Harry Zimmerman

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.


Harry Zimmerman (☆ 20 di febrüari 1950 na Kòrsou - † 3 di mart 2014 na Aruba) tabata un kantante, kantoutor i músiko yu di Kòrsou, kende a titulá "Rei di Tumba" di Kòrsou na tres okashon. E tabata un di e tumberonan talentoso i grandi di Kòrsou.

Biografia[editá | editá fuente]

Harry Zimmerman a nase na Kòrsou i tabata saminero. E tabata konosí komo e "Tilburgse jongen", dor ku e tabata kanta den koro ku e Frater di Tilburg.

Na e edat di 15 aña el a debutá den Festival di Tumba di Kòrsou i a partisipa konsekutivamente den 31 edishon. E tabata kompositor di varios di su kantikanan pa festival di tumba. Semper e temanan di su kantikanan tabata kultura, herensia i historia di Kòrsou; via di músika e tabata eduka su pueblo. E kantika "Tula" tabata un di su kantikanan ku a pega mas na Kòrsou.[1]

Na 1980 el a wòrdu koroná Rei di Tumba ku e komposishon "Zjogorogo", kual su título ta referí na e lastramentu di pia bisti ku sapatu, sandalia of apargata durante karnaval. Ku e komposishonnan ‘E meres’é’ (1990) i ‘Nos ta bibu’ (1999) Zimmerman a bolbe titulá ganadó di e Festival di Tumba di Kòrsou.[2] E tema di e ultimo kantika tabata den cuadro di e 500 añanan di Corsou.[3] Multiple biaha Zimmerman a kai entre e finalistanan di e festival i a yega di termina na e di dos lugá, despues di Boy Dap.[4]

Den añanan setenta di siglo 20 Zimmerman a forma parti tambe di bandanan manera Super Dynamic, Casama, i Super 8. Ku su dominio di idioma e por a kanta tantu na Spaño, Papiamentu komo Hulandes. Seguidamente e tabatin su propio agrupashon bou nòmber di "Harry Zim i su Orkesta". Na 1990 el a saka su di 5 mini LP i a hasi un tur di promoshon ku e banda "Era" pa Hulanda. Komo músiko e tabata perkushonista i tokadó di wiri, raspa, kampana i tambú.[3]

Su último añanan di bida Zimmerman a pasa na Aruba i tabata basta dia malo antes di fayese dia 3 di mart 2014 na edat di 64 aña. Net un luna promé ku su fayesimentu parlamentario i saminero Jacinta Scoop-Constancia, a organisá un homenahe pa e tumbero den su bario Boka Sami. El a wòrdu derá na Kòrsou, kua gastonan a wòrdu kubrí pa e akshon di kolekta di hobennan i un radioton, organisá pa e dos radioemisora Radio MAS i Direct 107.1 FM.[5]

Diskografia[editá | editá fuente]

Album[editá | editá fuente]

  • 1987 - Kalidat
  • 1988 - El Unico
  • 1990 - Saminero Real

Single[editá | editá fuente]

  • 1988 - Ku Carinio y Amor pa mi Pueblo
  • Dal bai na boshi / Ban tuma aden (ku Luti Samson)

Link eksterno[editá | editá fuente]