Jump to content

Wilson Godett

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Wak Godett (pagina di referencia) pa un otro nificacion di topico.
Wilson Godett
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di dilantiWilson Editá
Fecha di nasementu11 ougùstùs 1932 Editá
Fecha di fayesimentu19 aprel 1995 Editá
YuAnthony Godett, Mirna Louisa-Godett Editá
Okupashonboxer, politiko Editá
Deporteboxing Editá

Wilson "Papa" Godett (☆ 11 di ougùstùs 1932 na Willemstad - † 19 di aprel 1995 na Kòrsou) tabata un boksdó, sindikalista i polítiko yu di Kòrsou. Su nòmber di kariño tabata Papa Godett. E tabata un di e lidernan di e welga di Trinta di Mei i poko despues tabata kofundadó di partido FOL. El a wòrdu elegí miembro di parlamento di Antias Hulandes i konseho insular di Kòrsou. Den gabinete gabinete Evertsz el a okupá e puesto di minister di Labor i Asuntunan Sosial (1973-1977).

Biografia

[editá | editá fuente]

Godett a lanta den Otrobanda. El a kasa ku Norma Merenciana i huntu nan a haña shete yu, kuater yu hòmber i tres yu muhé, di kual uno a fayesé na edat hóben. Nan yunan mas konosí ta Anthony Godett i Mirna Louisa-Godett.

Ront di su binti aña, Godett tabata un bòksdó eksitoso bou di e nòmber Papa Diamante Negro. El a bòks kontra bòksdónan impreshonante manera Baby Dynamite, Sugar Boy Nando i Young Tunney. Na 1954 el a sali kampeon di Karibe. Despues el a bira un trahadó di haf kasual. Den añanan sesenta Godett a wòrdu elegi komo presidente di Algemene Haven Unie (A.H.U.), e sindikato mas importante den haf di Kòrsou. El a guia su trahadónan di haf ora nan a marcha ku trahadónan di Shell riba Fort Amsterdam na Willemstad dia 30 di mei 1969, gritando "pan i rèspèt", despues ku un wèlga na Wescar a plama pa e trahadónan di haf. Godett a wòrdu alkansá den lomba pa un bala di polis, i durante e disturbionan ku a sigui, trahadónan di haf a sende Heerenstraat na kandela i sakeo a surgi. Hulanda a manda tres shen marinero pa restorá òrdu. Gobièrnu Antiano a renunsiá.

Dia 5 di yüli 1969, Godett, huntu ku Amador Nita i Stanley Brown, a funda e partido polítiko Frente Obrero i Liberashon 30 di mei. E partido sosialista radikal aki a logra un viktoria grandi den e elekshon na september. E tempu ei, Godett tabata den prizòn pa su papel den e lantamentu di 30 di mei. El a keda liberá i a tuma su lugá komo miembro di Parlamento di Antias Hulandes. Godett a keda miembro di parlamento te 1992, i tabata miembro di Konseho Insular di 1971 pa 1990. Den gabinete Evertsz (1973 - 1977), Godett tabata Minister di Labor i Asuntunan Sosial, i poko tempu despues tambe di Kultura, Deporte i Rekreashon. Godett a baha e edat di penshun, pero no a oumentá e prima, loke a pone ku un penshun antiano no tabata bal muchu mas.

Na 1995 el a fayesé na edat di 62 aña.

Venezuela a honra Godett ku e Orden di Francisco de Miranda, i na Pietermaai (Willemstad) un kaya a haya su nòmber (Kaya Wilson Godett). Dia 29 di mei 1999 Antia Hulandes a emiti un stampia di 75 cen cu su potret riba dje.