Rudolf Boskaljon

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Rudolf Boskaljon
Nòmber i FamRudolf Boskaljon
A nase28 di mart 1887
NashonalidatHulandes
TerenoMúsiko
Kompositor
Dirigente
Estudiooutodidakto

Rudolf Frederik Willem Boskaljon (☆ 28 di mart 1887 na Kòrsou - † 31 di desèmber 1969 na Kòrsou) tabata un músiko, dirigente, instrumentalista i kompositor di Kòrsou. El a haya fama pa su dedikashon na arte na Kòrsou i a atkeri e título di honor "tata di músika kurasoleño".[1]

Biografia[editá | editá fuente]

Rudolf Boskaljon, konosí tur kaminda komo "Shon Dòdò", a nase na 1887 komo yu di Johannes Petrus ("Shon Janchi") Boskaljon (1863-1936), kende tabata dirigente di orkesta i kompositor di wals i danza banda di su profesion komo militar. Durante su karera largu komo amtenar Shon Dòdò a okupá diferente funshon, entre otro komo archivista na sekretariado di gobièrnu.[2]

Shon Dòdò tabata toka diferente instrumento i tabata outodidakto.[3] Pa fió el a yega di tuma les di Paul Quirino de Lima, dosente di fió, kompositor i tata di kompositor Emirto de Lima.[4] E tabata fundadó di e promé i na 1939 di e di dos Orkesta Filarmóniko di Kòrsou (Curaçaosch Filharmonisch Orkest) i tabata su dirigente pa mas ku 25 aña. E orkesta tabata tene presentashon i konsierto na Kòrsou i Aruba, inkluso ku solista tantu lokal komo internashonal. Na yüni 1944 e orkesta a alkansá un klimax den su eksistensia, ora durante konsierto tabata toka piesanan únikamente di kompositor antiano. Boskaljon tabata aktivo komo kompositor. Tin varios komposishon di marcha riba su nòmber, di kual "De Prinsessenmarsch" a wòrdu toka na okashon di e nasementu di prinsesa Juliana dia 30 di aprel 1909.[5] Pa su komposishon sinfóniko "Curaçao" el a usa material temátiko derivá di kantikanan popular kurasoleño manera "Luna ku solo lagami pasa", "Nos tera ta baranka" i "E kas e kas ta bon traha".

Komo pionero i motor Boskaljon tabata stimula bida kultural pa komunidat di Kòrsou; el a organisá entre otro konsiertonan pa hubentut i a introdusí músika klásiko i mundial. E tabata kofundadó di e Sírkulo di Arte di Kòrsou (Curaçaosch Kunstkring) i durante su añanan komo presidente a atrae un halá di artista internashonal pa duna presentashon. Huntu ku su yerno Chris Engels e tabata na 1947 kofundadó di Museo di Kòrsou y na 1960 fundadó di Skol di Músika di Kòrsou (Curaçaose Muziekschool).[6] Na 1958 a sali publiká su estudio tokante bida musikal na Kòrsou titulá Honderd jaar muziekleven op Curacao.

Rudolf Boskaljon tabata kasá ku Graciela V. Ecker i huntu nan tabatin dos yu muhé, di kual Lucila Engels-Boskaljon (1920-1993) a destaká komo artista visual. Despues di un periodo di lucha pa su salú el a fayesé dia 31 desèmber 1969 na edat di 82 aña.

Distinshon[editá | editá fuente]

  • Na 1935 el a keda kondekorá komo Kabayero (Ridder) den Orden di Oranje-Nassau y na 1962 a wòrdu promové pa Ofisial (Officier).[7]
  • Pa su méritonan musikal e ta risibí na 1954, como promé antiano, e "Klavel di Plata" (Zilveren Anjer) instituí pa prínsipe Bernard di Hulanda.[8]
  • Shon Dòdò a keda apuntá pa bida presidente honorífiko di Orkesta Filarmóniko di Kòrsou.