Papiamentu
Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
- E artíkulo aki ta skibí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
- Por fabor indiká "fuente konfiabel" di informashon.
Kontenido |
[editá] Resúmen
E lenga materno di e poblashon di e tres islanan Aruba, Boneiru i Korsou yama “Papiamentu” na Kòrsou, “Papiamento” na Aruba i “Papiamen” na Boneiru. E artíkulo akí ta deskribí e lenga generalmente. Tambe lesa Papiamento na Aruba i Ortografia di papiamentu (na Kòrsou).
Papiamentu ta varia un poko isla pa isla, bario pa bario, dékada pa dékada. Vokabulario i entonashon ta kambia un tiki. E diferensia di mas grandi ta entre e ortografia (sistema di skibimentu) di Aruba i di Kòrsou.
[editá] Status
Na Aruba, papiamento i hulandes ta idiomanan ofisial. Na Antias Hulandes, papiamentu, ingles i hulandes ta ofisial.
Den senso di 2000 i 2001, 106.054 hende na Kòrsou, 59.984 hende na Aruba, i 8059 hende na Boneiru a bisa ku papiamentu tabata nan idioma papiá na kas. Kasi tur hende ku ta biba na e islanan ABC for di nasementu por papia e lenga. Ademas hopi imigrante for di e islanan ABC ta biba na Hulanda; nos no sa kuantu ta papia papiamentu na kas ainda.
[editá] Ortografia i fonologia
Kòrsou i Boneiru ta uza un sistema di skibimentu fonétiko. Aruba tin un sistema históriko hopi similar na spaño.
Partinan distintivo di e sistema di Kòrsou[1]:
- E zonido /k/ semper ta indiká pa e lèter k. (Na Aruba /k/ por habitá c òf k .)
- Aksènt agudo ta indiká sílaba ku tin strès impronostikabel.
- E sistema di Kòrsou tin e lèternan è, ò, ù, ü.
- E sistema di Kòrsou no tin x.
[editá] Vokalnan
Papiamentu tin e siguiente 9 vokalnan.[2] E sistema di Kòrsou tin un símbolo pa kada vokal. E sistema di Aruba ku 6 símbolo tin mas ambigwedat.
| A.F.I. | Ortografia di Kòrsou | Ortografia di Aruba |
|---|---|---|
| a | a den kana | a den cana |
| e | e den sker, nechi | e den sker (= ingles to rip) |
| ɛ | è den skèr, nèchi | e den sker (= ingles scissors) |
| i | i den chikí | i den chikitin |
| o | o den bonchi, doló | o den dolor |
| ɔ | ò den bònchi, dòler | o den dollar |
| u | u den kunuku | u den cunucu |
| ø | ù den brùg | u den brug |
| y | ü den hür | uu den huur |
[editá] Nota
- ↑ Ortografia di papiamentu, di dos edishon. Korsou: Sekshon Informativo di Schooladviesdienst, 1983
- ↑ Philippe Maurer. Die Verschriftung des Papiamentu, den Zum Stand der Kodifizierung romanischer Kleinsprachen. Gunter Narr Verlag, 1990