Salta pa kontenido

Felix de Rooy

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
 E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Felix de Rooy
Felix de Rooy
Felix de Rooy
Informashon básiko
Nòmber kompleto Felix René de Rooy
Nasementu  3 di novèmber 1952
 Kòrsou
Informashon profeshonal
Ofishi direktor di sine, textile artist, director, ilustrado, collector, art critic, exhibition curator, pintor, collagist
Obra
Obra notabel Wit over Zwart
Famia
Tata René de Rooy
Otro informashon
Partisipante pa Tropical Kingdom
Distinshon Premio Cola Debrot (1979)
dbnl-profil
(en) IMDb-profiel
[Editá Wikidata] · [Manual]

Felix René de Rooy (☆ 3 di novèmber 1952 na Otrobanda) ta un artista visual, direktor di teatro i sine, aktor, eskritor, kurator i kolekshonista di Kòrsou. Den su arte, De Rooy ta atendé diferente tabú i prehuisio tokante rasa, género i seksualidat.[1]

El a gana diferente premio di sine, manera e Paul Robeson Award na Burkina Faso i e Saúl Yelín Award na Havana, Cuba.[2] El a risibí e premio hulandes Gouden Kalf na dos okashon despues ku el a risibí na 1979 e premio Cola Debrot, e premio kultural mas haltu den Karibe Hulandes.

Biografia

[editá | editá fuente]

De Rooy ta yu di Thelma ten Meer i René de Rooy (1971-1974), eskritor i eskultor sürnameño-antiano.[3] El a lanta na Kòrsou, Sürnam i México.[4] Despues di a studia pintura i téknika gráfiko na Vrije Akademie voor Beeldende Kunsten Psychopolis na Den Haag. Na Kòrsou el a topa Norman de Palm ku a bira su pareha di bida. Nan a bai New York University huntu, kaminda de Rooy a optené un 'master of arts' den direkshon sinematográfiko na 1982 i de Palm a gradua den teatro edukativo.[4][5] Huntu ku Norman de Palm el a funda e grupo di produkshon teatral i sinematográfiko Ilushon Kósmiko (Cosmic Illusion), despues rebatisá na Cosmic. Nan dos tabata produsí drama i presentashonnan di baile den un ritmo haltu ku tabata duna espasio tanto na storianan afrokaribense komo adaptashonnan di obranan klásiko.[6] El a traha tambe e seri di dokumental Heritage of Slavery (2003), akompaña pa un eksposishon biahante.

De Rooy ta hopi konsiente di su identidat afrokaribense i ta usa esaki tambe den tur su ekspreshonnan kreativo. E ta traha pintura, dibuho, kolahe, asamblahe i instalashonnan, i di e forma aki e ta komenta riba e historia di sklabitut, ku e meta pa mantene bibu e debate riba e historia blanko i pretu. Su temanan ta transkultural i ta trata di e manera ku diferente kultura ta mira otro. E ta yama su estilo "realismo síkiko"; e ta traha imágennan soñolento i kolórido den kual sernan humano i mitológiko ta sentral.

Komo kurator de Rooy a produsí varios eksposishon. Den e eksposishon Wit over Zwart (1989) den Tropenmuseum na Amsterdam, el a mustra ki stereotipo i prehuisionan ta keda reflehá den buki di karikatura, obheto di uzo, ko'i hunga, buki y posternan di propaganda.[7] Huntu ku René Wissink, de Rooy ta bai traha un Museo di Sürnam na Amsterdam ku segun plan lo habri su portanan na novèmber 2024.[8]

Sinematografia

[editá | editá fuente]
  • 1983 - Joe's Bed-Stuy Barbershop: We Cut Heads (1983, komo direktor kreativo)
  • 1984 - Desiree (komo direktor)
  • 1986 - Almacita di desolato (1986, komo diseñadó di produkshon i direktor)
  • 1990 - Ava & Gabriel - Un historia di amor (komo direktor kreativo i direktor)
  • 1997 - Marival (dokumental, komo direktor)
  • 2011 - Muhe Frida (komo sineasta)[9]
  • 2011 - Island Reflections (video promoshonal, komo sineasta ku Kirk Claes)[10]
  • 2013 - Roest & Koraal (komo sineasta, huntu ku Kirk Claes)
  • 2015 - The Renny Show (komo eskritor i direktor)
  • 2017 - Double Play (komo diseñadó di produkshon)
  • 2020 - Buladó (komo aktor den papel di welo Weljo)

1977 - Mama Kòrsou i su yu sin trabou (komo eskritor i direktor)

  • 1979 - Premio Cola Debrot
  • 1991 - International Film Festival di Amiens, premio spesial di hurado pa Ava & Gabriel - Un historia di amor
  • 1990 - Nederlands Film Festival, premio 'Gouden Kalf' pa Ava & Gabriel - Un historia di amor[11]
  • 1986 - International Film Festival di Taormina, premio di públiko pa Almacita di desolato
  • 2017 - Black Achievement Award di Hulanda
  • 2024 - Premio 'Gouden Kalf' di Hulanda pa kultura sinematigráfiko[12]

Bibliografia

[editá | editá fuente]
  • 2012 - Ego Documenta: The Testament of My Ego in the Museum of My Mind; Visual art, theater, film, exhibits, portraits, writings ku Stefan van Raaij i Barbara Martijn, diseñá pa René Wissink (Atelier Argos) (ISBN 978 9460222092)[13]