franses ![]() |
Funshon | professor ![]() |
A studia na | collège Henri-IV de La Flèche, Universidat di Leiden, Universidat di Utrecht, Prytanée National Militaire ![]() |
Academic thesis | Descartes' 1616 Law Thesis ![]() |
Doctoral advisor | Isaac Beeckman, Jacobus Golius ![]() |
Studiante | Gilles-François Boulduc, René Fédé ![]() |
Lugá di trabou | La Flèche, Poitiers, Stockholm ![]() |
Religion | Iglesia katóliko ![]() |
Notable work | set theory, Discourse on the Method, La Géométrie, The Description of the Human Body ![]() |
Movement | rationalism ![]() |
Miembro di | French Academy of Sciences ![]() |
Depicted by | Portrait of René Descartes ![]() |
Obranan den kolekshon | Geldersch Landschap en Kasteelen, Stedelijk Museum Amsterdam ![]() |
Copyright status as a creator | copyrights on works have expired ![]() |
René Descartes (pronunsiá na franses: /əəne deka /t /(escuchá); latinisashon: Renatus Cartesius; omástiko for di kua ta derivá e athetivo kartesiano; ☆ 31 di mart 1596 na La Haye en Touraine - † 11 di febrüari 1650 na Stockholm) tabata un filósofo, matemátiko i físiko franses konsiderá komo e tata di geometria analítiko i filosofia moderna, i tambe un di e protagonistanan ku su mes lus riba e entrada di e Revolushon Sientífiko.[1]
Su método filosofiko i sientífiko, ku e ta expone Den Reglanan pa e direkshon di mente (1628) i mas eksplisitamente den su Diskurso di método (1637), ta establesé un ruptura kla ku e skolastika ku tabata wòrdu siñá na universidatnan. E ta karakterisá pa su simplisidat —den su Diskurso di método e ta proponé solamente kuater norma— i ta pretende di kibra ku e rasonamentu skolastiko interminabel. E ta tuma e método matemátiko komo modelo, den un intento pa kaba ku e silogismo aristotéliko empleá durante henter Edat Media. Hopi elemento di Descartes su filosofia tin presedente den aristotelismo tardío, neoestoicismo di siglo 16 òf den filósofonan medieval.
Su deklarashon filosofiko mas konosí ta "Mi Ta Pensa, pues mi ta eksistí", ku ta Den Diskurso di método (1637) i Den Prinsipionan di Filosofia (1644), tabata un elemento esensial di racionalismo okidental, kontrario na e skol empirista ingles, i a formulá e konosí komo método cartesiano, pero di cogito ya tabata eksistí formulashonnan anterior, algun asina eksakto na su mes manera Esun Di Gómez Pereira na 1554, e Método ta konsistí di e formulashon ku Francisco Sánchez a hasi di Dje na 1576. Tur esaki ku antecedentenan Den Agustín di Hipona i Avicena, pa loke ya den su siglo el a ser akusá di plagio, entre otro pa Pierre Daniel Huet.
Su filosofia natural ta rechasá kualke apelashon na e metanan final, divino òf natural, dor di splika fenomeno natural den término mekaniko. Komo un katóliko dediká, su teologia ta insistí riba libertat kompleto for di e akto di kreashon di Dios. Negando di aseptá outoridat di filósofonan anterior, Descartes ta distinguí su punto di bista for di e filósofonan ku a antecede e. El a kibra ku e tradishon aristotéliko establesé un dualismo substansial entre alma —res cogitans, pensamentu— i kurpa —res extensa, ekstenshon—. El a radikalisa su posicion door di nenga di considera e animal, kende e ta concibi como un "machina", como un curpa sin alma. E teoria aki lo ser kritiká durante e Ilustracion, spesialmente pa Diderot, Rousseau i Voltaire.
Konsciente di e penasanan di Galileo pa su sosten na copernicanismo, el a purba di surpasa censura, disimulando parcialmente e novedad di e ideanan riba hende y mundo cu ta expresa su planteanan metafisico, ideanan cu lo suponi un revolucion pa filosofia y teologia. E influensia di cartesiano lo ta presente durante henter siglo 17: e pensadónan mas importante despues a desaroyá sistemanan filosofiko basá riba nan mes; sinembargo, mientras tabatin hende ku a asumi nan teorianan Malebranche òf Arnauld otronan a rechasá nan Hobbes, Locke, Spinoza, Leibniz, Pascal, Berkeley òf Hume.
E influensia di René Descartes riba siensia i matemátika ta igualmente evidente. E a hasi kontribushon den físika i optika. E sistema di koordinatanan kartesano a risibí su nòmber. E ta ser kredita komo e tata di geometria analitiko, e pontu entre algebra i geometria, usá den e deskubrimentu di kalkulashon infinitesimal.
Referensia
|