Radulphus Hermus
| Adrianus Hermus | ||
|---|---|---|
| Frater Radulphus | ||
![]() | ||
Frater Radulphus na Scherpenheuvel | ||
| Informashon básiko | ||
| Nasementu | 3 di yüni 1869 Klundert, Hulanda | |
| Fayesimentu | 22 di aprel 1961 Vught, Hulanda | |
| Informashon profeshonal | ||
| Ofishi | misionero, edukador | |
| Obra | ||
| Obra notabel | Himno di Kòrsou | |
| Religion | ||
| Religion | Katóliko | |
| Órden di kombento | Frater di Tilburg | |
| Konsagradó | 1886 | |
E ekspanshon (man robes) di St. Thomascollege na Otrobanda ehekutá pa Hermus | ||
| Imágen riba | ||
| [Editá Wikidata] · [Manual] | ||
Adrianus Hermus, mas konosí komo Frater Radulphus (☆ 3 di yüni 1869 na Klundert, Hulanda[1] – † 22 di aprel 1961[2] na Vught, Hulanda) tabata un misionero katóliko hulandés i miembro prominente di e Fraternan di Tilburg. El a dediká 65 aña di su bida na Kòrsou, kaminda el a desplegá un papel fundamental den e desaroyo di enseñansa, arkitektura i kultura. Hermus ta konosí tambe komo outor di un prekursor di e himno nashonal di Kòrsou.
Biografia
[editá | editá fuente]Na 1886, Hermus a uni ku e kongregashon Fraternan di Tilburg, mesun aña ku e promé fraternan a yega Kòrsou. Kuater aña despues, na 1890, e mes a yega Kòrsou pa duna les na St. Thomascollege na Otrobanda, fundá pa Ferdinand Kieckens na 1887.
Na 1897 el a bira kabesante di St. Josephschool na Pietermaai. Na aña 1920 el a bira superior di e mishon di e fraternan i direktor di St. Vincentiusgesticht na Scherpenheuvel, unda el a reorganisá e instituto den un skol di ofishi.[3]
Fuera di un interupshon di kuater aña (1916–1920), ora ku e tabata superior general na Tilburg, Hermus tabata aktivo na Kòrsou pa hopi dèkada. Na 1959 el a repatriá pa Hulanda, unda na Vught el a fayesé 22 di aprel 1961 na edat di 91 aña.
Rol den enseñansa
[editá | editá fuente]Entre 1909 i 1955, Hermus tabata inspektor obispal pa enseñansa katóliko na Antias Hulandes. Den e kapasidat aki el a influensiá e desaroyo di skolnan di manera signifikante i tabata tuma inisiativa pa mehora infrastruktura di enseñansa.
Hermus tabata un artista autodidakto i un jack-of-all-trades. E tabata un lingwista, ku tabata papia hulandes, spaño, ingles i papiamentu ku gran fluides, i además tabata sa italiano, franses i aleman. E tabatin konosementu amplio di siensia i biologia, loke el a integra den enseñansa i formashon.
Fuera di su trabou pastoral i edukativo, Hermus tabata un arkitekto autodidakto. El a fungi komo supervisor pa konstrukshon di varios skol i kas pa fraternan. Na Kòrsou, e ekspanshon di St. Thomascollege ku arkonan karakterístiko a duna orígen na loke despues tabata yamá e “estilo Radulphus”.[4] Na Aruba, el a diseña i supervisá konstrukshon di e kas pa e Fraternan di Tilburg, ku a habri na 1915 y ku mas despues, na 1937, a wòrdu renombrá "Huize de la Salle". Awendia, e mes edifisio ta fungí komo edifisio prinsipal di Universidat di Aruba.[5]
Himno Nashonal
[editá | editá fuente]Na su despedida pa regresa Hulanda a kanta e himno Dushi Kòrsou, di kua e letra original a wòrdu skirbí pa Hermus na okashon di e koronashon di Reina Wilhelmina na 1898. El a skirbi e letra riba un melodia di un kantika di independensia di Tirol. Na 1930 su poema a wòrdu poné na músika dor di Frater Candidus. E kantika tabata konosí inisialmente komo Den Tur Nashon, segun e frase di apertura Den tur nashon nos patria ta poko konosi. E letra a konosé algun kambio na 1937 i 1945. Na 1978 el a wòrdu adaptá ekstensivamente despues di kua el a haña e status ofisial di himno nashonal.
Un di su kontribushonnan mas konosí ta riba tereno di músika i kultura nashonal. Na 1898, na okashon di e koronashon di Reina Wilhelmina, Hermus a skirbi e letra di un kantika patriótiko, riba un melodia di Tirol. Na 1930, su poema a wòrdu poné na músika dor di Frater Candidus. E kantika a bira konosí komo Den Tur Nashon, segun su frase di apertura: “Den tur nashon nos patria ta poko konosí.” Na 1937 i 1945 e letra a haña algun kambio.
Na su despedida pa regresa Hulanda na 1959, e himno a wòrdu kanta na honor di Hermus. Na 1978 el a wòrdu adaptá den su forma aktual i a haña status ofisial di himno nashonal di Kòrsou.
Honor
[editá | editá fuente]
Hulanda - Kabayero (ridder) den Orden di Oranje-Nassau (1924)
Hulanda - Ofisial (officier) den Orden di Oranje-Nassau (1936)[3]
Venezuela: Medaya di Oro pa Enseñansa (1938)
Siudat Vatikano: Pro Ecclesia et Pontifice (1944)
Hulanda - Kabayero (ridder) den Orden di Leon Hulandes (1946)
Kòrsou - Kolegio Radulphus na Willemstad, fundá na 1948, a haña su nòmber for di Fr. Radulphus Hermus.[6] E skol ta awendia un institushon edukativo prominente riba e isla despues di a evolushoná for di su ròl original komo un ekstenshon di St. Thomascollege. Den e sala enfrente di e entrada prinsipal di su edifisio na Cas Coraweg tin un busto di Fr. Radulphus, diseñá pa Th.J. for di Delft i fabriká pa Eerste Curaçaose Aardewerkfabriek na Suffisant.[7]
Fuente, nota i/òf referensia
|
