Wilson Godett


Pais di nashonalidat | Reino Hulandes ![]() |
---|---|
Nòmber di dilanti | Wilson ![]() |
Fecha di nasementu | 11 ougùstùs 1932 ![]() |
Fecha di fayesimentu | 19 aprel 1995 ![]() |
Yu | Anthony Godett, Mirna Louisa-Godett ![]() |
Okupashon | boxer, politiko ![]() |
Deporte | boxing ![]() |
Wilson "Papa" Godett (☆ 11 di ougùstùs 1932 na Willemstad - † 19 di aprel 1995 na Kòrsou) tabata un boksdó, sindikalista i polítiko yu di Kòrsou. Su nòmber di kariño tabata Papa Godett. E tabata un di e lidernan di e welga di Trinta di Mei i poko despues tabata kofundadó di partido FOL. El a wòrdu elegí miembro di parlamento di Antias Hulandes i konseho insular di Kòrsou. Den gabinete gabinete Evertsz el a okupá e puesto di minister di Labor i Asuntunan Sosial (1973-1977).
Biografia
[editá | editá fuente]Godett a lanta den Otrobanda. El a kasa ku Norma Merenciana i huntu nan a haña shete yu, kuater yu hòmber i tres yu muhé, di kual uno a fayesé na edat hóben. Nan yunan mas konosí ta Anthony Godett i Mirna Louisa-Godett.
Ront di su binti aña, Godett tabata un bòksdó eksitoso bou di e nòmber Papa Diamante Negro. El a bòks kontra bòksdónan impreshonante manera Baby Dynamite, Sugar Boy Nando i Young Tunney. Na 1954 el a sali kampeon di Karibe. Despues el a bira un trahadó di haf kasual. Den añanan sesenta Godett a wòrdu elegi komo presidente di Algemene Haven Unie (A.H.U.), e sindikato mas importante den haf di Kòrsou. El a guia su trahadónan di haf ora nan a marcha ku trahadónan di Shell riba Fort Amsterdam na Willemstad dia 30 di mei 1969, gritando "pan i rèspèt", despues ku un wèlga na Wescar a plama pa e trahadónan di haf. Godett a wòrdu alkansá den lomba pa un bala di polis, i durante e disturbionan ku a sigui, trahadónan di haf a sende Heerenstraat na kandela i sakeo a surgi. Hulanda a manda tres shen marinero pa restorá òrdu. Gobièrnu Antiano a renunsiá.
Dia 5 di yüli 1969, Godett, huntu ku Amador Nita i Stanley Brown, a funda e partido polítiko Frente Obrero i Liberashon 30 di mei. E partido sosialista radikal aki a logra un viktoria grandi den e elekshon na september. E tempu ei, Godett tabata den prizòn pa su papel den e lantamentu di 30 di mei. El a keda liberá i a tuma su lugá komo miembro di Parlamento di Antias Hulandes. Godett a keda miembro di parlamento te 1992, i tabata miembro di Konseho Insular di 1971 pa 1990. Den gabinete Evertsz (1973 - 1977), Godett tabata Minister di Labor i Asuntunan Sosial, i poko tempu despues tambe di Kultura, Deporte i Rekreashon. Godett a baha e edat di penshun, pero no a oumentá e prima, loke a pone ku un penshun antiano no tabata bal muchu mas.
Na 1995 el a fayesé na edat di 62 aña.
Honor
[editá | editá fuente]Venezuela a honra Godett ku e Orden di Francisco de Miranda, i na Pietermaai (Willemstad) un kaya a haya su nòmber (Kaya Wilson Godett). Dia 29 di mei 1999 Antia Hulandes a emiti un stampia di 75 cen cu su potret riba dje.
Referensia
|