Festival di Tumba di Kòrsou
Festival di Tumba di Kòrsou ta un kompetensia musikal di komposishonnan di tumba, ku ta wòrdu organisá anualmente na Kòrsou. E festival, ku usualmente ta tuma lugá den di dos mita di yanüari, ta enserá presentashon di e partisipantenan durante tres anochi di preselekshon, despues di kual e kantantenan finalista ta bolbe presenta den e anochi final. Ta usa e komposishon ganadó komo roadmarch pa Karnaval di Kòrsou i su kantante ta wòrdu proklamá "Rei(na) di Tumba".
Historia
[editá | editá fuente]Na 1970 e komishon organisadó di Karnaval ta akordá ku e "Asosiashon di Músika" ku e roadmarch di Karnaval lo mester ta músika tipiko di Kòrsou. Ta skohe pa introdusí e ritmo di tumba ku letra na Papiamentu pa remplasá kalipso, un ritmo popular karibense usando letra na ingles. Promotornan tras di tumba komo músika karnavalesko tabata entre otro Boy Dap i Juan Camelia.[1] Foi djaki ta nase e festival di tumba, unda un hurado ta saka e hit musikal bailabel ku lo wordu toka kontinuo durante fiesta i paradanan di Karnaval.[2] Pa e kompetensia a fiha algun regla, entre otro pa ku e ritmo i e letra di e komposishon. Den kurso di tempo a amplia e reglanan, eliminando hasta komentario polítiko foi e letra.[3]
Dia promé di febrüari 1971 e promé festival ta tuma lugá den Teatro Roxy na Willemstad. Den e edishon aki e kantante Boy Dap ta sali Rei di Tumba entre e 16 komposishon presentá dilanti un públiko di 384 persona. Despues di su inisio e festival a krese rápidamente. Curom tabata e promé radio emisora pa transmití e evento bibu ku Hermanito Narvaez komo e promé reportero radial.[4]
Na 1981 20 komposishon a wòrdu presentá pa un públiko di 5000 hende.[5] E públiko kresiente a pone e festival muda pa lugánan manera Industriehal Zeelandia, stadion SUBT, Sentro Deportivo Körsou (SDK) i Curaçao Festival Center.
Pa motibu di e krisis di corona no a tene e festival na 2021 i 2022.[6] Na su lugá a organisá e Tumba Revival Festival, un festival sin kompetensia i sin públiko unda a presenta e 50 kansion ganadó den e historia di e festival di Kòrsou. Esaki a wòrdu transmití na Aruba, Boneiru i Kòrsou via kanalnan di televishon.[7] E di 51 edishon di e festival a sigui na 2023, kontando ku un partisipashon di 48 komposishon nobo.[8] Te ku 2015 e inskripshonnan pa partisipa tabatin un promedio di 60 partisipante, loke den e periodo despues te ku 2025 no a ser alkansa.[9]
Islanan ABC
[editá | editá fuente]Desde 1971 tambe tin festival di tumba na Aruba i Boneiru den kuadro di e temporada di Karnaval. Kantantenan di Aruba i Boneiru tambe por partisipa na e festival di Kòrsou. Den e promé festival di tumba di Islanan ABC, ku a tuma lugá na Aruba na 1989, Boy Dap ta keda elegi e promé "Rei di Tumba di Antias i Aruba" ku su tumba Waya pasa bai.[10]
Lista di ganadó
[editá | editá fuente]| Aña | Komposishon | Intérprete | Kompositor | Areglista | Banda | Lugá |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1971 | Bash’é | Boy Dap | Boy Dap | Estrellas del Caribe | Teatro Roxy | |
| 1972 | Den Karnaval | Erwin Kastaneer | Super Combo Kastaneer | |||
| 1973 | Dal’é Kos | Boy Dap | Estrellas del Caribe | |||
| 1974 | Mand’é | Boy Dap | Estrellas del Carib | |||
| 1975 | Bin Bo Bula Aden | Mr. Saab | Sidney Isidora | Rignald Recordino | Super Special Combo | |
| 1976 | Hak’é | Edwin Thomasa | Edwin Thomasa | Estrellas del Caribe | ||
| 1977 | Antifas Di Buriku | Rene Samson | Los Locos Samson | |||
| 1978 | Un-dos-tres fásil | Mr. Saab | Doble-R & Super Special Stars | Teatro Cinelandia | ||
| 1979 | Sigui Awor | Boy Dap | Boy Dap | Exploshon Latina | Stadion SUBT | |
| 1980 | Zjogorogo | Harry Zimmerman | Jacobo Colina | |||
| 1981 | Tur Hende Kompañ’é | Boy Dap | Exploshon Latina | |||
