Oda Blinder

Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Oda Blinder
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di dilantiOda Editá
SeudónimoOda Blinder Editá
Fecha di nasementu10 novèmber 1918 Editá
Lugá di nasementuWillemstad Editá
Fecha di fayesimentu30 yüli 1969 Editá
Lugá di fayesimentuWillemstad Editá
RelativeJoseph Sickman Corsen Editá
Dominio di idiomaHulandes Editá
Okupashonpoeta, eskritor Editá
Lugá di trabouKòrsou Editá

Oda Blinder, pseudónimo di Maria Yolanda Corsen (☆ 10 di novèmber 1918 na Willemstad – † 30 di yüli 1969 na Kòrsou) tabata un poeta di Kòrsou. E ta okupá, huntu ku e poetanan Aletta Beaujon i Carla van Leeuwen, un lugá úniko den poesia kurasoleño na idioma hulandes.[1]


Bida[editá | editá fuente]

Yolanda Corsen tabata yu di Charles Sickman Corsen (1889-1971) i Jannetje Juliana Antonia Palm (1890-1962). El a lanta den un famia katóliko, unda e tabata e di dos di seis yu. Despues di logra su Mulo-diploma e ta haya empleo na Maduro & Curiel's Bank. Sin nunka kasa, e ta keda biba serka su mayornan den Mgr. Nieuwindtstraat na Otrobanda. Apesar di su salú debil, algu ku el a lucha kune durante henter su bida, e ta keda kuida su mayornan. E ta fayesé poko despues di e disturbionan di Trinta di Mei ku a kambia Kòrsou pa semper. Ta suponé ku Blinder a heredá su inklinashon pa poesia di su welo, Joseph Sickman Corsen (1855-1911), kende tabata kompositor, eskritor i traduktor. Komo poeta el a haya fama ku e poema Atardi (1905), kual a duna inisio na poesia na Papiamentu na Kòrsou. Famia Corsen ta konta ku un poeta mas den persona di Charles (Chal) Corsen, kende tambe tabata artista plástiko.

Obra di Oda Blinder[editá | editá fuente]

Publikashon separá[editá | editá fuente]

  • Brieven van een curaçaose blinde en andere gedichten. Prólogo i ilustrashon Charles Eyck. Heerlen: Uitgeverij Winants, 1968 (di dos edishon 1970).
  • Incognito. Ilustrashon Ch.J.H. Engels. Rotterdam: flamboyant / p, 1973. (awor Haarlem: In de Knipscheer)
  • Verzamelde stilte; Proza en gedichten. Redakshon i epílogo Luc Tournier. Amsterdam: Meulenhoff, 1981.

Publikashon den antologianan[editá | editá fuente]

  • Anonimo (kompilashon), Bloemlezing Antilliaans poëzie. z.p., z.j. (stencil di skol).
  • Klaas de Groot (kompilashon), Vaar naar de vuurtoren; [Eiland, Isla, Island, Eilân]. Haarlem: In de Knipscheer, 2010.
  • Klaas de Groot (kompilashon), Grenzenloos, 40 jaar Knipscheerpoëzie. Haarlem: In de Knipscheer, 2018.
  • J.Ph. de Palm i mr. H. Pos (kompilashon), Kennismaking met de antilliaanse en de surinaamse poëzie. Amsterdam: Sticusa, 1973.
  • Laurens Vancrevel (kompilashon), Spiegel van de surrealistische poëzie in het Nederlands. Amsterdam: Meulenhoff, 1989.
  • Laurens Vancrevel (kompilashon), Nieuwe anthologie van de Nederlandse surrealistische poëzie. Bloemendaal: Brumes Blondes, 2012.

