Zika (keintura)
| Supkategoria di | viral infectious disease, Zika virus infection, notifiable disease, mosquito-borne disease, disease |
|---|---|
| Causa | Zika virus |
| Health specialty | malesa infeksioso, neonatology |
| Symptoms and signs | fever, conjunctivitis, arthralgia, maculopapular rash, headache |
| Medical examination | polymerase chain reaction, ELISA, PRNT |
| Possible treatment | symptomatic treatment |
| Disease transmission process | mosquito borne transmission, vertically transmitted infection, sexually transmitted infection |
| Hashtag | ZikaFever |
| Has natural reservoir | hende, monkey, Aedes |
| NCI Thesaurus ID | C128423 |
E vírùs di zika ta un enfermedat transmití pa sangura; entre otro e sangura di ‘gele koorts’ Aedes aegypti i sangura Aedes albopictus ku ta transmiti dengue i chikungunya . Ademas di haña e infekshon via sangura, sientífikonan a determiná ku por haña zika tambe via di sèks.[1] Den mayoria di kaso, e síntomanan di e vírùs (keintura di zika) ta relativamente suave. Mayoria di hende no tin síntoma mes. Sinembargo, entre tantu a keda probá ku un infekshon durante embaraso por afektá e yu den barika, kousando mikrosefalia.

E vírùs ta konosí desde 1947, ora ela keda konstatá serka un makaku den selva di Zika na Uganda. E nomber di e vírùs ta derivá di e selva aki. Desde dekada 50 di siglo 20 e ta okuri na e paisnan denter di e faha di ekuator di Afrika te Asia. Di 2007 te 2015 e vírùs a plama den direkshon ost, krusando e Oceano Pasifiko i alkansando e kontinentenan di Amérika, inkluyendo Karibe.[2] Esaki a kondusi na e epidemia di zika na aña 2015-2016. Na 2015 Brazil a observá 2400 caso di mikrosefalia i 29 morto.
| Fuente, nota i/òf referensia |