| 1982 | Kologá | Luti Samson | René Samson | Rignald Recordino | Doble-R & Super Special Stars | Sentro Deportivo Kòrsou |
| 1983 | Un Biaha Mas | Boy Dap | Exploshon Latina | |||
| 1984 | Habri Sera | Gibi Doran | Beti Doran / Gibi Doran | |||
| 1985 | Despensa E Ta Bin | Boy Dap | Piña Colada | |||
| 1986 | Bon Fanátiko | Efraim Gumbs | Efraim Gumbs | Juan Camelia | ENOS | |
| 1987 | Kòrsou | Richenel 'Mr Babalu' Kirindongo | ||||
| 1988 | E Barku Yama Karnaval | Wilson Frans | ||||
| 1989 | Waya Pasa Bai | Boy Dap | Boy Dap | Arnell Salsbach | Arnell i su Orkesta | |
| 1990 | E Meresé | Harry Zimmerman | Harry Zimmerman | ERA Outentiko | ||
| 1991 | Pia Pia Man’é Un Trambia | Elia Isenia | Elia Isenia | Axel Concencion | Turbo Jet | |
| 1992 | Bòlt’é Blachi | Boy Dap | Boy Dap | Gibi i Eksplosivos | ||
| 1993 | Sobredósis Di Amor | Urvin "Luwi" Jano | Gibi Doran | Gibi i Eksplosivos | ||
| 1994 | He é Wak Un Bestia Ei | Mr. Saab | Rignald Recordino | Rignald Recordino | Doble-R & Super Special Stars | |
| 1995 | E Baranka’ki Defend’é | Ike Jesurun | Ike Jesurun | Rignald Recordino | Doble-R & Super Special Stars | |
| 1996 | Den Gol | Ike Jesurun | Ike Jesurun | Rignald Recordino | Doble-R & Super Special Stars | |
| 1997 | Klab’é | Boy Dap | Gibi i Orkesta | |||
| 1998 | Ten’é… Sakudi’é | Urvin Jano | Gibi i Orkesta | |||
| 1999 | Nos Ta Bibu | Harry Zimmerman | Harry Zimmerman | Doble-R & Super Special Stars | ||
| 2000 | Dal’é Klave | Hendrik de Windt | Marlon "Lonte" Conradus | Ravello Antoin | Pleasure Chispa | |
| 2001 | Much’i Otrabanda | Izaline Calister | Gibi Doran | Gio Fuertisimo | ||
| 2002 | Awe | Elia Isenia | Elia Isenia | Gio Fuertisimo | ||
| 2003 | Awor Ta Mi Ora | Farley Lourens | Farley Lourens | Chispa Band | ||
| 2004 | Ata Palabra | Farley Lourens | Farley Lourens | Chispa Band | ||
| 2005 | Lòs Laga Bai | Farley Lourens | Farley Lourens | Chispa Band | ||
| 2006 | Mi Soño | Reinir Lijfrock | Axel Pikero | No Game | ||
| 2007 | Karnaval Metamorfósis | Tico "Benoni" Balentien | Oko Dap | ERA | ||
| 2008 | Den Bo Brasa Mi Ke Ta | Hendrik de Windt | Hendrik de Windt | |||
| 2009 | Den Bahia | Tico Balentien | Oko Dap | ERA | ||
| 2010 | Mi Pueblo A Manda Mi | Elia Isenia | Elia Isenia | Gio Fuertisimo | ||
| 2011 | Pará Den Mi Sapatu | Hendrik De Windt | Hendrik de Windt | ERA | ||
| 2012 | Un Humilde Piedra | Amos Balentin | Amos Balentin | Gregory Colina | ERA | |
| 2013 | Wowo Riba Bo | Djuric Virginie | Oko Dap | Jose "Uti" Gregorio | Gio Fuertisimo | |
| 2014 | Den E Hanchi Ei, Den E Kaya Ei | Ike Jesurun | Ike Jesurun | Gregory Colina | ERA | |
| 2015 | Mucha Di Kaya | Amos Balentin | Gregory Colina | Gregory Colina | O Vega | |
| 2016 | Nos Dos Ta Bati Bai | Tico Balentien | Gregory Colina | Gregory Colina | ERA | |
| 2017 | Rementé den Stadion di S.U.B.T. | Amos Balentin | Darrel "Titi" de Palm/ Dwight Leoneta | Darrel de Palm/ Dwight Leoneta | Dejavu | |
| 2018 | Sende Lus Riba Kòrsou | Urvin Jano | Darwin Gregg | Ravelo Antuan | Buleria | |
| 2019 | Kòrsou Ta Den Su Gloria | Gilbert 'Dibo' Doran | Gilbert 'Dibo' Doran | Randal Corsen | One Flavaz | |
| 2020 | Kòrsou Tei Bula | Raynor "Raey" Lauffer | Hendrik de Windt | Dwight Leoneta | Gentz | |
| 2021 2022 | festival kanselá dor di COVID-19 | - | - | - | - | |
| 2023 | Kaminda tin huma tin kandela | Raynor 'Raey' Lauffer | Oko Dap | Dwight Leoneta | Gentz | |
| 2024 | Tera kòrda ken mi ta | Sharrel "Adjatay" Denisia | Amos Balentin | Darrel de Palm | One Flava | |
| 2025 | Nos bida ta un Fiesta | Jefdaney "J'Dey.M" Manuela | Marvin Snijders / Furgell Wijngarden / Ingemar Pietersz | Darrel de Palm | One Flavaz | |
| 2026 | Awe ta mi so ku bo | Charelson 'Sontje' Mercelina | Ismael 'Ike' Jesurun | Angelo Dopwell | ERA | Festival Center Brievengat[11] |
Mira tambe
[editá | editá fuente]Referensia
|