Riba Oda Blinder (selekshon)[editá | editá fuente]

  • Aart Broek, ‘Oda Blinder, Verzamelde stilte’, den Literair Paspoort, XXXII - 291, 1981.
  • Aart G. Broek, De kleur van mijn eiland: Aruba, Bonaire, Curaçao, Ideologie en schrijven in het Papiamentu sinds 1863, 1 Geschiedschrijving. Leiden: KITLV uitgeverij, 2006, passim.
  • Cola Debrot, Verzameld werk 1, Over Antilliaanse cultuur. Prepará pa Jules de Palm. Amsterdam: Meulenhoff, 1985, p. 131, 202, 203.
  • Jan Dotinga, 'Oda Blinder, dichteres mei furore', den De Strikel, oktober 1965, p. 138-139.
  • Jan Dotinga, 'Ta de neitins fan Oda Blinder (1918-1969)', den De Strikel, januari 1970, p. 8-9.
  • Jan Dotinga, Súdlike waarmte yn Nederlânske fersen’, den Trotwaer, 14 ,nr. 1, 1981.
  • Chris J. Engels i J. van de Walle, Klein Venetië, Curaçao in vroeger dagen. Een briefwisseling en een beeldverhaal. ’s-Hertogenbosch: Aldus Uitgevers, 1990, passim.
  • Klaas de Groot, ‘Oda Blinder, uit de schaduw’ i ‘Oda Blinder, uit de schaduw’, 2,3 en 4, Blog Werkgroep Caraïbische letteren: Caraïbisch Uitzicht, 16 di oktober 2020, 12 di desember 2020, 23 di ougustus 2021, 2 di november 2021.
  • Klaas de Groot, ‘Oda Blinder, uit de schaduw’, in:Antilliaans Dagblad, 9 oktober 2021.
  • Fred de Haas, ‘Oda Blinders’s Brieven van een Curaçaose blinde’, in: Amigoe, 21 januari 1969.
  • Carel de Haseth, ‘Brieven van een curaçaose blinde en andere gedichten van Oda Blinder’, den: Watapana, jaargang 2, nummer 4, 1969-1970, p. 9-12.
  • Pim Heuvel & Freek van Wel, Met eigen stem, Herkenningspunten in de letterkunde van de Nederlandse Antillen en Aruba. Assen/Maastricht: Van Gorcum, 1989, passim.
  • Frank Martinus Arion, ‘Twee dichteressen’, in: Antilliaanse Cahiers, 3 (1959) nr. 3, p. 55-67.
  • J.J. Oversteegen, Gemunt op wederkeer, Het leven van Cola Debrot vanaf 1948. Amsterdam: Meulenhoff, 1994, pp. 33, 114, 154 en 228.
  • Jos de Roo,‘In haar gedichten kon ze leven’, den: Amigoe / Ñapa, 24 di yuli 1981.
  • Jos de Roo, ‘Dichten uitlaatklep voor haar eenzaamheid’, den: Amigoe / Ñapa, 31 juli 1981. (vervolg)
  • Wim Rutgers, ‘Oda Blinders verzamelde gedichten’, den: Amigoe / Ñapa, 31 juli 1981.
  • Wim Rutgers, ‘Oda Blinder’, in: Amigoe / Ñapa, 25 september 1981.
  • Wim Rutgers, Schrijven is zilver, spreken is goud: oratuur, auratuur en literatuur van de Nederlandse Antillen en Aruba. Utrecht 1994. (Diss.), passim.
  • Wim Rutgers, De brug van Paramaribo naar Willemstad; Nederlands-Caribische en Caribisch-Nederlandse literatuur 1945-2005. Curaçao: FPI/UNA, 2007, passim.
  • Rob Schouten, Maatstaf, 30, 1982, nummer 1, p. 86.
  • C.G.M. Smit & W.F. Heuvel, Autonoom, Nederlandstalige literatuur op de Antillen. Rotterdam: flamboyant / p, 1957, p. 20-23.
  • Luc Tournier, ‘Nawoord’, den: Oda Blinder, Verzamelde stilte. Amsterdam: Meulenhoff, 1981, p. 166-167.
  • Lodewijk Verduin, den: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 29 augustus 2017.
  • Freek van Wel, ‘De drie Corsens van Curaçao: een taalgebeuren’, den: Neerlandica, 99 (1995) nr. 4, p. 13-16.